-
Comencen lles lluites pel poder.
-
Guerra civil contra Aquila i campanyes al nord contra vascons i càntabres
-
Tariq venç gràcies a la tració dels partidaris de la familia de Vitiza
-
Málaga, Sevila, Córdova i Toledo cauen
-
Al-Walid crida al conquistadors i posa a un walid.
-
Es casa a la regna Egilona vídua de Roderic. Vol proclamar-se rei,
-
-
Crisi al califat Omeia i revoltes entre berebers, qaysies i iemenies (716-756)
-
Aprofitant els enfrontaments àrabas-berebers comença a repoblar el vall del Duero. Arriba població moçárab.
-
Abandodament de les posicions del Duero
-
Pren Galicia, Alaba i Astorga (740-756)
-
Venç a Yusuf gobernador i amb l'ajuda de la clientela omeia declarat l'emirat indepenent.
-
Hixam I las controla
-
Adopta la doctrina Maleki.
Expediccions militars contra els cristians. -
Trasllada la capital a Oviedo.
Desvinculació de Toledo. Beato de Lebana lluita contra el adopcionisme.Recupera el Liber Iudicum. Fuero Juzgo.
Dona suport a les revoltes de muladíes i moçàrabs. -
Revoltes berebers.
Pacificació de Lisboa i Coimbra.
Apertura de relacions als regnes cristians i amb els abbassides. -
-
Comte d'Aragó.
-
Ènnec de Pamplona va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona. Ènnec no fou probablement un rei en el sentit estricte sinó un dels diversos cabdills de la zona de Navarra a finals del segle VIII i inicis del segle IX. Estigué ben relacionat amb la poderosa família Qasi, d'origen visigot, Ènnec va ser protagonista de diverses rebel·lions i va controlar Pamplona. Traient-la de la influència Carolingia i buscant el supor dels Banu-qasi.
-
Venç als francs i als Banu qasi, campanyes contra Navarra
850 revoltes des mossàrabs. -
Alfons II, venç a les tropes musulmanes.
-
Comtes carolingis
-
Gran expansió per la vall de Duero.
Ocupa Lleó 856.Estableix el sistema de pressura
Derrota a los Muladíes de Zaragoza en Albeda (859) -
Ibn al yilliqiel gallego, crea el principado independiente de Badajoz.
Incursions a Asturies.
Fracàs a Alaba -
Dona supor a Ibn Manwan el Gallego i a Ibn Hafsun.
Ocupa Oporto 868, Simancas 889, 893 Zamora.
Cròniques mossàrabs. -
Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós» (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Ocupa vic, Sistema d' Aprisio.
-
Durante el reinado de su padre, recibió el mando en las operaciones militares contra los cristianos y muladíes rebeldes. En el año 865 dirigió una operación en el valle del Duero contra Ordoño I que fracasó parcialmente. De regreso a Córdoba, derrotó en Burgos a Rodrigo, conde de Castilla, lo que hizo retroceder las fronteras cristianas hacia el norte. Intentó conquistar León, Zamora y Astorga pero Alfonso III le venció en Valdemora (878)
-
Revoltes muladis a Elvira i Sevilla
903 Presa de Mallorca -
Eudes es proclamà rei. La nova dinastia permet la indepedència de Catalunya
-
Abderraman III frena l'avançament cristià.
Garcia I (910-1914) Lleó
Ordony Galicia
Fruela Asturies -
913-917 venç les revoltes aristocràtiques de Sevilla i Carmona.
Venç a Ibn Hafsun a Ronda.
Ordenament de les finances. Mediació amb els cristians. Desembarcament al Marroc, per lluitar contra els fatimis. -
Pren Valtierra, Arnedo i Calahorra.
-
-
-
Se culpa als contes castellans NNuño Fernàndez i Fernàndez ànsurez per no have lluitar amb el rei de Lleó i Navarra. Els estaven preocupats per la prepondèrancia de aquest regne a Lleó
-
Sanç I de Pamplona + Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, el primer de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I.
