-
Fundada el 1901 per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Defensava un autogovern limitat dins del marc de l'Estat espanyol.
Representava la burgesia industrial i comercial catalana. -
La visita d'Alfons XIII a Barcelona l'any 1904 va tenir lloc en un context polític i social marcat per les tensions entre el centralisme espanyol i les aspiracions catalanistes. El rei, encara jove (havia accedit al tron el 1902), va visitar la ciutat per inaugurar el monument a Antonio López, un polèmic empresari amb vincles amb el tràfic d’esclaus. Aquesta visita, però, es va interpretar com un intent de reforçar la presència de la monarquia. -
L'incident del Cu-Cut va tenir lloc el 25 de novembre de 1905, quan un grup d'oficials de l'exèrcit espanyol va assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya a Barcelona. L'atac va ser provocat per una caricatura publicada al Cu-Cut! que ridiculitzava l'exèrcit, després que els militars fossin derrotats a les eleccions municipals per la Lliga Regionalista. -
Tot i ser una coalició diversa, va incloure sectors conservadors liderats per la Lliga Regionalista.
Reunia diferents forces catalanistes per oposar-se a la Llei de Jurisdiccions. -
El Centre Nacionalista Republicà (CNR) fou un partit català fundat el 1906, combinant catalanisme moderat i republicanisme. Va sorgir com a escissió de la Lliga Regionalista i defensava un projecte progressista i democràtic. Tot i un suport inicial, es dissolgué el 1910 per falta d'influència.
-
La Llei de Jurisdiccions de 1906 va ser una llei espanyola promulgada durant el regnat d'Alfons XIII, impulsada pel govern de conservador de José Canalejas. Aquesta llei va establir que els tribunals militars tindrien competència per jutjar determinats delictes relacionats amb la seguretat nacional, com ara ofenses contra la unitat de la pàtria, l'honor de l'exèrcit i l'autoritat militar. -
La Unió Federal Nacionalista va ser una organització política creada el 1910 a Catalunya, amb l'objectiu de defensar el nacionalisme i l'autonomia de la regió dins d'un context de federació amb la resta d'Espanya. Aquesta formació va sorgir com una escissió de la Lliga Regionalista, el partit dominant del moment, amb l'objectiu de fomentar una opció més radical pel que fa a l'autogovern català, tot mantenint la idea d'una federació amb Espanya.
-
Creada com a institució d’autogovern català, agrupava les quatre diputacions provincials catalanes. Presidida primer per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, es va centrar en el desenvolupament cultural, econòmic i infraestructural de Catalunya. -
El Pacte de Sant Gervasi, signat el 1914, va ser un acord entre diverses forces polítiques catalanes per promoure l'autonomia de Catalunya dins d'Espanya. Impulsat principalment per la Lliga Regionalista, va establir una col·laboració entre liberals, republicans i nacionalistes per pressionar el govern espanyol.
-
El Partit Republicà Català (PRC) fou un partit fundat el 1917 per unir republicanisme i catalanisme. Liderat per figures com Lluís Companys, defensava la democràcia, l’autonomia de Catalunya i polítiques socials. Va ser clau en la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya el 1931, on es va integrar.
-
La Federació Democràtica Nacionalista (FDN) va ser un partit polític català fundat el 1919, liderat per Francesc Macià. Es va formar com una escissió de sectors progressistes de la Lliga Regionalista, descontents amb el conservadorisme d'aquesta. L'FDN defensava un nacionalisme radical, amb la independència de Catalunya com a objectiu, i buscava alhora implementar reformes socials i polítiques per millorar les condicions de les classes populars. -
Campanyes i Bases per l’Autonomia (1917-1919) fou un moviment polític impulsat per entitats catalanistes per reclamar un Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Va ser liderat per la Mancomunitat i la Lliga Regionalista, amb suport transversal. Tot i aconseguir un ampli consens social, la proposta va fracassar per l’oposició del govern espanyol i les divisions internes del catalanisme. -
Acció Catalana fou un partit polític fundat el 1922 com a escissió de la Lliga Regionalista, agrupant sectors catalanistes i liberals. Defensava l’autonomia de Catalunya, la modernització política i valors progressistes. El 1931 es va transformar en Acció Catalana Republicana per adaptar-se al context republicà, però va perdre pes polític davant d’altres formacions com Esquerra Republicana de Catalunya. -
La Conferència Nacional Catalana de 1922 fou una reunió de grups i figures del catalanisme per coordinar una resposta davant la crisi política i social d’Espanya. Va ser clau per la creació d’Acció Catalana, partit que defensava un catalanisme progressista, democràtic i modernitzador, davant el conservadorisme de la Lliga Regionalista. -
Estat Català es va fundar el 18 de juliol de 1922 per Francesc Macià, com a organització política i paramilitar destinada a lluitar per la independència de Catalunya. Inspirada per moviments nacionalistes europeus, defensava un nacionalisme radical i un model republicà. En un context de repressió política durant la dictadura de Primo de Rivera, Estat Català va organitzar activitats clandestines i va buscar suport internacional per la causa catalana. -
El Complot de Prats de Molló (1926) va ser un intent fallit d’insurrecció armada liderat per Francesc Macià i Estat Català per alliberar Catalunya de la dictadura de Primo de Rivera. El pla consistia en formar un exèrcit de voluntaris a l’exili, creuar la frontera des de Prats de Molló (França) i iniciar una revolta armada. Tanmateix, els serveis secrets francesos van descobrir la conspiració i van detenir els participants.
-
ERC va ser fundada com a partit d’esquerres i independentista. Liderada per Francesc Macià, va obtenir una victòria aclaparadora a les eleccions municipals d’abril de 1931, que van propiciar la proclamació de la República i, posteriorment, l’autonomia de Catalunya.
-
La proclamació de la República Catalana es va fer el 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, va declarar la República Catalana dins d'una Federació Ibèrica des del balcó de la Generalitat. Aquest acte va seguir la victòria republicana a les eleccions municipals, però es va transformar en la Generalitat de Catalunya després de negociacions amb el govern provisional de la Segona República Espanyola.