-
L'univers comença amb una gran explosió que crea espai, temps i tota la matèria i energia coneguda. -
És el primer instant després del Big Bang, on la gravetat, l'electromagnetisme i les forces nuclears encara no estan separades. Les condicions són tan extremes que la física actual no pot descriure amb exactitud què va passar. -
La gravetat se separa de les altres forces, però la força nuclear forta, nuclear feble i electromagnètica continuen unides en una sola força. -
L'univers experimenta una expansió ràpida, multiplicant les seves dimensions de manera exponencial en fraccions de segon. -
Protons, neutrons i electrons es formen mentre l'univers es refreda després de la fase d'inflació. -
Protons i neutrons s'uneixen per formar els primers nuclis atòmics, principalment hidrogen, heli i petites quantitats de liti i deuteri. -
L'Univers es manté com un plasma opac de partícules carregades que impedeix el pas de la llum, ja que aquest és massa calent perquè els electrons es puguin unir als nuclis. -
L'Univers es refreda prou per permetre que els electrons s'uneixin als nuclis d'hidrogen i heli, formant els anomenats àtoms neutres. Això provoca que la llum pugui viatjar lliurement per l'Univers. -
No hi ha fonts de llum, ja que encara no s'han format les estrelles ni les galàxies. L'univers és majoritàriament obscur. -
La matèria fosca s'agrupa en estructures que proporcionen la força gravitatoria necessària per atraure el gas i així formar les primeres estrelles de l'Univers. -
Els núvols de gas d’hidrogen i heli es col·lapsen a causa de la gravetat i formen les primeres estrelles, conegudes com a estrelles de la "Populació III". Aquestes estrelles massives es consumeixen ràpidament i finalment exploten en supernoves. -
Les estrelles s'agrupen a causa de la gravetat per formar les primeres galàxies. La matèria fosca ajuda a mantenir aquestes esctructures estables. -
Les galàxies s'ajunten a causa de la gravetat, formant així estructures de major escala (cúmuls i supercúmuls galàctics). -
És la època amb més formació d'estrelles de l'Univers. Això, comporta també la formació de noves galàxies i altres estructures. -
La Via Làctia pren forma de disc en espiral, amb divesos braços que contenen sistemes estelars i nebuloses. En el centre d'aquesta, es produeix una intensa formació d'estrelles a causa d'una major densitat de gas i pols. -
Supernoves a la Via Làctea deixen elements pesants i augmenten la quantitat de materials essencials per a una futura formació de planetes. -
Es formen grans núvols de gas i pols al disc de la Via Làctia que comportaran el naixement de noves estrelles, entre elles, el Sol. -
Un dels núvols moleculars de la Via Làctia col·lapsa i forma el Sol i un disc protoplanetari que l'orbita. En aquest disc, s'acabaran formant els planetes, satèl·lits i tots els altres cossos del sistema solar present.