-
Al 1879, la Fil·loxera travessa els Pirineus i
el 1910 ja s’ha estès a tota Catalunya
destruint les vinyes. -
Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns i la població activa agrària va disminuir.
-
El producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931. De forma desigual segons el conreu i leszones
-
A principis del segle XX, es va produir un augment de l’emigració i l’agricultura va patir la crisi de la fil·loxera que va afectar els vinyes. Al mateix temps, la mineria va experimentar un gran auge de les exportacions, mentre que l’electricitat començava a expandir-se amb l’enllumenat urbà. L’Estat va intervenir promovent una protecció arancelària creixent i fomentant el desenvolupament de la indústria nacional.
-
El 1902 va assumir oficialment el tron i va començar a governar en un període d'inestabilitat política i social a Espanya. -
Entre 1903 i 1904, Espanya va estar governada per governs conservadors, primer sota Francisco Silvela i després per Antonio Maura. Durant aquest període es va promulgar la Llei del descans dominical, que establia un dia de descans setmanal per als treballadors, buscant millorar-ne les condicions laborals i fomentar-ne el benestar social.
-
A principis del segle XX, Catalunya va experimentar un creixement notable de la indústria metal·lúrgica, mentre que els sectors de l’automòbil i dels electrodomèstics estaven en plena expansió, amb marques pioneres com Hispano Suïssa. Al mateix temps, el sector de la construcció va rebre un gran impuls gràcies a la consolidació de la indústria del ciment, amb empreses destacades com Asland, també creada el 1904. -
Ràpid creixement de la indústria eléctrica . Construcció de centrals hidroelèctriques i xarxa per transportar electricitat. -
El 1905 es van produir els incidents del Cu-Cut, un conflicte que va reflectir la tensió entre els militars i els catalanistes. Tot va començar quan la revista satírica catalana “Cu-Cut” va publicar caricatures que burlaven l'exèrcit, cosa que va provocar la ira dels militars. -
El 1906, Espanya va participar a la Conferència d'Algesires sobre el Marroc, mentre que a Catalunya es va crear la Solidaritat Catalana, una coalició que defensava els interessos regionals. -
L'obertura de la Via Laietana va començar a prendre forma definitiva el 1907 amb els expedients d'expropiació dirigits per Puig i Cadafalch -
Entre el 1907 i el 1909, Antonio Maura va dirigir l'anomenat “Govern Llarg” amb els conservadors, caracteritzat per una relativa estabilitat política. Durant aquest període es va aprovar una llei electoral que buscava modernitzar el sistema de votació, tot i que els resultats van generar crítiques i tensions amb els partits d'oposició.
-
-
Al Barranc del Llop, l’exèrcit espanyol va patir una derrota militar davant les forces rifeñes, debilitant encara més la credibilitat del govern i augmentant la tensió social i política al país. -
El 1909 van passar dos fets importants a Espanya. Primer, la Setmana Tràgica de Barcelona, una sèrie de protestes i disturbis socials provocats per l’enviament de tropes a la guerra del Marroc, que van derivar en enfrontaments violents entre obrers i autoritats. -
Entre 1910 i 1912, Espanya va estar governada pels liberals sota José Canalejas. Durant aquest període es va aprovar la “Llei del Candado”, que limitava la creació de noves ordres religioses i buscava reforçar el caràcter laic de l’estat. També es va fundar la CNT (Confederació Nacional del Treball), un sindicat anarcosindicalista que defensava els drets dels treballadors i es convertiria en un actor clau del moviment obrer espanyol.
-
A principis del segle XX va començar la transició demogràfica amb taxes més baixes de natalitat i mortalitat. L’agricultura es va protegir i van créixer les exportacions d’oli i cítrics. El tèxtil es va regular, la siderúrgia de Vizcaya va dominar amb protecció arancelària, i van sorgir nous sectors com la conservera, química, metal·lúrgica i del ciment, mentre la mineria del carbó rebia més ajuda pública.
