-
801
Conquesta de Barcelona per part de l'emperador carolingi Carlemany
Es crea la Marca Hispànica i els comtats catalans passen a ser territoris cristians en terra de frontera amb l'Al-Andalus. -
844
Tractat de Verdún (l'imperi de Carlemany es divideix en tres regnes diferents)
El Regne Franc Occidental, amb el rei CARLES EL CALB, tindrà els comtats "catalans" com a vassalls (Marca Hispànica). -
Period: 844 to 848
(0) SUNIFRED I (designat pel rei carolingi, és a dir, per CARLES EL CALB)
És un BEL·LÒNIDA, dinastia que. a partir de Guifré el Pilós, transmetrà el poder comtal de pares a fills per via masculina, durant aproximadament 500 anys. És el pare de GUIFRÉ EL PILÓS. -
Period: 878 to 897
(1) GUIFRÉ EL PILÓS (fill de l'anterior)
Malgrat ser fill de l'anterior, obtè el títol no per herència sinó per designi del rei carolingi, a qui Guifré el Pilós li jura fidelitat. A la seva mort, serà el primer rei que designa al seu successor, donant el títol de comte de Barcelona al seu fill. Aquest haurà d'anar a jurar fidelitat al rei carolingi, ja que encara no són independents de l'imperi. -
Period: 878 to 1410
## DINASTIA BEL·LÒNIDA = CASAL COMTAL DE BARCELONA (més tard CASAL D'ARAGÓ)
Els bel·lònides: dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (avi de Guifré el Pilós) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle ix fins al 1410. Foren succeïts en la corona d'Aragó per la dinastia dels Trastàmara, després del compromís de Casp. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bel%C2%B7l%C3%B2nides; https://www.elnacional.cat/ca/cultura/qui-eren-bellonides-anomenen-aixi-marc-pons_1204703_102.html -
Period: 897 to 911
(2) GUIFRÉ II o BORRELL I (fill de l'anterior)
Tot i que hereta el títol del pare directament, per primer cop, encara és un comte vassall de rei carolingi, per la qual cosa li jura fidelitat. Guifré II de Barcelona anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. -
Period: 911 to 947
(3) Sunyer I
germà de l'anterior -
Period: 947 to 966
(4) Miró I
Fill de l'anterior, encara jura fidelitat al rei carolingi. -
Period: 947 to 992
(5) Borrell II (any 988 actua independentment dels reis francs)
Germà de l'anterior (hereta els comtats i ja no jura fidelitat al rei franc/carolingi). Els comtats catalans passen a ser totalment independents, transmet els seus territoris sense haver de jurar fidelitat a cap rei. És el màxim mandatari de les terres del comtat de Barcelona. -
Period: 991 to 1058
**ERMESSENDA DE CARCASSONA (esposa de Ramon Borrell (6))
Consort del comte (6), cogovernà, feu de regent del seu fill (1017-1021) i del net (1035-1039), influent políticament fins i tot sense ser regent, fins al final de la seva mort. -
Period: 992 to 1016
(6) Ramon Borrell I
(nebot de l'anterior); casat amb Ermessenda de Carcassona. -
Period: 1018 to 1032
(7) Berenguer Ramon I
Fill de l'anterior -
Period: 1035 to 1076
(8) Ramon Berenguer I, El Vell
fill de l'anterior (important perquè a partir d'ara, el Comte de Barcelona tindrà l'hegemonia respecte dels altres comtes -Rosselló, Empúries, Cerdanya, Urgell, Pallars i acaba amb la revolta feudal). Tots ells li reconeixen l'hegemonia. Va deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills: Ramon Berenguer II dit Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida. -
Period: 1075 to 1082
(09) Ramon Berenguer II, cap d'Estopa
Fill de Ramon Berenguer I -
Period: 1081 to 1097
(10) Berenguer Ramon II, El Fratricida
germà de l'anterior (anomenat El Fratricida, ja que va matar a Ramon Berenguer II). -
Period: 1097 to 1131
(11) Ramon Berenguer III
fill de l'anterior -
Period: 1131 to 1159
