-
El 1930 l’oposició republicana es va mobilitzar i va
signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord per posar fi a la monarquia al
qual es va afegir el PSOE, els republicans (Lerroux, Alcalá Zamora, Manuel
Azaña, etc.) i els nacionalistes catalans d’esquerres (Estat Català, no la Lliga)
i bascos (PNV). Els signants adquirien el compromís que e nou règim
reconeixeria el dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia. -
-
-
Aquestes revoltes van ser puntuals, i n’hi havien de pacífiques i de
violentes (s’enviava la Guàrdia Civil, l’exèrcit o es declara l’estat de guerra). L’Estat il·legalitzava sindicats, detenia els líders i els empresonava per tal
d’evitar-les. -
Els republicans nacionalistes i la Mancomunitat van
presentar el 1919 un projecte d’Estatut (defensant govern propi, un
parlament escollit per sufragi universal i àmplies competències al govern
català). El projecte va ser mal rebut a Madrid: el govern, el rei i diputacions i
entitats s’ho oposaren en veure-ho com una mesura separatista. Això i
l’augment de les tensions socials a Catalunya (la canadenca) van portar la
Lliga a ajornar el projecte. -
-
-
-
Davant la recessió a la que entra Espanya després de la Primera Guerra Mundial ,
amb una forta inflació i demanda, milers de persones perden la feina i els sindicats
van reaccionar amb vagues i protestes, agreujant així el conflicte social. Destequem
3 conflictes -
Per donar estabilitat, el rei va proposar la creació
d’un govern de concentració (governs de coalició entre dinàstics, reformistes
i la Lliga), fórmula que es va provar nombroses vegades, sense èxit, ja que
eren molt intestables. Entre el 1917 i el 1923 van haver-hi 14 governs molt
efímers. -
-
1917 a Espanya hi havia una situació de descontentament social, que es va agreujar
per la conjuntura de la Primera Guerra Mundial, que va provocar una disminució del
nivell de vida de les classes populars en un moment de grans beneficis
empresarials. -
La tensió
va escatar l’agost del 1917 arran d’un incident ferroviari a València, i la UGT va
concovar una vaga general, recolzada per la CNT, que va tenir una incidència
desigual (Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries, hi va haver incidents violents). -
El 19 de juliol de 1917, els 760 parlamentaris, només
van assistir-hi 70 i la Guàrdia Civil va dissoldre-la. Tot i que se’n van celebrar
dues més a Madrid, aquestes no van tenir continuïtat i la protesta es va
afeblir a causa de la negativa dels partits dinàstics a participar, les
discrepàncies -
-
Ocupaven terres (reclamant-ne una millor repartició) i assalten
l’Ajuntament, on declaraven la revolució llibertària (suspensió de la
propietat, eliminació de les classes socials...) i declaraven que el poble havia
estat “alliberat” de l’Estat. També atacaven arxius de la propietat i edificis
religiosos. -
El 1921 es va produir un moment crític quan tropes
espanyoles van començar un avanç des de Melilla per consolidar l’ocupació
del territori. L’acció, mal dirigida i planificada pel general Silvestre, amb el
vistiplau del rei, va provocar la derrota d’Annual (1921), on van haver-hi
13.000 baixes, incloent el general.