Cronologia

  • Inici de la repressió a Catalunya

    A Catalunya s'executen uns 3.500 catalans, entre ells Lluís Companys (president de la Generalitat, executat el 1940) i Joan Peiró (anarquista). 78.000 persones són sotmeses a tribunals militars. L'exili afecta 60.000 catalans. La Universitat de Barcelona perd el 44% del seu professorat, depurat pel règim.
  • Inici de la dictadura franquista

    L'1 d'abril de 1939 acaba la Guerra Civil i comença la dictadura de Francisco Franco. Espanya queda dividida entre vençuts i vencedors. Franco concentra tots els poders: és Cap de l'Estat, President del Govern, Generalíssim dels exèrcits i Cap Nacional del partit únic. Es suprimeix la Constitució de 1931 i es prohibeixen els partits polítics i els sindicats. Comença una dura repressió contra els vençuts.
  • Abolició de l'Estatut de Catalunya

    Franco signa el decret d'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Es posa fi a l'autogovern català. El règim imposa un centralisme uniformista que pretén convertir Catalunya en una "Catalunya espanyola". Es prohibeixen tots els símbols catalans (senyera, himne, castells) i s'elimina la Generalitat.
  • Creació de la cartilla de racionament

    Creació de la cartilla de racionament
    Davant l'escassetat d'aliments i productes bàsics, el règim franquista implantra el racionament. Cada família rep una cartilla de racionament per obtenir aliments de primera necessitat (pa, oli, sucre, llegums). El racionament es mantindrà fins al 1952. La fam i la misèria s'estenen per tot el país.
  • Exili republicà massiu

    En acabar la guerra, més de 400.000 republicans fugen a França. Uns 60.000 són catalans. Són internats en camps de refugiats al sud de França amb condicions deplorables (fam, malalties). Posteriorment, molts seran capturats pels nazis i enviats a camps de concentració i extermini. A l'exili continuen funcionant les institucions de la República i de la Generalitat.
  • Prohibició del català a l'espai públic

    El règim franquista imposa el castellà com a única llengua oficial. El català és considerat un "dialecte" inapropiat. Es prohibeix el seu ús en l'administració, la ràdio, el teatre, el cinema i els mitjans de comunicació. Publicar llibres en català és sancionat. Només es tolera en l'àmbit privat i familiar.
  • Fundació de l'Instituto Nacional de Industria (INI)

    Fundació de l'Instituto Nacional de Industria (INI)
    Per impulsar la política autàrquica, Franco crea l'INI. Aquest organisme funda empreses públiques per garantir la independència militar i econòmica d'Espanya. A Catalunya es crea Enher (hidroelèctrica), es nacionalitza Hispano-Suiza (que es converteix en Pegaso) i es funda SEAT (automoció).
  • Repressió de la identitat catalana 1940-1950

    Es prohibeix l'ús del català a l'escola, l'administració, la ràdio i els mitjans de comunicació. Es retiren els llibres en català de biblioteques i llibreries. Es prohibeixen institucions culturals com l'Institut d'Estudis Catalans. La resposta és una forta reacció cultural i cívica: el catalanisme s'associa amb l'antifranquisme.
  • Creació de la División Azul

    Creació de la División Azul
    Espanya es declara "no bel·ligerant" (aliada sense entrar en guerra) a favor de l'Alemanya nazi. Franco envia voluntaris espanyols al front oriental (Rússia) per lluitar contra l'URSS. La División Azul està formada per uns 50.000 homes que vesteixen uniforme alemany amb una insígnia espanyola.
  • Ley Constitutiva de las Cortes

    Ley Constitutiva de las Cortes
    Franco promulga la segona de les Lleis Fonamentals del règim. Crea unes Corts (parlament) que no són elegides democràticament, sinó que els seus membres són designats pel règim. Les Corts només tenen funcions consultives i no poden fiscalitzar el govern. Franco manté tot el poder.
  • Activitat del maquis (guerrilla antifranquista)1944-1948