(12) Ramon Berenguer IV, es casa amb Peronella d'Aragó
fill de l'anterior -
1137
Inici de la Corona d'Aragó (unió d'Aragó i els comtats catalans)
-
Period: 1162 to 1196
(13) Alfons I, el Cast o el Trobador
fill de l'anterior (Comte de Barcelona i rei d'Aragó); és el primer en tenir aquests dos títols i per tant, tots els reis del Casal de Barcelona els mantindran, fins que desapareix la línia masculina del Casal, amb la mort sense descedència de Martí l'Humà l'any 1410). -
Period: 1196 to 1210
(14) Pere I, el Catòlic
fill de l'anterior -
Period: 1213 to 1276
(15) Jaume I, el Conqueridor
fill de l'anterior -
Period: 1276 to 1285
(16) PERE II, el Gran
fill de l'anterior -
Period: 1285 to 1289
(17) Alfons II, el Franc
fill de l'anterior -
Period: 1291 to 1324
(18) Jaume II, el Just
germà de l'anterior -
Period: 1326 to 1336
(19) Alfons III, el Benigne
fill de l'anterior -
Period: 1336 to 1384
(20) Pere III, el Cerimoniós
fill de l'anterior -
Period: 1387 to 1393
(21) Joan I, el Caçador
fill de l'anterior -
Period: 1396 to 1410
(22) Martí I, l'Humà
germà de l’anterior
mor sense descendència que el sobrevisqui… -
1412
COMPROMÍS DE CASP (canvi de dinastia)
Entra la dinastia Trastàmara, amb origen al Regne de Castella. El nou comte-rei, Ferran I d'Antequera, només serà rei de la Corona d'Aragó, no de Castella. -
Period: 1412 to 1516
## DINASTIA TRASTÀMARA ##
= S’ESTRONCA LA LÍNIA SUCCESSÒRIA DELS BEL·LÒNIDES; el comte pertany a la família Trastàmara, família de reis del Regne de Castella) ⇒ Fou escollit al Compromís de Casp, i no governa a Castella -
Period: 1412 to 1416
TRAST_1 (Ferran I d'Antequera)
= S’ESTRONCA LA LÍNIA SUCCESSÒRIA DELS BEL·LÒNIDES; el comte pertany a la família Trastàmara, família de reis del Regne de Castella) ⇒ Fou escollit al Compromís de Casp, i no governa a Castella -
Period: 1416 to 1458
TRAST_2 (Alfons IV, el Magnànim)
fill de l'anterior -
Period: 1458 to 1479
TRAST_3 (Joan el Sense Fe o Joan II)
germà de l’anterior; el seu fill primogènit és Carles de Viana (que havia de ser legítim hereu de Navarra i també d’Aragó); el pare fa maniobres per tal que puji l’altre fill, Ferran…, hi ha la guerra civil navarresa; Carles de Viana era el preferit a Catalunya, TAMBÉ TENIM LA GUERRA CIVIL CATALANA -
1475
Concòrdia de Segòvia (UNIÓ DINÀSTICA)
De la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, signada pels reis catòlics. No es produí una unió jurídica dels territoris sinó només la unió de les persones reials, que continuaren actuant com a sobirans en els seus respectius regnes, reservant-se els impostos de cada corona per als seus assumptes interns quedant el saldo restant per a finançar els costos comuns de la monarquia, i no podent-se aplicar les lleis d'un territori en l'altre. https://ca.wikipedia.org/wiki/Monarquia_d%27Espanya -
Period: 1479 to 1516
TRAST_4 (Ferran II el Catòlic)
fill de l’anterior; (s’havia casat en secret, amb Isabel I de Castella, que encara no era reina de Castella (l'hereva era Joana la Beltraneja i Enric IV; es va produir la 2a guerra de successió a Castella; en morir Enric IV, ella s’autoeregeix com a reina de Castella, l’any 1479, any de l'unió dinàstica = L’únic fill mascle, mor el 1497 ⇒ CASEN LA SEVA FILLA JOANA “LA BOJA” AMB FELIP EL BELL, arxiduc d'Àustria; el fill d’aquesta relació, és CARLES D’ÀUSTRIA, el que serà Carles V i Carles I. -
Period: 1516 to 1556
HAUBSBURG_1 (Carles I d'Espanya o Carles V d'Alemanya)
Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i net per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó). -
Period: 1516 to
## DINASTIA DELS HABSBURG / ELS ÀUSTRIES ##