-
Com que Carles II va morir sense descendència crea un conflicte internacional a Europa i una guerra civil dins d’Espanya. La guerra constituïa de dos bàndols a un s’hi trobaven els borbònics, amb suport de Castella i França i a l’altra els austriacistes, amb suport de la Corona d'Aragó, Àustria i Anglaterra. La guerra va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la derrota de Barcelona. Cosa que va marcar l’inici de la centralització borbònica i la fi de les institucions pròpies d’Aragó i Catalunya.
-
Carles II, mor sense descendència després d’un regnat marcat per la decadència de l’Imperi Espanyol. El seu testament designa d’hereu a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, iniciant la dinastia Borbó. Aquesta decisió és contestada per Àustria, Anglaterra i Holanda, que temen el control de França respecte a Europa. La seva mort encén un conflicte internacional de gran abast.
-
Àustria i Anglaterra signen un pacte per assignar l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II. Aquest acord és fonamental perquè valida l'aliança antiborbònica i confirma la guerra contra Felip V. Anglaterra hi veu una oportunitat per controlar el comerç atlàntic i Àustria per ampliar els seus territoris.
-
Felip V imposa els decrets de Nova Planta entre 1707 i 1716, aquests es van posar a Catalunya, València, Aragó i Mallorca, on se suprimeixen les institucions pròpies de la Corona d’Aragó això inclou: Corts, Consell i Constitucions, i imposen l’administració castellana. Es prohibeix l’ús oficial del català i s’estableix un model centralitzat, consolidant l’absolutisme borbònic.
-
Acabada la guerra, els tractats de pau reconeixen a Felip V com a rei d’Espanya, amb la condició de no unir mai la corona francesa amb l’espanyola. Espanya perd els següents territoris a Europa: Flandes, Nàpols, Milà, Sardenya i cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra. A més, els britànics aconsegueixen el “navío de permiso” i “l’asiento de negros”, clau pel comerç amb Amèrica.
-
El Tractat de Rastatt confirma els acords del Tractat d’Utrecht i posa fi oficial a la guerra de Successió. Estableix les condicions de pau entre Espanya i l’Emperador d’Àustria, consolidant Felip V com a rei d’Espanya i reconeixent les pèrdues territorials que tindria Espanya.
-
El regnat de Ferran VI és una etapa de pau i estabilitat. El monarca, amb ministres com Ensenada i Carvajal, impulsa reformes fiscals, econòmiques i militars que reforcen l’administració. Espanya es manté neutral en els conflictes europeus, cosa que afavoreix la recuperació interna i l’estabilitat política d’Espanya. Es millora la marina i es fomenta la modernització agrícola, així com el desenvolupament del comerç i les indústries locals.
-
Aquesta Gran operació fiscal buscava instaurar un impost únic proporcional a la riquesa de cada contribuent, independentment de la seva condició social. Tot i que el projecte mai es va aplicar completament per les resistències de la noblesa i el clergat, va permetre obtenir un cens exhaustiu de propietats, terres i oficis.
-
El regnat de Carles III és considerat el millor exemple d’una monarquia reformista. Ja que s’associa a grans reformes econòmiques, urbanístiques i culturals. Millora les infraestructures, crea la Loteria Nacional i fomenta l’agricultura i la indústria. Redueix el poder de l’Església expulsa els jesuïtes el 1767 i promou la ciència. Exteriorment, Espanya participa en la guerra d’independència nord-americana.
-
Carles III decreta que gairebé tots els ports espanyols poden comerciar directament amb les colònies americanes. Això trenca el monopoli de Cadis i impulsa l’economia de moltes regions. També permet a colònies americanes tenir més autonomia econòmica. Aquest fet,però incrementa les tensions que desembocaran en els processos d’independència a principis del segle XIX.
-
Carles IV succeeix a Carles III en un moment convuls: poc després esclata la Revolució Francesa. El monarca delega gran part del poder en el seu favorit, Manuel Godoy. El seu regnat es veu marcat per: les guerres contra França i Anglaterra, la crisi econòmica, i la pèrdua progressiva de la seva autoritat com a monarca.
-
Amb de l’execució de Lluís XVI, Espanya s’uneix a la Primera Coalició contra França, entrant a la guerra en contra la Revolució Francesa. Les tropes espanyoles pateixen derrotes militars i l’economia local queda afectada pel bloqueig i les incursions franceses. La guerra genera descontentament social, crisis de subministrament i pressions polítiques internes, mostrant la debilitat militar i diplomàtica d’Espanya davant de les potències emergents d’Europa.
-
El Tractat de Basilea, posa fi oficialment al conflicte amb França. Espanya cedeix part de l’illa de Santo Domingo i estableix condicions de pau amb el govern revolucionari francès, incloent-hi la restauració del comerç i el reconeixement de fronteres. Aquest acord confirma la pèrdua d’influència d’Espanya a escala internacional i evidencia la seva decadència com a gran potència europea.
-
Espanya s’alia amb la França revolucionària contra Anglaterra. Aquesta aliança porta al bloqueig comercial britànic i a la ruïna econòmica de moltes zones. La dependència respecte a França augmenta.
-
Guerra naval decisiva en què la flota hispanofrancesa cau en contra de l’almirall Nelson. Espanya perd definitivament la seva capacitat de competir amb Anglaterra als mars. Aquest fet accelera la decadència de l’Imperi colonial i deixa Espanya sense defensa davant les independències americanes.
-
El 17 i 18 de març de 1808, un aixecament popular i militar obliga Carles IV a abdicar en favor del seu fill Ferran VII. El motí reflecteix la insatisfacció popular contra Godoy i la crisi de la monarquia.
-
Napoleó obliga Carles IV a abdicar i posa el seu germà Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Més tard, al 2 de maig de 1808, el poble de Madrid s’alça contra els francesos, iniciant una resistència popular. On les tropes britàniques, comandades per Wellington, donen suport als espanyols. Aquestes guerrilles impedeixen el control total dels francesos. La guerra finalitza el 1814 amb la derrota de Napoleó i amb l’inici del regnat de Ferran VII.
-
El 27 d’octubre de 1807, sesigna el Tractat de Fontainebleau on es permet que les tropes franceses passin per Espanya per envair Portugal. Napoleó trenca el tractat i ocupa gran part del país sense autorització espanyola.
-
Les Corts reunides a Cadis aproven la primera Constitució espanyola, coneguda com La Pepa. Estableix la sobirania nacional, la separació de poders, llibertat d’impremta i igualtat davant la llei. Tot i ser vigent poc temps, és un referent del liberalisme europeu i esdevé símbol per als sectors progressistes del segle XIX.