-
L’expansió colonial europea entre 1850 i 1914 es va iniciar amb el Regne Unit com a única potència significativa. Entre mitjan segle XIX i la Conferència de Berlín (1885), les potències europees van ampliar les seves influències a Àfrica i Àsia mitjançant enclavaments comercials. A partir de 1880, l’expansionisme es va accelerar amb una competència intensa entre les potències per domini territorial, sustentat en el reconeixement internacional.
-
La inauguració del Canal de Suez va tenir lloc a Egipte. El canal connecta el Mediterrani amb el mar Roig, revolucionant el comerç mundial. El projecte va ser impulsat per Ferdinand de Lesseps. -
El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. -
La Conferència de Berlín es va fer per establir normes sobre la colonització d’Àfrica. Es van repartir territoris africans, fixant criteris com l’“ocupació efectiva”, sense tenir en compte la població africana. Va accelerar el repartiment d’Àfrica. -
L’incident de Fashoda (1898) va ser un episodi de tensió entre França i el Regne Unit a l’Àfrica, relacionat amb la competència per controlar el continent. Va ocórrer a Fashoda (actual Kodok, Sudan del Sud), on les dues potències van tenir un enfrontament diplomàtic pel control del Nil. França volia un eix est-oest, mentre que els britànics buscaven un eix nord-sud. Els seus plans eren incompatibles. -
França, temorosa de la puixança militar alemanya, es va aliar amb Rússia i va millorar les seves relacions amb Gran Bretanya. Les tres potències van signar la Triple Entesa. -
A principis del segle XX, Rússia era un imperi autocràtic governat pel tsar, que tenia tot el poder sense constitució ni Parlament i es recolzava en l’exèrcit, la burocràcia i l’Església. L’economia era sobretot agrària i poc industrialitzada. En aquest context van créixer les idees marxistes entre els obrers. El moviment es va dividir en menxevics, partidaris de reformes, i bolxevics, que volien una revolució obrera per instaurar el socialisme.
-
La Lliga Balcànica, composta per Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro, va enfrontar-se a l'Imperi Otomà per expulsar-lo dels Balcans. La seva victòria va redistribuir territoris, però les disputes entre els aliats van provocar la Segona Guerra Balcànica. -
Bulgària va enfrontar-se als seus antics aliats (Sèrbia, Grècia, Montenegro i Romania), que, juntament amb l'Imperi Otomà, van derrotar Bulgària. El conflicte va redefinir les fronteres balcàniques i va incrementar les tensions abans de la Primera Guerra Mundial. -
La Primera Batalla del Marne va tenir lloc al setembre de 1914, a prop del riu Marne, al nord-est de França. Va ser un enfrontament entre les forces aliades (França i el Regne Unit) i l’exèrcit alemany. Les tropes franceses, dirigides pel general Joseph Joffre, van aturar l’avanç alemany, impedint la caiguda ràpida de París i donant lloc a la guerra de trinxeres. -
Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per vèncer-la ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus (Pla Schlieffen)
• Al principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany liderats pel mariscal Josep Joffre a la batalla del Marne. -
Al front oriental, els alemanys també van avançar ràpidament al principi (Batalla de Tannenberg), però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac. -
El 28 de juny de 1914 l’arxiduc Francesc Ferran, havia de ser el futur monarca de l’imperi austrohongarès, fou assassinat per Gavrilo Princip, un jove paneslau.
“Sóc un nacionalista iugoslau, tinc l'objectiu de la unificació de tots els iugoslaus, i no m'importa en quina forma d'estat, però ha d'ésser lliure d'Àustria” -
Alemanya va atacar França entrant per Bèlgica i Luxemburg amb la idea de derrotar-la ràpidament i després centrar-se en el front rus (Pla Schlieffen). Al principi va avançar, però França i el Regne Unit es van reorganitzar i van aturar els alemanys a la batalla del Marne. A l’est, Alemanya va guanyar al principi a Tannenberg, però Rússia va contraatacar i va arribar a les fronteres austrohongareses. El Japó va entrar a la guerra contra Alemanya el 1914 per ocupar illes del Pacífic.
