Cnne 1042162 segunda guerra mundial

Segona Guerra Mundial

  • Alemanya envaeix Polònia.

    Alemanya envaeix Polònia.
    L’1 de setembre de 1939, Alemanya nazi va envair Polònia des de l’oest amb una tàctica de guerra llampec (Blitzkrieg). Aquesta acció va marcar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Polònia va ser derrotada en poques setmanes.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va tenir lloc entre el 1939 i el 1945 i va implicar la majoria de les nacions del món, dividides en dues aliances: les Potències de l'Eix i les Potències Aliades . El conflicte va començar amb l'inici de la invasió alemanya a Polònia el 1 de setembre de 1939 . Va acabar amb la rendició de Alemanya el 8 de maig de 1945 i la rendició del Japó el 2 de setembre de 1945 després dels atacs nuclears a Hiroshima i Nagasaki.
  • Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya.

    Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya.
    El 3 de setembre de 1939, França i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya en resposta a la invasió de Polònia.
  • L’URSS envaeix Polònia.

    L’URSS envaeix Polònia.
    El 17 de setembre de 1939, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l’est, aprofitant que el país ja estava sent atacat per Alemanya. Aquesta acció es basava en el pacte secret de no-agressió germano-soviètic. Polònia va quedar dividida entre ambdues potències.
  • L’URSS envaeix Finlàndia.

    L’URSS envaeix Finlàndia.
    El 30 de novembre de 1939, la Unió Soviètica va envair Finlàndia, iniciant la Guerra d’Hivern. Tot i la superioritat soviètica, els finesos van oferir una resistència ferotge. El conflicte va acabar el març de 1940 amb la cessió de territoris per part de Finlàndia.
  • Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.

    Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega.
    El 9 d’abril de 1940, Alemanya nazi va envair simultàniament Dinamarca i Noruega en l’operació Weserübung. Dinamarca es va rendir el mateix dia, mentre que Noruega va oferir resistència fins al juny. L’objectiu era assegurar rutes estratègiques i recursos com el mineral de ferro.
  • Inici de l’ofensiva alemanya contra el front occidental.

    Inici de l’ofensiva alemanya contra el front occidental.
    L'ofensiva alemanya contra el front occidental va començar el 10 de maig de 1940 amb l'operació Fall Gelb. Alemanya va trencar les defenses franceses a través de Bèlgica i els Països Baixos, evadint la línia Maginot i envoltant les forces aliades. Aquesta ofensiva va resultar en la ràpida caiguda de França i la rendició de la major part de l'exèrcit aliat en unes poques setmanes.
  • Winston Churchill es converteix en el Primer Ministre del Regne Unit.

    Winston Churchill es converteix en el Primer Ministre del Regne Unit.
    Winston Churchill es va convertir en primer ministre del Regne Unit el 10 de maig de 1940, en plena crisi per l’avanç alemany a Europa. Va substituir Neville Chamberlain i es va convertir en una figura clau en la resistència britànica durant la Segona Guerra Mundial.
  • Alemanya envaeix els Països Baixos.

    Alemanya envaeix els Països Baixos.
    Alemanya va envair els Països Baixos el 10 de maig de 1940, amb l'objectiu de garantir una ruta d'accés cap a França. Holanda es va rendir el 15 de maig de 1940, després de resistir l'atac alemany durant cinc dies.
  • Inici de l’alliberament de Dunkerque: Operació Dinamo.

    Inici de l’alliberament de Dunkerque: Operació Dinamo.
    L'inici de l'alliberament de Dunkerque, conegut com a Operació Dinamo, va començar el 26 de maig de 1940. Aquesta operació tenia com a objectiu evacuar les forces aliades assetjades per l'exèrcit alemany a la ciutat de Dunkerque, a la costa de França. L'operació va durar fins al 4 de juny de 1940, aconseguint evacuar més de 330.000 soldats.
  • Alemanya ocupa Bèlgica.

    Alemanya ocupa Bèlgica.
    Alemanya va ocupar Bèlgica el 10 de maig de 1940, com a part de l'ofensiva alemanya a l'oest durant la Segona Guerra Mundial. L'objectiu era avançar cap a França, i Bèlgica va ser atacada juntament amb els Països Baixos i Luxemburg. Bèlgica es va rendir el 28 de maig de 1940.
  • Inici de l’ofensiva d’Alemanya contra França.