-
-
La producció es concentrà en: Barcelona Traction (La Canadenca) i Catalana de Gas i Electricitat, creades al 1911. -
José Canalejas, president del govern, va ser assassinat, fet que va generar una greu crisi política. Al mateix temps, Espanya va establir el Protectorat de Marruecos, consolidant el seu control sobre el nord del Marroc i marcant una etapa important en la política colonial espanyola. -
-
Es va crear la Mancomunitat de Catalunya, una institució que unia les quatre diputacions catalanes i que representava un pas important en l’autogovern i la modernització administrativa de Catalunya. -
Va esclatar la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya va mantenir-se neutral, tot i patir els efectes econòmics i socials del conflicte a Europa. -
-
El 1917 va ser un any de crisi múltiple a Espanya. Van destacar tres fets clau: les Juntes de Defensa, formades per militars descontents amb el govern; l’Assemblea de Parlamentaris, on diputats catalans i espanyols reclamaven reformes polítiques; i la Vaga General, convocada pels treballadors per protestar contra la situació econòmica i social. Aquests fets van mostrar la profunda inestabilitat política i social que patia el país en aquell moment.
-
Entre 1918 i 1920, durant el “Trienni Bolxevic”, Espanya va viure un auge del moviment obrer i, a Barcelona, el pistolerisme, amb violència entre sindicats i empresaris que augmentava la inestabilitat social.
-
A finals dels anys 20 va créixer la urbanització i el tèxtil va alentir el seu creixement. L’electricitat i els mitjans com el telèfon i la ràdio es van expandir, mentre les indústries es difonien territorialment i augmentaven les obres públiques amb la forta intervenció de l’Estat.
-
El 1921 va ser un any especialment greu per a Espanya. Al Desastre d’Annual, l’exèrcit espanyol va patir una catastròfica derrota davant les forces rifeñes a Marruecos, amb milers de soldats morts, cosa que va posar en evidència la crisi del govern i de l’exèrci -
L’assassinat d’Eduardo Dato va ocórrer el 8 de març de 1921 a Madrid. Dato, que era president del govern d’Espanya, va ser atacat per membres d’un grup anarquista, que van disparar contra el seu vehicle mentre circulava pel carrer. -
El govern de Manuel García Prieto no va poder fer front a la inestabilitat política, els conflictes socials i les dificultats militars a Marruecos, cosa que va desgastar la credibilitat del règim i va preparar el terreny per al cop d’Estat de Miguel Primo de Rivera i l’inici de la dictadura. -
-
Entre 1923 i 1925, Espanya va estar sota el Directori Militar de Miguel Primo de Rivera, després del cop d’Estat que va posar fi al sistema liberal. Durant aquest període es va suspendre la Constitució de 1876 i es va abolir la Mancomunitat de Catalunya, consolidant un govern autoritari amb control directe de l’exèrcit sobre l’administració i la política del país.
-
El 1924 es va fundar la Unió Patriòtica, un partit polític creat per Miguel Primo de Rivera per donar suport al seu Directori Militar. Aquesta formació tenia com a objectiu unificar políticament el país, substituir els partits tradicionals i legitimar el règim autoritari amb una base civil que recolzés el govern. -
El 1925 va tenir lloc el desembarcament d’Alhucemas, considerat un punt d’inflexió en la Guerra de Marruecos. Aquesta operació, en què l’exèrcit espanyol va aconseguir una victòria decisiva amb suport aeronaval, va marcar el començament de la conquesta efectiva del Rif, millorant la imatge del règim de Primo de Rivera i consolidant el control militar sobre la regió. -
Entre 1925 i 1930, Espanya va estar sota el Directori Civil de Miguel Primo de Rivera, després de substituir el Directori Militar. Durant aquest període es va crear l’Assemblea Nacional Consultiva, un òrgan amb funcions deliberatives que servia per donar una aparença de participació política, tot i que el règim seguia sent autoritari i controlat per l’exèrcit.
-
El 1926 van tenir lloc els Fets de Prats de Molló, un intent fallit d’invasió de Catalunya organitzat per Francesc Macià i els exiliats catalans amb l’objectiu de proclamar la independència de Catalunya des de França. L’operació va ser reprimida per la policia francesa abans de començar, però va donar gran repercussió mediàtica i simbòlica, reforçant la figura de Macià com a líder del moviment independentista català. -
La crisi del 1929 va provocar una gran caiguda de la producció i del comerç, tancament d’empreses i augment de l’atur. També va generar pobresa i malestar social i va afavorir l’auge de moviments polítics radicals.