-
El Tractat de Londres (1915) va ser un acord secret pel qual Itàlia va abandonar la neutralitat i es va unir als aliats a la Primera Guerra Mundial. A canvi de la seva participació, França, el Regne Unit i Rússia li van prometre territoris si guanyaven el conflicte, sobretot zones sota control austríac i de la costa adriàtica. Aquest acord va ampliar la guerra i va obrir un nou front contra Àustria-Hongria al sud d’Europa. -
El Genocidi armeni va ser una persecució sistemàtica de la població armènia de l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial, començant el 1915 amb l'execució de líders armenis. Centenars de milers van ser deportats a Síria, on molts van morir. Entre 1 i 1,5 milions d’armenis van morir, considerant-se el primer genocidi del segle XX. El reconeixement d'aquest esdeveniment és controvertit a nivell internacional.
-
Després dels primers moviments, els fronts es van immobilitzar i al front occidental es van formar trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. La guerra va entrar en una fase molt dura i es van buscar nous aliats. El 1915 Itàlia es va unir als aliats i Bulgària i l’Imperi Otomà a les potències centrals. El 1916 Alemanya va atacar a Verdun sense èxit clar. Al front oriental hi hagué derrotes russes i fracàs a Gal·lípoli. La revolta àrab va debilitar l’Imperi Otomà.
-
La batalla de Gal·lípoli (1915-1916) va ser una ofensiva dels aliats durant la Primera Guerra Mundial per controlar els estrets dels Dardanels i arribar a Constantinoble. Van intentar desembarcar a la península de Gal·lípoli, però van trobar una forta resistència de l’Imperi Otomà. Els combats van ser molt durs i amb moltes pèrdues. Després de mesos sense avenços, els aliats es van retirar i l’operació va fracassar.
-
La batalla de Verdun (1916) va ser una de les més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial. Alemanya va atacar França amb l’objectiu de desgastar-la i trencar el front. Els francesos van resistir durant mesos en condicions molt dures, amb forts bombardejos i moltes pèrdues a tots dos bàndols. La batalla no va tenir un vencedor clar, però va provocar enormes baixes i es va convertir en símbol de resistència francesa. -
França i el Regne Unit es divideixen el Pròxim Orient en zones d’influència. No serà fins a la 2GM que s’acaben de configurar les fronteres
-
La Declaració Balfour (1917) va ser una carta del govern britànic que donava suport a la creació d’una “llar nacional jueva” a Palestina. Es va fer durant la Primera Guerra Mundial per motius polítics i estratègics. Després de la guerra, Palestina va quedar sota control britànic. Aquesta decisió va ser molt important perquè va influir en el futur conflicte del Pròxim Orient. -
La Revolució de Febrer de 1917 va ser una revolta a Rússia causada per la fam, la crisi i la guerra. Obrers i soldats van protestar a Petrograd, i l’exèrcit va deixar de donar suport al tsar. Nicolau II va abdicar i va acabar l’autocràcia. Es va formar un govern provisional, però el país va quedar dividit amb els soviets i molta inestabilitat. -
La Revolució d’Octubre de 1917 va ser un cop d’estat liderat pels bolxevics, dirigits per Vladímir Lenin, contra el govern provisional rus. Els bolxevics van aprofitar el descontentament per la guerra i la crisi econòmica i van prendre el poder a Petrograd ocupant punts clau com el Palau d’Hivern. El govern provisional va caure gairebé sense resistència. Després de la revolució, es va instaurar un govern comunista i Rússia es va retirar de la Primera Guerra Mundial. -
La revolució bolxevic va fer que Rússia abandonés la guerra amb la pau de Brest-Litovsk. Per compensar aquesta pèrdua, els Estats Units van entrar al conflicte després dels atacs de submarins alemanys. El 1918 els aliats van derrotar Àustria-Hongria i els seus aliats al front oriental, i aquests imperis van demanar l’armistici. Al front occidental, Alemanya va ser derrotada i l’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici. A Alemanya es va proclamar la República, posant fi a la guerra.
