-
En aquell primer bienni republicà hi va haver reformes que alimentaven aquesta il·lusió, sobretot entre classes populars i sectors progressistes -
La Constitució Espanyola de 1931 va ser la norma fonamental aprovada el 9 de desembre de 1931, després de la proclamació de la Segona República el 14 d'abril del mateix any. Va ser un text marcadament democràtic, progressista i laic, redactat per unes Corts Constituents. -
En plena Segona República, l'any 1932, des del mateix moment en què va començar la discussió parlamentària de l'Estatut de Núria, dins i fora del Congrés de Diputats va esclatar una intensa campanya antiautonomista i anticatalana que parlava de privilegis, d'insolidaritat i de la ruptura d'Espanya -
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.[1] Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Fa referència al descontentament de l’Església i de l’exèrcit durant el primer bienni de la Segona República (1931–1933). Les reformes laiques van limitar el paper de l’Església en l’educació i la vida pública. Alhora, les reformes militars van reduir privilegis i van sotmetre l’exèrcit al poder civil. Tot això va generar tensió i oposició al nou règim. -
La sentència recent del Tribunal Suprem contra mig govern català —l’altre mig és a l’exili—, la presidenta del Parlament i els líders cívics de l’independentisme ens remet, inevitablement, al judici del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República contra Lluís companys i els seus consellers de la Generalitat de Catalunya, que foren condemnats per rebel·lió militar. -
Les reformes educatives de la Segona República Espanyola (1931-1936)van cercar democratitzar l'ensenyament mitjançant l'escola pública, laica, gratuïta i mixta, amb l'objectiu de reduir l'alt analfabetisme -
És les eleccions generals de febrer de 1936, durant la Segona República, en què va guanyar el Front Popular, en un clima de forta tensió política que va precedir la Guerra Civil.