-
Aquest informe alertava sobre la insostenibilitat del creixement econòmic i poblacional continu sense considerar els recursos naturals i els efectes ambientals. Va posar les bases per reflexionar sobre sostenibilitat i gestió dels recursos a nivell global. -
Va ser la primera gran reunió internacional centrada en la protecció del medi ambient. Va marcar l’inici de la cooperació global, posant en relleu la necessitat de prendre mesures per protegir els ecosistemes i la salut humana davant la contaminació i la degradació ambiental. -
Fundat durant la conferència d’Estocolm, el PNUMA té com a objectiu coordinar accions internacionals de protecció ambiental i promoure polítiques sostenibles a nivell mundial. -
Aquest informe va popularitzar el concepte de desenvolupament sostenible, definit com “el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les generacions futures”. Va marcar un punt clau en la integració del medi ambient amb el desenvolupament econòmic i social. -
Reunió ministerial europea sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. Es van establir estratègies regionals per integrar polítiques ambientals amb el desenvolupament econòmic i social, anticipant molts dels principis que després es consolidarien a Rio. -
Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament. Es van establir principis globals de sostenibilitat i es van adoptar compromisos importants sobre conservació de recursos, biodiversitat i canvi climàtic. Va ser un punt clau en la política ambiental internacional. -
Revisió de les prediccions inicials sobre recursos i sostenibilitat. Va reforçar les advertències sobre l’impacte del creixement demogràfic i econòmic sobre els ecosistemes i la necessitat urgent d’adoptar models més sostenibles. -
Primer acord internacional amb compromisos vinculants per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels països industrialitzats. Va establir objectius concrets de reducció i va reconèixer que els països desenvolupats tenien una responsabilitat històrica major en la generació d’emissions. -
Revisió de les tendències globals en població, economia i recursos naturals. Va confirmar que molts dels problemes identificats el 1972 continuaven sent vigents i urgents, destacant la necessitat de polítiques sostenibles globals. -
Va ser molt mediàtica i esperada com la gran successora del Protocol de Kyoto. Tot i que no es va aconseguir un acord legal vinculant global, va establir les bases per a futurs compromisos i va impulsar el concepte de “paquets nacionals de contribució”. -
Acord de París amb l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura global per sota de 2 °C, amb esforços per aconseguir 1,5 °C. Els compromisos dels països són voluntaris però revisables cada cinc anys, amb mecanismes de seguiment i cooperació internacional. Va marcar un punt clau en la mobilització global contra el canvi climàtic. -
Inicialment havia de tenir lloc a Xile, però a causa de conflictes socials allà, la conferència final es va traslladar a Madrid, Espanya. Aquesta COP va abordar qüestions clau com la reducció de gasos d’efecte hivernacle, finançament climàtic, adaptació i pèrdues i danys. Tot i que no va aconseguir grans avenços, va ser rellevant perquè va permetre continuar el procés de l’Acord de París. -
Va centrar-se en l’acceleració de la mitigació, especialment sobre carbó i combustibles fòssils, i va reforçar els compromisos de finançament climàtic i pèrdues i danys. Va ser clau per preparar l’escenari de la COP27 i COP29. -
Reforç de l’Acord de París amb discussions centrades en mitigació, adaptació i finançament climàtic. Destaca l’acord per establir un fons de compensació per pèrdues i danys als països més afectats pel canvi climàtic, reconeixent la seva vulnerabilitat i la responsabilitat dels països industrialitzats. -
Continuació de l’implementació de l’Acord de París, amb revisió i reforç dels compromisos de mitigació, adaptació i finançament. Especial atenció a països vulnerables i regions més afectades pel canvi climàtic, consolidant la cooperació internacional i el seguiment dels objectius globals.