-
Els 14 punts de Wilson van ser unes propostes del president dels Estats Units el 1918 per aconseguir una pau justa després de la Primera Guerra Mundial. Defensaven la fi de la diplomàcia secreta, la reducció d’armes i el dret dels pobles a decidir el seu futur. També proposaven crear una organització internacional per evitar guerres. Van influir en els tractats de pau, tot i que no es van complir completament. -
Alemanya i Àustria-Hongria aconsegueixen:
Ucraïna, Polònia, les Repúbliques bàltiques, part occidental de Bielorússia. Imperi Otomà recupera: Ardahan, Batumi i Kars. Països independents:
Finlàndia (hi esclatarà una guerra civil entre comunistes i capitalistes), Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan. -
Va enfrontar els bolxevics contra l’Exèrcit Blanc, format per tsaristes i grups contraris a la revolució. Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig, dirigit per Leó Trotski, i van acabar guanyant el conflicte. Durant la guerra es va imposar el comunisme de guerra, amb control total de l’economia. Després de la victòria, el Partit Comunista va consolidar el poder i va establir un règim únic. Més tard, Lenin va aplicar la NEP per recuperar l’economia amb mesures més flexibles.
-
El 1918, al final de la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar i es va crear la República de Weimar a Alemanya. El país va acceptar la seva derrota militar i les dures condicions del Tractat de Versalles, que molts consideraven humiliant. La postguerra va portar crisi econòmica, misèria i atur, així com moviments revolucionaris i grups d’extrema dreta. La República de Weimar, liderada per democratacristians i socialistes, va afrontar aquest context difícil.
-
Va afectar l’antic Imperi austrohongarès i va convertir Àustria en un estat molt més petit. Va prohibir la unió amb Alemanya i va reconèixer la independència de nous països com Txecoslovàquia, Polònia i Iugoslàvia. Àustria va perdre gran part del seu territori i població. -
Va imposar dures condicions a Bulgària, que va perdre territoris a favor de Grècia, Sèrbia i Romania. També va haver de reduir el seu exèrcit i pagar reparacions de guerra. -
El Tractat de Versalles (1919) va imposar una pau molt dura a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. Va ser considerada responsable del conflicte i obligada a pagar fortes reparacions econòmiques. També es va reduir molt el seu exèrcit i la seva marina, i va perdre totes les colònies. A més, va cedir territoris com Alsàcia i Lorena a França i zones a Polònia i Dinamarca. Aquestes mesures van debilitar Alemanya i van generar molt descontentament. -
En aquesta crisi, Mussolini va crear els Fasci de combat el 1919, coneguts com a camises negres, per aturar les revoltes obreres. El 1921, els fasci es van convertir en el Partit Nacional Feixista, prometent un Estat fort i protector. Van obtenir suport de la burgesia, grans propietaris i l’Església.
A les eleccions de 1922, no van guanyar. Mussolini va liderar la Marxa sobre Roma per exigir el govern al rei, que el va nomenar cap del govern a l’octubre de 1922. -
Mustafa Kemal va liderar un moviment de resistència contra el soldà otomà, que havia acceptat les dures condicions del Tractat de Sèvres. Va establir un govern a Ankara i va organitzar un exèrcit que va aconseguir derrotar les forces europees que ocupaven el territori. Davant aquesta resistència, es va negociar un nou acord de pau, el Tractat de Lausana, que va substituir el de Sèvres i va reconèixer la nova situació de Turquia.
