-
Mort del darrer Habsburg espanyol; causa la crisi dinàstica que desemboca en la Guerra de Successió. -
Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV) és proclamant rei d'Espanya; intensifica tensions europees. -
Conflicte internacional pel tron d'Espanya (Borbons vs. Casa d'Àustria), enfrontament bàsic del segle XVIII.
-
Victòria borbònica clau; a partir d'aquí comencen a aplicar-se les polítiques centralitzadores.
-
Tractats que tanquen la Guerra de Successió entre diverses potències; cessions territorials i renúncies.
-
Sèrie de decrets de Felip V que suprimeixen estructures polítiques regionals (furs/constitucions) i centralitzen l'Estat.( aquesta data a Catalunya)
-
Reialme de neutralitat i reformes moderades; el marquès d’Ensenada és figura clau.
-
Ordre reial que inicia l’enquesta catastral (1749–1753) per conèixer població, renda i propietat a la Corona de Castella.
-
Reconeixible per les reformes ‘il·lustrades’ (modernització administrativa, obres públiques, reformes econòmiques).
-
Pas important cap a una major llibertat comercial entre ports i indústries hispàniques amb Amèrica (decrets progressius durant el segle XVIII).
-
Comença el regnat de Carles IV en plena etapa revolucionària a Europa (Revolució Francesa). -
Conflictes amb França republicana i conseqüències per a la frontera pirinenca.
-
Ocupació napoleònica d’Espanya, guerra guerrillera i intervenció britànica; canvi polític i social profund.
-
Primera constitució espanyola (afirmació de sobirania nacional, drets i separació de poders), promulgada per les Corts de Cadis.
-
Ferran VII torna i anul·la la Constitució (període absolutista); marcarà les tensions liberals. -
Insurrecció militar que obliga a Ferran VII a acceptar la Constitució; inicia el Trienni Liberal.
-
Període de govern liberal (restauració constitucional), acabat per la intervenció francesa.
-
Data clau en el procés d’independència mexicana — retrobament de l’imperi hispànic amb pèrdues americans.
-
Forces franceses intervenen i tornen a instaurar l’absolutisme de Ferran VII.
-
Mort del rei sense hereu masculí (aplicació de la Pragmàtica Sanció i disputa dinàstica).
-
Guerra civil dinàstica entre carlins (defensors d’un model tradicional) i isabelins/liberals.
-
Govern durant la menoria d’Isabel, amb tensions liberals i carlines.
-
Llarga etapa marcada per inestabilitat política, dècades de governs moderats, revoltes progressistes i pronunciaments.
-
Expropiació i subhasta de béns eclesiàstics per sanejar finances i crear una classe propietària; acte fonamental del liberalisme econòmic del segle XIX.
-
Espartero com a figura militar i política central en la regència; conflictes i exilis.
-
Elecció parlamentària d’un rei estranger com a solució monàrquica durant el Sexenni. -
Període amb Govern Provisional (1868–1870), Regnat d’Amadeu I (1870–1873) i la Primera República (1873–1874).
-
Cop naval de l’Almirall Topete a Cadis i derrota isabelina a Alcolea (28/9/1868): exili d’Isabel i inici del Sexenni Democràtic.
-
Renunciament d’Amadeu I; instauració de la República amb grans tensions internes.
-
Pavía dissol les Corts i marca el final pràctic de la Primera República; pas cap a la restauració borbònica posterior. -
Fi del període republicà; Alfons XII (fill d’Isabel II) és proclamat rei i comença la Restauració.