    Grups de guerrillers (maquis) actuen sobretot a les zones rurals de muntanya. La seva acció més important és la invasió de la Vall d'Aran (octubre 1944), on intenten establir un govern provisional. La manca d'ajuda exterior i la dura repressió (3.000 guerrillers morts, 20.000 detinguts) provoquen el fracàs de la lluita armada el 1948.
  • Fuero de los Españoles

    Franco aprova una "declaració de drets" falsa. El Fuero de los Españoles concedeix drets teòrics que en la pràctica no es compleixen perquè el règim pot suspendre'ls en qualsevol moment. Es manté la repressió, la censura i la prohibició de partits i sindicats.
  • Fi de la Segona Guerra Mundial

    Aïllament d'Espanya
    Alemanya i Itàlia (aliades de Franco) són derrotades. Espanya queda aïllada internacionalment. Les Nacions Unides recomanen el trencament de relacions diplomàtiques amb Franco. Espanya no rep ajuda del Pla Marshall (ajuda econòmica nord-americana a Europa) i és exclosa de l'OTAN. Comencen els "anys del boicot".
  • Ressorgiment de la resistència clandestina

    Ressorgiment de la resistència clandestina
    Després de la guerra, els partits i sindicats opositors (PCE, PSOE, UGT, CNT) es reorganitzen en la clandestinitat. Els comunistes (PCE i PSUC) són els que millor mantenen l'estructura. Comencen les activitats de la guerrilla antifranquista: els maquis.
  • Aïllament internacional i boicot a Franco

    1945-1947 – Aïllament internacional i boicot a Franco
    Espanya és exclosa de les Nacions Unides (1945). França tanca la frontera amb Espanya. Els governs democràtics europeus condemnen la dictadura. La persistència de Franco té un cost econòmic i polític enorme. El règim només es manté gràcies a la repressió interna i l'autarquia
  • 1947 – Ley de Sucesión

    Franco promulga una de les Lleis Fonamentals més importants. Estableix Espanya com a Regne, però Franco es manté com a Cap de l'Estat vitalici. La llei preveu que Franco pugui designar un successor a títol de rei quan ell mori o es retiri. Espanya es defineix com un "Regne sense rei".
  • Inici de la Guerra Freda. Salvació del franquisme

    El món es divideix en dos blocs: l'URSS (comunista) i els EUA (capitalista). Comença la Guerra Freda. Per als EUA, ser anticomunista és més important que ser demòcrata. Franco es presenta com un "baluard contra el comunisme". L'aïllament internacional comença a disminuir.
  • Vaga general de Bilbao

    Milers de treballadors de la indústria basca fan una vaga general malgrat la repressió. És la primera gran protesta massiva contra el franquisme. Les reivindicacions són salarials i per les dures condicions de vida. Franco respon amb una dura repressió i empresonaments.
  • Vaga de tramvies de Barcelona

    L'augment del preu del bitllet del tramvia (20 cèntims) provoca un boicot massiu de la població de Barcelona. La protesta deriva en una vaga general contra la misèria, els salaris baixos i la manca de llibertats. Franco es veu obligat a anul·lar la pujada i remodelar el govern. És un dels primers grans moviments populars antifranquistes.
  • Remodelació del govern: dels falangistes als catòlics

    A causa del malestar social (vaga de Barcelona) i l'aïllament internacional, Franco canvia el govern. Redueix el pes dels falangistes (feixistes) i dona més poder als catòlics. Comença l'etapa del nacionalcatolicisme: l'Església catòlica es converteix en el principal suport ideològic del règim
  • Fi del racionament

    Després de 13 anys de cartilla de racionament (des del 1939), el règim elimina oficialment el racionament d'aliments. Tot i això, la fam i l'escassetat continuen durant anys. L'economia espanyola segueix sent molt pobra i endarrerida.
  • Acords amb els Estats Units (bases militars)

    EUA signa acords amb Franco. Els americans obtenen el dret d'instal·lar bases militars a Espanya: Torrejón, Morón, Saragossa i Rota. A canvi, EUA dona a Espanya ajuda econòmica (465 milions de dòlars) i material bèl·lic per modernitzar l'exèrcit. El règim franquista aconsegueix el reconeixement internacional definitiu.

A list shows items. A timeline shows sequence.

Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.