-
Va afectar Hongria, que va perdre gran part del seu territori i de la seva població. Regions importants van passar a Romania, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Això va deixar Hongria molt més petita i debilitada. -
Va imposar condicions molt dures a l’Imperi Otomà, que va perdre la major part dels seus territoris. Es van repartir zones entre França i la Gran Bretanya, i es van crear nous estats al Pròxim Orient. L’imperi pràcticament va desaparèixer. -
Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya i es va convertir en el seu líder. Després del putsch de la cerveseria a Munic el 1923, va ser empresonat, on va escriure La Meva Lluita. En aquest llibre, va expressar idees antidemòcrates, antibolxevique i antisemites, defenent la superioritat de la raça ària i un gran imperi alemany. Les milícies nazis van oposar-se violentament a la república. -
Va ser un organisme internacional creat després de la Primera Guerra Mundial per garantir la pau i la cooperació entre països. Es va establir amb el Tractat de Versalles i tenia la seu a Ginebra, amb una Assemblea i un Consell. Tot i els seus objectius, va ser poc efectiva perquè no tenia forces pròpies ni poder per fer complir les decisions, i el context de crisi econòmica ho dificultava. Va fracassar i va ser substituïda per l’ONU després de la Segona Guerra Mundial. -
El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un estat federal que unia diverses repúbliques del vell imperi tsarista. Tot i tenir institucions com el Soviet Suprem, el poder real el controlava el PCUS, ja que es van prohibir els altres partits. Això va fer que l’URSS es convertís en un règim totalitari amb control polític absolut del Partit Comunista. -
Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va restringir les llibertats i perseguir adversaris. Després de les eleccions de 1924, va establir un règim autoritari prioritzant l'Estat, il·legalitzant partits polítics i controlant l'economia i la societat. Els partits van ser prohibits, els seus líders empresonats i el Parlament substituït per la Cambra dels fasci. Mussolini va iniciar una política exterior expansionista a la Guerra Civil espanyola, Etiopia i Albània.
-
- Retorn d’Anatòlia i Tràcia oriental a Turquia.
- Fi dels plans per un estat armeni i un Kurdistan independent.
- Expulsió de les forces d’ocupació estrangeres.
- Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia.
-
Tractats signats entre Alemanya, França i altres països europeus per garantir la pau i respectar les fronteres després de la Primera Guerra Mundial. Van millorar temporalment les relacions internacionals, però van fracassar amb l’ascens del nazisme. -
El 1924 mor Lenin, obrint una lluita pel poder a l’URSS. Es forma un conflicte intern entre Trotski, que volia expandir la revolució a altres països, i Stalin, que defensava consolidar el socialisme dins la Unió Soviètica. Com a Secretari General, Stalin maniobra políticament, aparta Trotski del poder i dels debats, i el 1927 aconsegueix imposar-se com a líder absolut de l’URSS, establint un control total sobre el partit i l’Estat.
-
Entre 1924 i 1929, les condicions econòmiques a Alemanya van millorar, però la crisi de 1929 va causar danys greus. La retirada del capital americà va provocar bancs fallits, tancament de fàbriques, atur i malestar social. Això va fer que molts votessin partits extremistes. El partit nazi va obtenir 12 milions de vots a les eleccions de 1932, i Hitler va ser nomenat canceller. El 1934, es va proclamar Führer i canceller del III Reich.
-
Tractats signats entre Alemanya, França i altres països europeus per garantir la pau i respectar les fronteres després de la Primera Guerra Mundial. Van millorar temporalment les relacions internacionals, però van fracassar amb l’ascens del nazisme. -
Crisi econòmica mundial que va començar a la Borsa de Nova York el 1929 amb el seu enfonsament (Dijous i Dimarts Negre). Va provocar fallides de bancs i empreses, atur massiu i la Gran Depressió, i va afavorir l’ascens de règims feixistes i nazis. -
A partir de 1934, el Partit Nacionalsocialista va transformar Alemanya en una dictadura, suprimint la democràcia i perseguint l'oposició. La societat estava controlada pel nazisme amb un enfocament en la superioritat de la raça ària i l'adoctrinament de la joventut. Es van crear camps de concentració i es va buscar l'autarquia econòmica per donar suport a la política militarista i expansionista de Hitler, que volia construir un gran imperi a l'est d'Europa.
-
Adolf Hitler proclama el tercer Reich alemany el 1933 i aconsegueix tots els poders. A l'1936, forma una aliança amb Itàlia, violant el Tractat de Versalles. El 1938, annexiona Àustria i reclama els Sudets de Txecoslovàquia, que són cedits per una reunió a Munic. El 1939, ocupa més territoris txecs i signa el Pacte Ribbentrop-Mólotov amb la Unió Soviètica abans d'invadir Polònia, iniciant així la Segona Guerra Mundial.
-
Va ser una guerra impulsada per Mussolini per expandir l’Imperi italià a Àfrica. Itàlia va envair Etiòpia i, malgrat la resistència etíop, va aconseguir conquerir el país el 1936. Va ser un exemple de política expansionista feixista i la Societat de Nacions va reaccionar molt dèbilment.
-
La política expansionista va generar dos blocs oposats, a través d’aliances. Les potències de l’Eix es van consolidar amb l’Eix Roma-Berlín (1936) entre Alemanya i Itàlia, renovat com a Pacte d’Acer (1939), i amb el Pacte Antikomintern (1936) entre Alemanya i el Japó per aïllar l’URSS. França i el Regne Unit van evitar aliances directes, limitant-se a un pacte defensiu amb Polònia. Davant el risc d’un front contrari, Alemanya i l’URSS van sorprendre amb el Pacte Mólotov-Ribbentrop.
-
El Pacte Mólotov-Ribbentrop (1939) va ser un acord de no-agressió entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica. Van prometre no atacar-se mútuament i mantenir relacions pacífiques, tot i ser rivals ideològics. A més, incloïa un protocol secret en què es repartien zones d’influència a l’Europa de l’Est, especialment Polònia i els països bàltics. Aquest pacte va permetre a Hitler envair Polònia sense por d’un atac soviètic, i va facilitar l’inici de la Segona Guerra Mundial. -
L’Alemanya de Hitler va iniciar una ofensiva a Polònia amb la guerra llampec (Blitzkrieg), que va permetre una ràpida victòria. Polònia es va dividir entre Alemanya i l’URSS. Dos dies després, França, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda van declarar la guerra a Alemanya. A mitjans del mes, l’URSS va conquerir Polònia i va atacar Finlàndia. -
Durant la 1GM, hi va haver guerra de trinxeres i infanteria pesada. Els aliats esperaven això, però les forces de l'Axis van sorprendre amb la Blitzkrieg. També es va utilitzar nou armament i tecnologia com radars, bombes guiades i bombes atòmiques.
-
Declara la guerra a França i el Regne Unit al 1940 amb l’objectiu de donar suport a Alemanya. Aquest any Itàlia ataca a Grècia, des d’Albània i demana ajuda a Hitler. -
Poc després, Alemanya va llançar una ofensiva llampec (blitzkrieg) contra França i la va ocupar ràpidament. Tot i la Línia Maginot, els alemanys van envair primer els Països Baixos i Bèlgica i van entrar a França per sorpresa. Les forces franceses es van retirar des de Dunkerque cap al Regne Unit, juntament amb el govern a l’exili de Charles de Gaulle. Al sud de França es va establir el règim de Vichy, un govern col·laboracionista pronazi dirigit pel mariscal Pétain. -
Alemanya bombardeja ciutats d’Anglaterra i sobre el Canal de la Mànega té lloc una batalla. Els britànics aconsegueixen resistir.
