-
Estil: paleocristià
Descripció: és un sarcòfag de marbre realitzat amb relleu en tres de les seves cares. La cara frontal conté deu escenes cristianes en alt relleu. Les cares laterals, compten amb escenes en baixrelleu d'amorets. -
Estil: paleocristià
Descripció: mosaics de la nau central i l'arc triomfal encarregats pel papa Sixt III. Els de la nau il·lustren escenes de l'Antic Testament amb les històries d'Abraham i Jacob, i els de l'arc, la infància de Jesús.
La data de creació és aproximada. -
Estil: paleocristià
Descripció: fundada per Pietro d'Illiria. La planta basilical presenta tres naus separades per columnes d'ordre corinti que suporten arcs de mig punt. La llum crea un ambient de serenor i transcendència. L'ús de color es concentra a l'àbsis, amb un mosaic que representa una escena de caràcter bíblic. -
Estil: bizantí
Descripció: és una de les grans obres de l'art bizantí. Va ser manada a construir per l'emperador Justinià. Té una cúpula central de 31m de diàmetre, impressionant per l'època, que se sosté sobre quatre grans pilars. L'interior també compta amb mosaics i columnes de marbre. Primer va complir la funció de catedral cristiana, i, posteriorment, de mesquita.
Es va construir durant de l'any 532 al 537. -
Estil: bizantí
Descripció: és una de les representacions de Jesús més antigues i una de les obres més importants del cristianisme ortodox oriental. No és una imatge simètrica, al contrari, la part dreta del rostre presenta un gest d'amabilitat, mentre que el costa esquerre mostra més serietat: Crist té dues cares.
La data és aproximada (s. VI). -
Estil: preromànic - visigòtic
Descripció: obra d'orfebreria visigoda del segle VII. És una corona votiva, manada a construir per Recesvint, rei dels visigots. Es va fer amb or, granats, safirs i perles.
La data és aproximada (s. VII). -
Estil: preromànic - arturià
Descripció: es tracta d'un manuscrit il·lustrat, en concret d'un llibre d'evangelis que rep el nom del monestir de Durrow, en una ciutat d'Irlanda. Cada evangeli és precedit pel símbol de l'evangelista rodejat per un marc decoratiu.
Se'n desconeix la data exacte, es creu que és d'entre el 650 i el 700. -
Estil: islàmic
Autor: Caliph Abd Al-Malik
Descripció: és un temple islàmic de planta octogonal i recoberta de ceràmica polit a l'estil persa, i el corona una gran cúpula daurada. Es pot trobar a l'Esplanada de les Mesquites a Jerusalem. -
Estil: islàmic
Descripció: construïda sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I. Es tracta d'una mesquita-catedral, i és el monument més important de l'occident islàmic. Consta de dues zones: el pati porticat on s'hi alça el minaret, i la sala d'oració. A l'interior s'hi disposen un conjunt de columnes i arcades bicolors.
Va construir-se del 785 al 788. -
Estil: preromànic - asturià
Descripció: església edificada per ordres del rei Ramir I d'Astúries. Originalment, la planta basilical es dividia en tres naus. La coberta, avoltada, utilitza la la volta de canó. Les naus se separen per arcs que reposen sobre columnes, que es recolzen en bases quadrades amb decoracions escultòriques.
La data és aproximada. -
Estil: romànic
Autor: mestre de Taüll i taller
Descripció: és una de les icones de l'art romànic. Es tracta d'una pintura mural que pertany a l'església de Sant Climent de Taüll. La volta de l'absis presenta el Crist en majestat, envoltat pels símbols dels evangelistes i àngels. -
Estil: romànic
Descripció: conjunt escultòric que representa el davallament de la creu de Jesús. Són escultures de fusta d'alba i de noguera amb restes de policromia. Els braços de les escultures són articulats, i per això s'ha suposat que es devien utilitzar en els drames litúrgics medievals del cicle pasqual que es representaven a les esglésies durant Setmana Santa. L'escultor, desconegut, va ser expressar el "pathos" d'aquest moment.
La data és aproximada (s. XII). -
Estil: romànic
Descripció: talla en fusta policromada al tremp. Representació de Crist crucificat en majestat amb ús de formes frontals i hieràtiques. El nom "Batlló" el deu al col·leccionista que va comprar l'obra en un mercat d'antiguitats i va donar-la a la Diputació de Barcelona.
La data és aproximada (mitjan s. XII). -
Estil: bizantí
Descripció: forma part dels mosaics de la catedral de Monreale, Sicília. El fons daurat produeix una impressió de lluminositat i magnificència, i representa una realitat atemporal. -
Estil: gòtic
Autor: Giotto di Bondone
Descripció: Els frescos estan disposats en tres bandes horitzontals superposades. S'estableix un ordre narratiu d'esquerra a dreta. S'hi pot trobar la història de la Mare de Déu, com també el naixement i la infància de Jesucrist. -
Estil: islàmic
Autor: reis Yusuf I i Muhammed V
Descripció: es considera la vuitena meravella del món i significa "castell vermell". És una ciutadella, palau i fortalesa àrab sense precedents. Allotjava el govern i la cort del Regne de Granada.
La data és aproximada. -
Estil: gòtic
Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Descripció: l'interior, amb volta de creueria, té una planta dividida en tres naus, separades per vuit columnes octagonals. La façana l'acompanyen dues altes torres octagonals i es divideix en dos nivells en el pla horitzontal. -
Estil: gòtic
Autor: Claus Sluter
Descripció: és la base d'un calvari. Actualment només es conserva el pedestal amb la representació de sis personatges de l’Antic Testament amb restes de policromia. Al damunt hi anava un crist crucificat acompanyat de la Verge i de Sant Joan. -
Estil: gòtic flamenc
Autor: Jan van Eyck
Descripció: La llum és natural i delicada, i és una obra simètrica en què hi predomina la verticalitat.
És una escena plena d'elements simbòlics i sagrats, i representa el casament d'una parella de rics burgesos davant de dos testimonis, reflectits al mirall que hi ha al darrere de la parella. Aquesta obra és un certificat matrimonial en format visual. -
Estil: gòtic flamenc
Autor: Hieronymus Bosch (El Bosco)
Descripció: és un tríptic de gran simbolisme encara no desxifrat del tot. Dins del misteri s'hi inclou la data de creació, que es mou entre el 1485 i el 1515.
Representa un fals paradís on la humanitat ha caigut sota el pecat i va cap a la perdició.
Cada panell té un nom: El jardí de l'Edèn (esquerre), El jardí de les delícies (central) i L'infern (dret).