-
-
Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
-
Guifré II (dit també Borrell I), fill de Guifré I
-
-
Germà de l'Guifré II
-
Fill de l'Sunyer I
-
Germà de l'Miró I
-
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret. -
Fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
-
-
el Corbat, fill de l'anterior (Ramon Borrell)
-
el Vell, fill de l'Berenguer Ramon I
-
El Cap d'Estopes, fill de l'anterior (Ramon Berenguer I)
-
El Fratricida, germà de l'Ramon Berenguer II
-
El Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
-
1112, casament amb Dolça de Provença.
-
-
el Sant, fill de l'anterior (Ramon Berenguer III el Gran)
-
L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Monjo, el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, segons havien acordat, filla nascuda el 1136 del breu matrimoni entre Ramir II i Agnès de Poitiers, filla del duc Guillem IXè d'Aquitània. -
Corona Catalano-Aragonesa.
-
Fill de l'Ramon Berenguer IV
-
1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca. Pere I el Catòlic, vençut i mort a Muret el setembre de 1213, deixava el seu fill Jaume en poder del seu vencedor, Simó de Montfort. Però el papa Innocent III ordenà lliurar-lo als seus súbdits que l'educaren al castell de Montsó. Rei als deu anys, Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes.
-
-
(Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans. -
Jaume I va viure 68 anys, que era molt en aquella època. També va tenir moltes dones i almenys 14 fills. La seva segona muller, Violant d'Hongria (1216-1251) va participar en moments molt importants del seu govern, i hi va concebre fins a 9 fills —5 noies i 4 nois.
-
Precisament,amb la intenció de fer reis els seus fills,Violant enemistà Jaume I amb el fill del seu primer matrimoni (Alfons d'Aragó, mort el 1260) i al capdavall aconseguí que el rei dividís els seus estats entre Pere i Jaume, donant al primer Catalunya, València i Aragó, i al segon les Illes, el Rosselló, la Cerdanya i la ciutat de Montpeller. Ferran Soldevila no dubta a qualificar d'«error» la decisió, per tal com "aquesta divisió va afeblir la seva obra i fou origen de lamentables lluites". -
el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'Jaume I
-
fill de l'Pere II. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
-
Germà de l'Alfons II. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.
-
-
Fill de l'Jaume II
-
Fill de l'Alfons III
-
Fill de l' Pere III
-
Fill de l'Joan I. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
-
-
1412 - Compromís de Casp. Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.