-
El 1941, els alemanys engeguen l’Operació Barbarroja que consistia en conquerir Rússia per sorpresa (tenen un acord). Fins el 1942 els nazis avancen direcció Moscou, Leningrad i Baku. La Batalla de Stalingrad (1942-1943) provocarà un canvi de dinàmica. -
El 7 de desembre de 1941, el Japó va fer un atac sorpresa contra la base naval de Pearl Harbor, a Hawaii, on hi havia la flota dels Estats Units al Pacífic. L’atac va ser molt ràpid i va destruir o danyar molts vaixells i avions, causant milers de morts.
L’endemà de l’atac, els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial i van declarar la guerra al Japó. Això va convertir el conflicte en una guerra mundial encara més intensa i va marcar un punt clau en la derrota final del Japó. -
Els representants de cada país es reuneixen per aconseguir acords de pau. La Carta atlàntica (1941) estableix les bases pel nou món sense ideologies racistes, que fonamenten l'ONU. A la Conferència de Teheran (1943), Roosevelt, Churchill i Stalin planen el Desembarcament de Normandia. A Ialta (1945), acorden dividir Berlín i organitzar eleccions lliures. A San Francisco (1945), s'aprova la Carta de l'ONU. Finalment, a Potsdam (1945), es confirma la divisió d'Alemanya i la rendició del Japó.
-
Durant aquest període s’obren nous fronts de guerra. Al Nord d’Àfrica, Itàlia ataca Egipte amb suport alemany; els aliats guanyen a El-Alamein. Als Balcans, l’Eix ocupa Grècia, Iugoslàvia i Creta (1941). També hi ha guerra a l’Atlàntic contra el Regne Unit. El 1941, l’Operació Barbarroja porta Alemanya a l’URSS fins a Stalingrad, on la batalla (1942-43) canvia el curs de la guerra. Aquell mateix any, el Japó ataca Pearl Harbor i els EUA entren a la Segona Guerra Mundial.
-
La batalla de Stalingrad va ser una lluita molt dura entre Alemanya i la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Els soviètics van encerclar i derrotar l’exèrcit alemany, i això va canviar el curs de la guerra. -
Amb les batalles de Midway i Guadalcanal, els nord-americans van frenar l’avenç japonès al Pacífic (1942). Els soviètics van resistir l’assalt alemany a Stalingrad, van passar a l’ofensiva i van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad. Stalingrad va ser escenari del primer gran fracàs de Hitler.
-
Permet controlar Roma al juny del 1944. Mussolini fou empresonat al 1943, però espies de Hitler el van alliberar i van crear la República de Saló (1943-1945). Finalment, Mussolini fou executat per partisans antinazis (abril, 1945). -
Aquest desembarcament, com el de Sicília, volia crear un nou front a l'oest per desgastar els nazis. Va ser un èxit i els aliats van entrar a París. A l'est, l'URSS avançava cap a Berlín des de la Batalla de Stalingrad, recuperant Ucraïna, Crimea, les repúbliques Bàltiques i Bielorrússia. També van recuperar Romania, Bulgària i Hongria als Balcans amb ajuda de la resistència. -
El Front del Pacífic continua, amb victòries aliades a Birmània, les Illes Marshall i les Filipines, però els japonesos no es rendeixen i utilitzen tàctiques kamikaze. Les batalles d'Iwo Jima i Okinawa (1945) mostren la seva resistència. Al август de 1945, els americans llancen bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, provocant la rendició del Japó el 2 de setembre i posant fi a la guerra. -
L’ONU es va crear el 1945 a la Conferència de San Francisco per substituir la Societat de Nacions. Va començar amb 46 estats fundadors i té com a objectiu mantenir la pau i la seguretat internacional i fomentar la cooperació entre països. Tots els membres participen a l’Assemblea General, on les decisions s’aproven per majoria de dos terços. Cinc països tenen dret de veto: EUA, Regne Unit, França, URSS/Rússia i la Xina. -
El 30 d’abril de 1945 Adolf Hitler es va suïcidar en el seu búnquer de Berlín. Una setmana després Alemanya es rendia oficialment (7 de maig de 1945).
A list shows items. A timeline shows sequence.
Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.