-
El faraó Menes (o Narmer) va aconseguir unir les dues regions sota un sol govern.
Aquesta unificació va donar naixement a l’Estat egipci i a la idea del faraó com a déu-rei.
Es va fundar la primera capital, Memfis, i va començar la història dinàstica.
L’unificació es representa simbòlicament amb la corona doble (blanca i vermella) dels faraons. -
Abans de l’unificació d’Egipte, el país estava format per petits pobles que vivien al llarg del riu Nil.
Els primers habitants van aprendre a domesticar animals, conrear blat i ordi, i a construir cases de fang i palla.
En aquesta etapa van aparèixer les primeres formes d’art, ceràmica decorada i símbols que anticipaven l’escriptura jeroglífica.
Egipte estava dividit en dues regions: l’Alt Egipte (sud) i el Baix Egipte (nord). -
Es consolida el poder del faraó i es crea una administració centralitzada.
S’inventa l’escriptura jeroglífica per a registres i temples.
Comença el culte als déus principals, com Horus i Osiris.
També s’inicien les primeres tombes monumentals (mastabes) per als reis i nobles. -
Època de les piràmides i del màxim poder reial.
Faraons com Djoser, Snefru, Keops, Kefren i Micerí governen des de Memfis.
L’arquitecte Imhotep construeix la primera piràmide esglaonada a Sakkara.
Les Piràmides de Gizeh són el símbol suprem d’aquesta etapa.
La societat es basa en una jerarquia rígida i el treball agrícola col·lectiu. -
Després de l’Imperi Antic, Egipte cau en una crisi econòmica i política.
Les sequeres i la falta de control central provoquen fam i revoltes.
Diversos governants locals es disputen el poder.
Aquest període és més breu i menys esplendorós, però manté viva la cultura egípcia. -
El faraó Mentuhotep II reunifica Egipte i estableix la capital a Tebes.
És una època de prosperitat, estabilitat i expansió comercial.
Els reis del Mitjà període promouen grans projectes d’irrigació i obres públiques.
També es desenvolupen les arts i la literatura, com els “Textos dels Sarcòfags”. -
Egipte pateix una nova divisió i és invasat pels hikses, un poble asiàtic amb cavalls i carros de guerra.
Els hikses dominen el nord, mentre que els reis egipcis de Tebes controlen el sud.
Malgrat la crisi, Egipte aprèn noves tècniques militars i industrials dels invasors.
Finalment, el faraó Ahmose I expulsa els hikses i reunifica el país. -
És el moment de màxima esplendor de l’antic Egipte.
Els faraons estableixen un imperi poderós que arriba fins a Síria i Núbia.
Grans figures com Hatshepsut, Akhenaton, Tutankamon i Ramsès II governen amb magnificència.
Es construeixen temples impressionants com Karnak, Luxor i Abu Simbel.
L’art i la religió viuen un moment d’esplendor, però al final l’imperi comença a decaure. -
El poder central es fragmenta i diverses dinasties (egípcies i líbies) es disputen el tron.
Els sacerdots d’Amon tenen gran influència a Tebes.
Egipte perd territori i estabilitat, però manté la seva cultura.
Es reforcen les relacions amb Núbia i altres pobles africans. -
Egipte aconsegueix un renaixement polític i cultural sota la dinastia saïta.
Es restauren temples i tradicions antigues.
Tanmateix, el país pateix noves invasions, com la dels perses.
Finalment, el 332 aC, Alexandre el Gran conquista Egipte i inicia el període hel·lenístic.