L'abdicació va comptar amb el suport absolut del rei d'Astúries Alfons III i el comte Ramon II de Pallars, que haurien ocupat la ciutat de Pamplona per pressionar a Fortuny a abdicar,[4] així aconseguien un canvi dinàstic amb una nova orientació política, contrària a la relació amb els muladís Banu Qassi de l'Ebre -
Fill de Alfons III usurpa el tron i comença una guerra civil e tre el seu fill Alfons Foilaz i els seus nebots: Alfons, Sanç i Ramir que conclou amb el regnag d'aquest últim.
-
A la mort de Sanç Garcés l'11 de desembre de 925, va ser reconegut com a rei de Pamplona amb sis anys d'edat sota la tutela del seu oncle Ximeno, que va assumir el govern del regne mentre va durar la minoria de Garcia. No obstant això, a la mort del seu oncle el 931, un altre germà Ènnec va ocupar la regència, i probablement va intentar prendre el control, però gràcies a Toda, mare de Garcia, així com la mediació del califa Abd-ar-Rahman III.
-
-
venç a Abderraman en Simancas 939.
Repobla el vall del Tormes.
S'independitzà Castella -
Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i (945-970). Fou el primer comte independent d'aquest comtat, fill de Gonçal Fernández, que ja havia estat nomenat comte d'Arlanza i de Duero cap a l'any 900, descendent de Nuño Rasura, un dels dos jutges de Castella, i de Roderic, el primer comte electiu de Castella.
-
Annexió a Navarra 943
-
Es va enfrontar al regne de Navarra.
A el comte Castellla i al seu germà Sanç el gras -
Lluita primer contra Ordoni III al que sucedeix a la seua mort, després es destetuixen per Ordoni IV, els castellans i els leonesos. Demana ajuda a Abderraman, li dona suport Toda de Navarra. Amn l'ajuda del Califa pren Zamora i Lleó,
-
Vençut per les tropes del Califa i Sanç el graso.
-
Venç als cristians.
Cultiva les lletres. -
Regència d' Elvira Ramirez i Teresa Ánsurez.
Paz amb el Califa.
San Rosendo lluita contra el vikings.
975 Desastre de Gomaz.
Almanzor pren Zamora, Rueda, Atienza, Sepúlveda. -
-
Garcia I de Castella, dit el de les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Va seguir reconeixent la superioritat jurídica dels monarques lleonesos, encara que tindrà plena autonomia administrativa en el seu territori. Per plantar cara al perill musulmà que tenia a les seves fronteres, va ampliar la base social del comtat promulgant les ordenances sobre els cavallers villans de Castrojeriz, equiparant els cavallers villans amb els infantons. -
Dimissió de Elvira regent del regne de Lleó a la minoria de Ramiro III
-
Muhammad Ibn Amir pren el poder. Construeix Medina Azaha. Reformes al exèrcit.
997 Saqueja Compostela. Ocupa Zamora, Rueda, Atienza i Sepulveda. -
Els comtes gallecs, Gonzalo Menèndez, es rebelan i lluitant contra Ramir III. Batalla de Portillo de Arenas, resultat inciert. El regne està dividit
-
-
S'alià amb Almansor ante la pressió de Castilla i la rebelió de la noblesa. El califat ocupa el regne.
-
Represalia la razzia fins a Santiago
-
Va governar a partir del 992. Es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona.Razzies de AlmansurAl.mansur. De cara a l'interior, va estimular la repoblació de la part oriental de la Segarra, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. També va impulsar la construcció de la catedral de Barcelona. Saqueig de Córdova
-
Rebelió de Banu Gómez.
Lluita freda contra Castella.
Promulga els furs de Lleó 1017..
Es casà amba Urraca germana de Sanç II de Navarra -
Fa diverses campanyes, però els cristians comence a resitir.
-
El seu regnat va coincidir amb la crisi del món califal, iniciada amb la mort d'Almansor i finalitzant amb l'aparició dels Regnes de Taifes.
Va conquerir Astorga i Lleó el 1034 i per l'extensió dels seus territoris se'l va arribar a denominar Imperator Totus Hispaniae, encunyant moneda amb aquest títol.
Abans de morir va dividir el seu territori entre els seus quatre fills mascles: Ferran I reb Castella,Garcia V reb Navarra, Ramir I Aragó, Gonçal I Ribagorça -
Es proposa al califat.
Revolta i proclamació de Muhammed Hixam.
1013 Hixam executat. -
Toledo, Sarragossa, Sevilla: Àrabs.
Guadalquivir i Granada: Berèbers.
Levante: Eslaus. -
Minoria d'Edat, Urraca de Navarra goberna.
Mort a la batalla de Tamarron, a mans de Ferran, fill de Sanç el gran de Navarra. Es va casar a Jimena Sanç -
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (ca. 1000[1] - 31 de març[2] de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
-
Quan anava a laboda de la seua germana. Sanç III de Navarra herede de la seua dona Muniadona el comta i de la seua mare el comtat de Cea. Ferran I rebrà el regne de Castella.
-
-Diversitat étnica.
-Predomini del exèrcit, tropes estrangeres.
-Lluites per poder i perduda del poder del califat, el mateix que els abbassides. -
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i fou Ribagorça i Sobrarb (1043-1063). Era fill il·legítim del rei Sanç Garcés III de Pamplona. Ramir, en realitat, no s'intitulà rei, ni l'antic comtat d'Aragó esdevingué regne.
-
El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, va heretar el comtat de Castella. Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054. Va rebre nombroses paries Va conquerir la ciutat de Coïmbra als musulmans el 1064. Després Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya.
-
Ferran i Garcia, rei de Navarra vencen a Beremund III. Ferran es proclmà rei de Lleó pels els drets de la seua esposa germana del desaparegut llei leonés. Sança
-
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.
-
Presa de Toledo
-
Yusuf desembarca i destrossa el exèrcit critià el Sagrajas.
Mort de l'hereu al tron castellà. -
Presa del castell de l'Aledo.
Conquista del regnes de taifes, els Hudíes cedeixen Sarragosa(1110)
Començament del imperi. -
Jimena deixa la ciutat
-
Corrupció del generals.
Comencen les lluites contra els almohades -
Urraca I de León (León, 24 de junio de 1081-Saldaña, 8 de marzo de 1126), llamada por sus coetáneos y los historiadores de la época como la Temeraria, fue una reina de León entre 1109 y 1126. Hija y sucesora de Alfonso VI y de la reina Constanza de Borgoña, fue sucedida por su hijo Alfonso VII.
-
El 1111 fou coronat rei de Galícia a la Catedral de Santiago de Compostel·la pel bisbe Gelmires i el comte de Traba. El 10 de març de 1126 fou designat rei de Lleó a la mort de la seva mare i tot seguit va encapçalar la recuperació del Regne de Castella, que estava en mans d'Alfons I d'Aragó. Amb les Paus de Támara de 1127 es va posar fi a la disputa entre els dos reis i es va reconèixer Alfons VII com a rei de Castella.
-
Alfonso VII de León, llamado «el Emperador, fue rey de León entre 1126 y 1157. Hijo de la reina Urraca I de León y del conde Raimundo de Borgoña, fue el primer rey leonés miembro de la Casa de Borgoña, que se extinguió en la línea legítima con la muerte de Pedro I.
Retomando la vieja idea imperial de Alfonso III y Alfonso VI, el 26 de mayo de 1135 fue coronado Imperator en la Catedral de León,4 recibiendo homenaje, entre otros, de su cuñado Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona. -
Han caigut gran part de les possesions almòravits a Marroc. El califa al-Mumin ocupa el nord del Magrib.
Revoltes 1144-5, de la població pel rigorisme. -
1143 hagué de reconèixer la independència de Portugal durant el govern del seu cosí Alfons I Henriques pel tractat de Zamora
-
Periòde caòtic.
-
El 1151 va signar el Tractat de Tudilén amb Ramon Berenguer IV, mitjançant el qual es repartien els territoris de nova annexió entre els respectius regnes.
-
Fernando II de León (1137 – Benavente (Zamora), 22 de enero de 1188). Rey de Leóna entre los años 1157 y 1188.
