-
És el moviment cultural i literari que comença el poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau i aspirava a recuperar l’ús de la llengua i la identitat catalana. Es van reunir intel·lectuals que van tornar a les arrels de la literatura, història, dret i folklore catalans per a reivindicar la identitat. Per una altra part, el moviment tenia interès pel passat medieval, de manera que també reivindicava el paper dels comtes de Barcelona i la importància de la Corona d’Aragó.
-
En morir Ferran VII, els Carlins inicien una insurrecció armada contra la causa isabelina. Isabel era només una nena, per això, la seva mare Ma Cristina governa. Al cap de poc temps, veu que no pot dirigir amb les seves idees absolutistes, i per això acaba abdicant quan Isabel és encara menor. -
El fet que tothom mantingués la llengua catalana tot i tenir el castellà com a llengua oficial pel Decret de Nova Planta, la societat civil catalana crea, aprofitant el liberalisme, diverses entitats culturals així com revistes i publicacions que defensaven la llengua i història catalanes, recuperant, a poc a poc, el prestigi cultural i lingüístic que fins llavors, havia estat reprimit. -
Josep M. Vallès i Ribot, com que Maragall vivia a Madrid, va proposar el 1883 un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació espanyola. El nou programa no va ser compartit pel partit federal i Maragall la va reescriure donant més pes a la problemàtica social. La defensa de la independència de Cuba va augmentar les diferències dins el partit fins que va entrar en crisi.
-
Així doncs, el 1883, va promoure el Primer Congrés Catalanista que pretenia aplegar diferents tendències (federalisme republicà-corrent que havia fundat la primera associació catalanista: La Jove Catalunya).
-
-
El nou Estat Liberal i les seves constitucions denominaven Espanya com a nació única amb les Corts com a única institució d’organització de la Sobirania Nacional, basant-se en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. El Progressisme català discrepava d’aquesta centralització radical i reclamaven donar més pes a ajuntaments i diputacions.
-
Les bullangues del van donar força a aquest descontentament i van ser la primera mostra d’oposició contra el centralisme.
-
Des de la dècada del 1840, amb lluites politicosocials, el federalisme va començar pel republicanisme amb Abdó Terrades com a primer referent. Francesc Pi i Margall és el principal teòric del federalisme, qui sosté que Espanya havia de garantir la participació dels ciutadans, en conseqüència, defensava que l’Estat Federal Espanyol, havia sigut resultat de la unió dels diferents pobles de la península.
-
Es van formular projectes federalistes, populars i anticentralistes.
-
Es va produir un augment del centralisme, així com una política d’ordre públic molt forta que va declarar l’estat de gerra a Catalunya. Això va portar al fet que hi hagués un cert distanciament amb Espanya i que la població es mostrés descontenta amb l’uniformisme cultural, defensant el particularisme català. Defensaven la descentralització de l’Estat.
-
Isabel va representar la instauració del liberalisme, que va comportar un seguit de reformes com ara l’aparició d’òrgans representatius de la població (partits polítics) els quals es van anar alternant, però la majoria d’idees liberals quedaven fixes dins els canvis. A partir del 1866, la crisi financera va provocar una situació política inestable. El 1868 es va fer un pronunciament militar contra Isabel II, instaurant així el Sexenni Democràtic.
-
El 1858 es van començar a celebrar els Jocs Florals com a plataforma per a difondre la llengua i cultura, es va començar a crear un model de literatura catalana culte. Popularment, hi havia autors que escrivien “el català que es parla”. Altres escrivien com a instrument de propagació i d’agitació. Valentí Almirall va formular la diferenciació de Catalunya. Les revistes van publicar en català, de manera que es van transformar en instruments de difusió de la llengua.
-
El 1868, apareix el Partit Republicà Democràtic Federal i, amb ell, s’escampen les idees federals. Això va ser molt important per a Catalunya, on van rebre el suport de la petita burgesia i en el proletariat industrial.
-
El Sexenni Democràtic comença amb la revolució de la Gloriosa, la qual va començar amb el general Topete, junt amb Prim i Serrano. Més tard, es va crear un govern provisional encapçalat per Prim i Serrano que buscava per una part restablir l’ordre després de la revolució i dur a terme mesures liberals. Hi ha diversos partits polítics, però també hi ha molta inestabilitat.
