-
Els fauvistes rebutjaven el realisme i la representació naturalista. Utilitzaven colors purs i brillants, aplicats de manera lliure i expressiva. La forma quedava sovint simplificada, subordinada a la força del color. S’inspiraven en l’impressionisme, però en portaven l’experimentació cromàtica a l’extrem. El moviment va ser breu (fins al 1908), però molt influent. Va obrir camí a l’expressió subjectiva i a l’art modern posterior, com l’expressionisme i el cubisme. -
L’expressionisme és un moviment artístic i cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX. Es caracteritza per expressar emocions i sentiments intensos, sovint de dolor, angoixa o rebel·lia. Els artistes rebutgen la representació realista i busquen mostrar la subjectivitat interior. Utilitzen colors violents, formes distorsionades i traços enèrgics per transmetre emoció.. Grups com Die Brücke i Der Blaue Reiter en van ser els principals representants. -
El cubisme trenca amb la perspectiva tradicional i representa els objectes des de diversos punts de vista alhora. Les formes es descomponen en figures geomètriques com cubs, cilindres i cons. Els colors solen ser sobris, amb predomini dels tons ocres, grisos i verds. Es divideix en cubisme analític (1909–1912), més complex i fragmentat, i cubisme sintètic (des de 1912), més decoratiu i amb col·lage. L’objectiu no és imitar la realitat, sinó reconstruir-la intel·lectualment. -
El suprematisme rebutja tota funció pràctica o narrativa de l’art: només importa la composició i l’expressió espiritual. L’obra més famosa del moviment és el “Quadrat negre sobre fons blanc” (1915), símbol de la ruptura total amb la realitat visible. Malèvitx i els seus seguidors volien alliberar l’art de qualsevol significat concret. Aquest moviment va influir en el constructivisme, el minimalisme i l’abstracció geomètrica del segle XX. -
. Els dadaistes defensaven el caos, l’atzar i la provocació com a formes d’expressió. Utilitzaven collages, objectes trobats, paraules sense sentit i accions absurdes. El moviment negava que l’art hagués de tenir bellesa o significat. El dadaisme va ser més una actitud que un estil, una protesta contra la societat burgesa. Tot i ser breu, va influir profundament en el surrealisme i en l’art contemporani. -
El neoplasticisme és un moviment artístic nascut a Països Baixos al voltant del 1917, liderat per Piet Mondrian i Theo van Doesburg. També se l’anomena De Stijl. Es caracteritza per l’ús de formes geomètriques pures —rectangles i línies verticals i horitzontals— i de colors primaris (vermell, blau, groc), combinats amb blanc, negre i gris. L’objectiu era crear una harmonia universal i expressar una realitat pura i abstracta, allunyada de la representació del món natural. -
El constructivisme rus és un moviment artístic sorgit a Rússia després de la Revolució de 1917. El seu objectiu era posar l’art al servei de la nova societat socialista. Els artistes rebutjaven l’art decoratiu i defensaven una estètica funcional, geomètrica i racional. Creien que l’art havia de contribuir a la construcció del món nou, -
La Nova Objectivitat (en alemany, Neue Sachlichkeit) és un moviment artístic sorgit a Alemanya als anys 1920, després de la Primera Guerra Mundial. Va ser una reacció contra l’expressionisme, buscant una representació més realista i crítica de la societat. Els artistes retrataven la vida urbana, les tensions socials i la política amb clarividència i ironia, sense idealitzar la realitat. Entre els principals representants hi ha Otto Dix, George Grosz i Christian Schad. -
El surrealisme és una avantguarda nascuda a França centrada principalment en el món oníric l'imaginari i la seva representació general els grans exponents del surrealisme van ser Salvador Dalí Pablo Picasso i altres com Joan Miró -
Els futuristes rebutjaven el passat i exaltaven la guerra, l’energia i el moviment com a símbols de força i renovació. En pintura, destacaven artistes com Umberto Boccioni, Giacomo Balla i Gino Severini. Les seves obres mostraven figures en moviment, llums elèctrics i dinamisme mitjançant línies corbes i repeticions. En literatura, es trencaven les regles gramaticals i s’experimentava amb el so i la tipografia. -
Pop Art és un moviment artístic sorgit als Estats Units i el Regne Unit als anys 1950–1960. Es caracteritza per utilitzar imatges de la cultura popular i de consum, com anuncis, còmics, productes i celebritats. Els artistes buscaven trencar les fronteres entre art “elevat” i cultura de masses. Empregaven colors vius, formes nítides i tècniques industrials, com la serigrafia. -
L’abstracció postpictòrica és un moviment artístic sorgit als Estats Units a partir dels anys 1940-1950, dins de l’Expressionisme Abstracte. Es caracteritza per allunyar-se de la representació figurativa, centrant-se en la pintura com a acte purament plàstic. Els artistes exploraven la textura, el color, el gest i la superfície de manera autònoma, sense narració ni objectes recognoscibles. Figures destacades inclouen Mark Rothko, Barnett Newman, Clyfford Still i Helen Frankenthaler -
L’art acció és un moviment artístic sorgit a la dècada de 1960, vinculat a l’avantguarda experimental. Es basa en l’experiència i el procés creatiu, més que en la producció d’objectes artístics permanents. Els artistes utilitzen el cos, el temps i l’espai com a mitjans d’expressió. Les accions poden incloure moviment, gest, performança, sons o interacció amb el públic. -
’Art Pobre (Arte Povera) és un moviment artístic nascut a Itàlia als anys 1960, Es caracteritza per utilitzar materials simples, naturals o quotidians, com terra, pedres, fusta, teles o objectes trobats. L’objectiu és revaloritzar l’experiència directa i l’element humà, en contraposició a l’industrialització i al consumisme de l’art tradicional. Els artistes volen trencar la distància entre art i vida, integrant l’obra amb l’espai i el temps. Sovint, les peces són efímeres o transformables, -
Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units a finals dels anys 1960 com a evolució del Pop Art. Es caracteritza per la representació extremadament detallada i precisa de la realitat, sovint a partir de fotografies. Els artistes busquen que les seves obres semblin més reals que la pròpia realitat, amb una tècnica meticulosa i gran domini del dibuix i la llum.