-
Sancho III de Castilla, llamado «el Deseado» (Toledo, 1133 o 11341 – ibídem, 31 de agosto de 1158),2 fue rey de Castilla desde el 21 de agosto de 1157 hasta su fallecimiento un año después, en el que le sucedió su hijo Alfonso. Fue hijo de Alfonso VII de León y de su esposa Berenguela de Barcelona.
-
Alfonso VIII de Castilla, llamado «el de Las Navas» o «el Noble» (Soria, 11 de noviembre de 1155 - Gutierre-Muñoz, del domingo 5 al lunes 6 de octubre de 12142), fue rey de Castillaa entre 1158 y 1214. Hijo de Sancho III y Blanca Garcés de Pamplona, derrotó a los almohades en la batalla de Las Navas de Tolosa, librada en 1212, y fue sucedido en el trono por su hijo Enrique.
-
Lluita contra Ibn Mardanis, sultan que contolava el llevant penínsular.
Mor A Santàrem al 1184. -
-
Tregua 1190
Batalla d'Alarcos. 1195. Victoria contra els cristians. -
Derrota de les Navas de Tolosa.
Es sucedeixen 4 rei almohades fins a la desintegració del regne, -
Participació de Alfonso VIII de Castilla, Pedro II de Aragó, Sanç VII de Navarra.
-
Enrique I de Castilla (Valladolid, 14 de abril de 1204-Palencia, 6 de junio de 1217)1 fue rey de Castillaa entre 1214 y 1217, año en que falleció como consecuencia de un accidente en la ciudad de Palencia. Fue hijo de Alfonso VIII y de su esposa, la reina Leonor de Plantagenet. Le sucedió en el trono su hermana la reina Berenguela, quien después renunció en su hijo, el futuro rey Fernando III.
-
Fernando III de León y de Castilla, llamado «el Santo", fue rey de Castilla entre 1217 y 1252 y de Leóna entre 1230 y 1252. Hijo de Berenguela, reina de Castilla, y de Alfonso IX, rey de León, unificó definitivamente durante su reinado las coronas castellana y leonesa, que habían permanecido divididas desde la época de Alfonso VII «el Emperador», quien a su muerte las repartió entre sus hijos.
-
Alfonso X de Castilla, llamado «el Sabio» (Toledo, 23 de noviembre de 12211-Sevilla, 4 de abril de 1284), fue rey de Castilla entre 1252 y 1284. A la muerte de su padre, Fernando III «el Santo», reanudó la ofensiva contra los musulmanes, y ocupó Jerez (1253), arrasó el puerto de Rabat, Salé (1260) y conquistó Cádiz (c. 1262). En 1264, tuvo que hacer frente a una importante revuelta de los mudéjares de Murcia y el valle del Guadalquivir
-
-
1232 Es proclamà sultà a Arjona.
Venç a Ibn Hub, gràcies a l'aliança amb la població. Farta dels impostos. Entra a Granada i fa vassallatge a Ferran III. -
Sancho IV de Castilla, llamado «el Bravo» (Valladolid, 12 de mayo de 1258 - Toledo, 25 de abril de 1295), fue rey de Castillaa entre 1284 y 1295. Era hijo del rey Alfonso X «el Sabio» y de su esposa, la reina Violante de Aragón, hija de Jaime I «el Conquistador», rey de Aragón.
-
-
Fernando IV de Castilla, llamado «el Emplazado» (Sevilla, 6 de diciembre de 1285 – Jaén, 7 de septiembre de 1312), fue rey de Castilla entre 1295 y 1312.Al igual que sus predecesores en el trono, Fernando IV prosiguió la empresa de la Reconquista y, aunque fracasó en su intento de conquistar Algeciras en 1309, se apoderó de la ciudad de Gibraltar ese mismo año, y en 1312 ocupó la plaza jienense de Alcaudete. Durante las Cortes de Valladolid de 1312, impulsó la reforma de la administración
-
-
-
-
Derrota en Lucena.
Guerra civil contra Al-zagal. -
-