-
Seguint el Federalisme Almirall i Josep Anselm Clavé signen el Pacte de Tortosa, un acord per impulsar un Estat federal que tingués en compte l'antiga Corona d’Aragó i amb sobirania popular. Es va redactar com havia de ser aquest estat al llarg de la Primera República i es va dur a terme amb la Constitució del 73. El fracàs de la República, la Restauració i la difusió d’idees internacionalistes va fer perdre influència al republicanisme i es va dissoldre el partit. -
El govern provisional acaba per la necessitat que hi hagi una monarquia tal com ho definia la Constitució. Així doncs, la inestabilitat del govern porta a un nou monarca: Amadeu de Savoia, que acaba marxant perquè el poble no està preparat per les reformes que planteja.
-
El carlisme té un gran suport a les zones rurals de Catalunya perquè, a part de defensar l’absolutisme, defensa les institucions tradicionals i la seva particularitat. El carlisme s’oposava a la centralització que implementava l’Estat liberal. Així doncs, Carles VII va publicar un manifest restablir les lleis i privilegis perdudes el 1714 a Catalunya. Per una altra part, els carlins catalans van crear la Diputació de Catalunya com a òrgan de govern suprem al Principat.
-
-
És la que solidifica les idees del Pacte de Tortosa.
-
La Primera República té molts entrebancs, s’intenten fer reformes d’ideologia federalista, es troba amb una altra guerra Carlina que havia començat amb el regnat d’Amadeu I i amb el cantonalisme. Al final hi ha un cop d'estat del general Pavia i es proclama rei d’Espanya a Alfons XII.
-
En la Restauració, el federalisme es va replantejar la relació entre els territoris que havien de constituir aquest Estat federal.
-
El 1875 es va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, però, tot i això, Cánovas del Castillo va idear una monarquia parlamentària, conservadora i oligàrquica. Aquesta, es basava en un bipartidisme en el qual s’alternaven pacíficament conservadors i liberals. Malgrat l’aparició del sufragi universal masculí el poble realment no tenia cap mena d’elecció en el moment de decidir qui governaria donada l'existència de tupinades que comportaven al frau electoral. -
Valentí Almirall, va ser el primer polític a elaborar una teoria sobre el catalanisme i defensor de les raons per les quals Catalunya havia de tenir una forma d’autogovern. En els seus arguments, a part de la història, llengua i cultura, també mostrava la diferència entre la Catalunya industrial i l'Espanya agrària, així com el sistema polític tan centralista. En els seus escrits mostrava què impedia la reforma de la política espanyola. -
El 1881, Almirall es va distanciar de Maragall i va impulsar una acció política específicament catalana a marge dels partits estatals. -
Des del Diari Català va explicar la necessitat que Catalunya s'ocupés del que era realment significatiu. Aquesta va ser la idea central del congrés catalanista i es va acordar fer un partit: el Centre Català el 1882 que va ser l’encarregat de reivindicar i donar a conèixer els nuclis del catalanisme.
-
El 1883, es va convocar el Segon Congrés Catalanista, en el que es va denunciar el centralisme dels partits catalans i es va fer una crida perquè els abandonessin. Va quedar inacabat per les discrepàncies que hi havia tot i compartir opinions en temes molt específics.
-
Josep M. Vallès i Ribot, va escriure el Projecte de constitució per a l’Estat Català, que va ser aprovat pel congrés regional el maig del 1883. Era progressista i republicà.
El catalanisme federal donava a Catalunya una entitat política i d’organització pròpia que havia de sortir d’un pacte federal amb les altres regions.
Definia una organització interna catalana, defensava la identitat i la llengua catalanes, els interessos econòmics propis i un autogovern d’àmplies atribucions. -
Almirall va ser el principal redactor del Memorial de Greuges el 10 de març de 1885, considerat el 1r manifest polític del catalanisme i presentat a Alfons XII per a una comissió d’intel·lectuals catalans. -
El projecte d’Almirall recollit en Lo Catalanisme 1886 va ser inviable. Es presentava un catalanisme massa republicà per a atreure a tots els sectors catalans. -
La desaparició del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya el 1887, que tenia com a personatges importants a Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Enric Prat de la Riba, així com Àngel Guimerà. Aquesta organització era més conservadora que Almirall pel que connectava millor amb el poble. Aquest grup reivindicava la llengua, el dret civil, el proteccionisme i una política exclusivament catalana -
Les discrepàncies dels membres el Centre Català van provocar que al final, es dividís el moviment el 1887. Finalment, amb l'oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, va portar a fer que acabés desapareixent el Centre Català.
-
Aquest grup reivindicava la llengua, el dret civil, el proteccionisme i una política exclusivament catalana. Una de les primeres accions de la Lliga de Catalunya va ser el Missatge a la reina Regent, què demanava autonomia per a Catalunya.
Es va promoure una campanya que defensava el manteniment del dret civil i estava en contra del Codi Civil que es discutia a Madrid. Aquest darrer es va canviar i aquesta acció va ser considerada la primera victòria del catalanisme. -
El 1890 va emergir el catalanisme conservador. El clero va posicionar-se al carlisme. Amb la Restauració, una part van buscar un liberalisme conservador. En aquest pas va tenir importància el vigatanisme. Va estar liderat per clergues en un intent de cristianitzar-lo. Tenien com a òrgan de premsa La veu de Montserrat i van fer la celebració del mil·lenari de Montserrat el 1881, la restauració del monestir de Ripoll el 1893 i l’exigència que els bisbes fossin catalans. -
La campanya contra el Codi Civil va mostrar la necessitat d'organitzar el moviment catalanista, és per això que Narcís Verdaguer va proposar fundar la Unió Catalanista el 1891. L’objectiu de la Unió era elaborar un programa comú. La seva estructura proporcionava una amplitud geogràfica que difonia les seves idees. Van aconseguir conscienciar del particularisme i de la necessitat d’autogovern a la societat. Van tenir problemes per les discrepàncies dins la mateixa Unió. -
Aquesta tradició va agafar força amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, que defensava el catalanisme d’arrels cristianes. El 1892 va publicar La Tradició Catalana en què defensa que l’esperit de Catalunya es troba a la família, propietat i religió. Refusava el canvi social i idealitzava l’edat mitjana i els seus valors, defensant una estratègia regionalista lluny de la política. -
Van ser proposades per la Unió Catalanista, Enric Prat de la Riba i constitueixen el primer projecte polític del catalanisme conservador. Les Basses definien un poder regional basat en la sobirania de Catalunya. Deixava l’Estat central limitat, donava força al poder català. Es proclamava el català com a llengua oficial i es demanava que els càrrecs públics fossin exercits per catalans. Defensava el restabliment d’antigues institucions -
Espanya perd les seves últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Filipines es perd donat el poc control que tenien sobre aquesta regió donada la seva llunyania. Cuba es perd donada la falta de mesures per a regular el seu comerç i en veure la incapacitat de regular aquestes illes, Puerto Rico, Cuba i Filipines van ser donats als Estats Units. -
Les conseqüències de la pèrdua de colònies van portar una crisi econòmica donada la falta d’ingressos procedents de les colònies; una situació delicada el sistema de la Restauració i en el sistema polític; va estimular el creixement de moviments nacionalistes denunciant la incapacitat dels partits. Es va implantar impostos als propietaris, els quals van fer un Tancament de Caixes per a conscienciar de la incapacitat de fer mesures renovadores.
-
La pèrdua de les darreres colònies va portar al desprestigi dels partits polítics perquè va apel·lar a la seva ineficiència. Aquest fet va afavorir als partits catalanistes, els quals tenien líders que havien elaborat un cos doctrinari i havien aconseguit una mobilització social. Així doncs, la crisi va portar una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i un partit que es presentés a les eleccions per a accedir a l’autonomia.
-
La crisi del 1898 va afavorir el salt del catalanisme a l’actuació política de la Lliga Regionalista el 1901. Aquest partit va tenir molt èxit, va enviar diputats catalans a les Corts espanyoles per primer cop i va dominar la vida política fins al 1931.