-
La remodelació de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 va ser un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la Barcelona contemporània i va transformar completament la muntanya i el seu entorn.
-
Després de gairebé set anys de dictadura, Miguel Primo de Rivera va perdre el suport de l’exèrcit i dels sectors econòmics i polítics del país.La seva dimissió va marcar el final de la dictadura militar i va obrir la porta a una etapa de transició política -
Després de la dimissió de Primo de Rivera, Berenguer i Aznar van intentar restaurar la normalitat constitucional, però cap va poder frenar el descontentament social, deixant el camí obert a la
Segona República. -
Eleccions a les Corts Constituents de la Segona República, amb victòria de republicans i socialistes, que van redactar la Constitució de 1931.
-
El 1931 va ser un any decisiu per a Espanya. Es va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord entre republicans i nacionalistes per posar fi a la monarquia d’Alfonso XIII i preparar la instauració d’un nou règim. -
La proclamació de la Segona República es va produir el 14 d’abril de 1931 després dels resultats electorals municipals, en què les candidatures republicanes van obtenir grans victòries en les ciutats. -
Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van tenir lloc en aquesta data i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola. -
La proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril del 1931 va marcar la fi de la monarquia d'Alfons XIII després del triomf republicà a les eleccions municipals del 12 d'abril. -
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la Segona República espanyola, un text molt avançat per al seu temps. Va establir un règim democràtic, amb sufragi universal, ampliació de drets i llibertats, separació entre Església i Estat, i va reconèixer la possibilitat d’autonomies regionals, fet clau per a Catalunya. Aquesta Constitució va assentar les bases polítiques i socials de la República. -
Aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que reconeixia la Generalitat com a òrgan d’autogovern i establia les seves competències polítiques, culturals i administratives, consolidant l’autonomia catalana dins de la Segona República. -
Aprovació de la Llei de Reforma Agrària a la Segona República, amb l’objectiu de redistribuir la terra i millorar les condicions dels campesins sense terres, tot intentant reduir la desigualtat al camp i modernitzar l’agricultura espanyola. -
La Sanjurjada va ser un intent de cop d'estat fallit el 10 d'agost de 1932 contra la Segona República Espanyola, liderat pel general José Sanjurjo des de Sevilla. -
Eleccions generals a Espanya amb triomf de la dreta (la CEDA i altres partits conservadors). Aquest resultat va suposar un gir polític respecte al període inicial de la República, debilitant els reformes socials i provocant tensions entre els sectors progressistes i conservadors.
-
Es produeixen insurreccions anarquistes a diverses zones d’Espanya, especialment a Andalusia i Aragó, protagonitzades per grups que reivindicaven reformes socials immediates, com la redistribució de terres i millores laborals, en resposta a la lentitud del Govern republicà en aplicar la Reforma Agrària i altres mesures socials. -
La Revolució d'Astúries d'octubre del 1934 va ser una insurrecció obrera armada, principalment a Astúries, que va durar del 5 al 19 d'octubre del 1934 durant la Segona República Espanyola -
El govern central suspèn l’Estatut d’autonomia de Catalunya després de la proclamació de la Llei de l’Estatut com a parcialment nul·la per part de la dreta i la CEDA. Això va provocar la revolta generalitzada a Catalunya, amb la proclamació de l’Estat català dins de la República Federal Espanyola, que va ser reprimida pel govern central. -
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Crisi del Bienni Conservador a la Segona República, marcada per escàndols de corrupció com l’Estraperlo i el cas Nombela, que van minar la credibilitat del govern de dretes i van generar un clima de desconfiança política i inestabilitat al país. -
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern constitucional de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. -
Després de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, el nou govern va aprovar ràpidament una àmplia amnistia per als presos polítics i socials, alliberant unes 30.000 persones implicades en els fets d'octubre de 1934 -
Després de la victòria electoral del Front
d'Esquerres el febrer de 1936, el nou govern republicà d'Azaña va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. -
El 16 de febrer de 1936, el Front Popular, una coalició d'esquerres, va guanyar les eleccions generals a Espanya, les darreres de la Segona República, obtenint 263 diputats.