-
Primer Informe Meadows del Club que tracta sobre «Els límits al creixement» («Més enllà dels límits del creixement»). Va ser la primera vegada en la història de la humanitat que es plasma la greu crisi ecològica que afecta el planeta, un fet sense precedents, ja que és creat pel propi ésser humà i posa en risc una gran part de la vida a la terra. Gràcies a aquest informe, la consciència social va despertar donant pas al sorgiment d'un vast moviment ambientalista a la major part del món. -
Va ser la primera conferència mundial a fer del medi ambient un tema important. Es van col·locar les qüestions ambientals al primer pla de les preocupacions internacionals i va marcar l'inici d'un diàleg entre els països industrialitzats i en desenvolupament sobre el vincle entre el creixement econòmic, la contaminació de l'aire, l'aigua i els oceans i el benestar de les persones de tot el món. El resultat va ser la creació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
-
El PNUMA actua com a catalitzador, promotor, educador i facilitador per promoure l'ús racional i el desenvolupament sostenible del medi ambient mundial. La seva tasca inclou avaluar les condicions i les tendències ambientals a nivell mundial, regional i nacional; elaborar instruments ambientals internacionals i nacionals; i enfortir les institucions per a la gestió racional del medi ambient. -
Va ser un comitè establert per les Nacions Unides, liderat per Gro Harlem Brundtland. El seu objectiu era examinar l'impacte de l'activitat humana al medi ambient i proposar solucions per mitigar aquest impacte. Al 1987, va publicar l'informe "El nostre Futur Comú" (o Informe Brundtland) que defininia el concepte de desenvolupament sostenible com la capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre les de les futures generacions -
La Conferència Ministerial de Bergen tracta sobre el desenvolupament sostenible, organitzada per la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU (CEPE). Era una conferència ministerial convocada per la CEPE sobre desenvolupament sostenible. Es centrava en la necessitat de millorar la informació ambiental a la regió.
-
La conferència de Rio de Janeiro va destacar com els diferents factors socials, econòmics i ambientals són interdependents i evolucionen junts, i com l'èxit en un sector requereix que l'acció en altres sectors es mantingui en el temps. L'objectiu principal d'això va ser produir una agenda àmplia i un nou pla per a l'acció internacional sobre qüestions ambientals i de desenvolupament que ajudaria a orientar la cooperació internacional i la política de desenvolupament al segle XXI. -
Del 6 al 18 de novembre de 2022, es va acordar un fons per compensar pèrdues i danys als països vulnerables pel canvi climàtic. No es va avançar en nous compromisos de reducció d’emissions. -
Consens global per començar a abandonar els combustibles fòssils, triplicar la capacitat d’energies renovables cap al 2030, i l’activació efectiva del fons de pèrdues i danys acordat a la COP27. S’inclou un seguiment estricte al balanç mundial d’acció climàtica i un impuls decisiu per a la financació a països en vies de desenvolupament. Es va reconèixer la necessitat de reformar la governança financera global per afrontar la crisi climàtica. -
Hi van participar prop de 200 països amb l’objectiu de posar en pràctica l’Acord de París i avançar en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un dels temes centrals va ser el finançament climàtic, amb especial atenció al fons de pèrdues i danys per ajudar els països més vulnerables als impactes del canvi climàtic. També es va debatre sobre l’acceleració de la transició energètica i la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils.