65ba35a95abb9

Cosmologia

  • 25 Segles A.C. Egipcis
    2401 BCE

    25 Segles A.C. Egipcis

    Observació concretada dels astres. Ús pràctic de l'astronomia i la creació d'un calendari solar.
  • 20 Segles A.C. Babilonis
    1900 BCE

    20 Segles A.C. Babilonis

    L'observació dels astres va revelar regularitats i moviments peculiars dels planetes, coneguts com a “vagabunds celestes”. Amb l'acumulació de dades, es va dividir el recorregut aparent del Sol en dotze parts, creant el zodíac.
  • 5 Segles A.C. grecs
    500 BCE

    5 Segles A.C. grecs

    Se centren en representar el cosmos amb models geomètrics. Es basen en elements simples de l'univers, deixant de banda explicacions místiques, i creen diferents models cosmològics.
  • Segle II Ptolomeu
    101

    Segle II Ptolomeu

    Va crear un catàleg d'estrelles i, amb la seva obra "L'Almagest", va marcar el rumb de l'astronomia durant segles fins a l'arribada de les idees heliocèntriques. Va descriure els moviments dels planetes amb epicicles i deferents, centrant-se només en explicar el que es veia al cel, sense justificar-ne les causes.
  • 1543 Nicolàs Copèrnic
    1543

    1543 Nicolàs Copèrnic

    Es va publicar el "De revolutionibus orbium coelestium", un llibre important on es proposava treure la Terra del centre de l'univers i posar el Sol en aquest lloc, creant el model heliocèntric.
  • 1572 Tycho Brahe
    1572

    1572 Tycho Brahe

    Es va descobrir una supernova a la constel·lació de Casiopea, posant en dubte la idea que el cel era immutable, com havia escrit Aristòtil. La creença en les esferes cristal·lines que movien els planetes al voltant de la Terra va començar a perdre força. Tycho va ser un dels observadors més importants del cel abans de l'invent del telescopi.
  • 1584 Giordano Bruno

    1584 Giordano Bruno

    Treballa amb Tycho Brahe i, a partir de les seves observacions, calcula l'òrbita el·líptica de Mart. Això trenca amb l'antiga creença grega que els moviments havien de ser sempre circulats i uniformes. Més tard, proposa les seves famoses lleis del moviment dels planetes.
  • 1609 Galileo Galilei

    1609 Galileo Galilei

    Amb el telescopi, estudia el cel i descobreix detalls importants: la superfície irregular de la Lluna, la forma peculiar de Saturn (més tard explicada pels seus anells) i quatre satèl·lits de Júpiter. Això demostra que no tot gira al voltant de la Terra i aporta proves contra la visió aristotèlica de l'univers.
  • 1687 Isaac Newton

    1687 Isaac Newton

    Newton publica la seva obra més important, "Principia Mathematica", un dels llibres més influents de la història de la ciència. En aquest treball, estableix les bases de la mecànica, descriu la gravitació universal i demostra que els moviments dels objectes a la Terra i dels astres segueixen les mateixes lleis naturals. També confirma que les lleis de Kepler són coherents amb la seva teoria de la gravitació.
  • Fins del segle XIX

    Fins del segle XIX

    Els astrònoms van detectar anomalies en l'òrbita de Mercuri: el seu punt més proper al Sol (periheli) no coincidia amb les prediccions de la teoria de Newton.
  • 1915 Albert Einstein

    1915 Albert Einstein

    Publica la teoria de la relativitat especial, on el temps deixa de ser absolut i es combina amb l'espai en una nova entitat: l'espai-temps.
  • 1922 Aleksandr Friedmann

    1922 Aleksandr Friedmann

    Utilitza la teoria de la relativitat general d'Einstein per explicar l'univers. Els seus dos treballs principals, de 1922 i 1924, proposen que l'univers és dinàmic, en lloc de ser estàtic com es pensava en aquell moment.
  • 1927 Georges Lemaître

    1927 Georges Lemaître

    Publica el seu treball sobre l'expansió de l'univers i connecta la teoria d'Einstein amb l'observació de galàxies llunyanes.
  • 1929 Edwin Hubble

    1929 Edwin Hubble

    Va observar galàxies llunyanes i va descobrir que hi ha una relació directa entre la seva distància i el corriment de la llum que emeten. Aquestes observacions van ser interpretades com a prova que l'univers s'està expandint.
  • 1964 Arno Penzias y Robert Wilson

    1964 Arno Penzias y Robert Wilson

    Es descobreix la radiació còsmica de fons, que demostra que l'univers ha canviat amb el temps. Aquest descobriment permet entendre com era l'univers fa milers de milions d'anys. Penzias i Wilson van rebre el Premi Nobel de Física el 1978 per aquesta troballa.
  • 1965 Robert Dicke, James Peebles, Peter Roll i David Wilkinson

    1965 Robert Dicke, James Peebles, Peter Roll i David Wilkinson

    Van entendre correctament que el fons de radiació descobert per Penzias i Wilson és un vestigi de l'univers jove.
  • 1981 Alan Guth

    1981 Alan Guth

    Proposa el model inflacionari com a solució a problemes del Big Bang.
  • 1992 La missió cobe de la nasa

    1992 La missió cobe de la nasa

    Els resultats mostren que la radiació de fons descoberta per Penzias i Wilson té petites irregularitats en la seva intensitat. Aquestes es consideren causades per les primeres concentracions de matèria que van donar lloc a les estrelles i galàxies.
  • 1998 Observacions de supernoves d'un tipus particular (de tipus IA)

    1998 Observacions de supernoves d'un tipus particular (de tipus IA)

    Els astrònoms han observat la llum de supernoves molt llunyanes, la qual ha viatjat milers de milions d'anys. Això ha revelat que l'univers s'està expandint cada cop més ràpidament, tot i que la causa d'aquesta expansió accelerada encara es debat.