    Inici de l’ofensiva d’Alemanya contra França.
    L'5 de juny de 1940 va començar l'ofensiva alemanya coneguda com a Operació Fall Rot, que va ser la fase final de l'atac contra França després de l'evacuació de Dunkerque.
  • Itàlia declara la guerra a França.

    Itàlia declara la guerra a França.
    Itàlia va declarar la guerra a França el 10 de juny de 1940, uns dies després de l'inici de l'ofensiva alemanya contra França. Aquesta acció es va produir quan la derrota de França semblava imminent i Benito Mussolini va voler aprofitar l'oportunitat per obtenir territoris en el sud de França.
  • Entrada de l'exercit alemany a París.

    Entrada de l'exercit alemany a París.
    L'exèrcit alemany va entrar a París el 14 de juny de 1940, després de la ràpida caiguda de la defensa francesa. La ciutat va ser ocupada sense resistència significativa, i el govern francès va evacuar a Bordeaux.
  • L'URSS envaeix Estònia, Letònia i Lituània.

    L'URSS envaeix Estònia, Letònia i Lituània.
    El juny de 1940, la Unió Soviètica va ocupar Estònia, Letònia i Lituània, aprofitant el context de la Segona Guerra Mundial. Sota pressió, els governs bàltics van ser substituïts per règims pro-soviètics. Poc després, els tres països van ser annexats a la força a la URSS.
  • Signament de l'armistici Compiegne.

    Signament de l'armistici Compiegne.
    El 22 de juny de 1940, França va signar l’armistici amb Alemanya al bosc de Compiègne, al mateix lloc on Alemanya havia capitulat el 1918; l’acord suposava l’ocupació de gran part del territori francès i la creació del règim de Vichy al sud; va entrar en vigor el 25 de juny de 1940 i simbolitzava la humiliació de França davant l’Alemanya nazi.
  • Inici de la batalla d'Anglaterra.

    Inici de la batalla d'Anglaterra.
    La Batalla d'Anglaterra, que va tindre lloc entre juliol i octubre de 1940, va ser un conflicte aeri clau durant la Segona Guerra Mundial, on la Royal Air Force britànica va defensar el país dels atacs de la Luftwaffe alemanya. Aquesta batalla va ser decisiva per aturar l'expansió nazi a Europa i va marcar un gir en la guerra, demostrant la importància del poder aeri.
  • El "gran bombardeig".

    El "gran bombardeig".
    El bombardeig més important de la Blitz va ser el 7 de setembre de 1940, quan Alemanya va iniciar els atacs massius sobre Londres, coneguts com el "gran bombardeig". Aquest va marcar l'inici de la Batalla d'Anglaterra. L'objectiu era trencar la moral britànica i prepararse per una invasió, però malgrat la destrucció, Londres va resistir, demostrant la capacitat de resistència de la RAF i del poble britànic.
  • Period: to

    Bombardejos sobre Regne Unit.

    Els bombardejos a Regne Unit, coneguts com la Blitz, van començar el 7 de setembre de 1940 amb l'atac a Londres. La Luftwaffe alemanya va llançar atacs aeris nocturns constants, destruint infraestructura i causant moltes víctimes. La Blitz va acabar el 11 de maig de 1941, sense trencar la moral britànica.
  • Ofensiva italiana contra Egipte.

    Ofensiva italiana contra Egipte.
    L'ofensiva italiana contra Egipte va començar el 13 de setembre de 1940, amb les forces italianes intentant conquerir Egipte, però van ser repel·lides per l'exèrcit britànic. En resposta, Alemanya va enviar l'Afrika Korps, comandat per Erwin Rommel, per recolzar les tropes italianes. Aquest reforç va permetre als alemanys i italians recuperar el terreny perdut i avançar cap a Egipte.
  • Hongria, Bulgària i Romania signen el Pacte d'Adhesió a les Potències de l'Eix.

    Hongria, Bulgària i Romania signen el Pacte d'Adhesió a les Potències de l'Eix.
    Hongria, Bulgària i Romania van signar el Pacte d'Adhesió a les Potències de l'Eix amb Alemanya el 27 de setembre de 1940, com a part de la seva aliança amb l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Aquest pacte implicava el compromís de lluitar al costat d'Alemanya i Itàlia en el conflicte, oferint suport en la invasió de territori aliat i l'expansió de les potències de l'Eix a l'Europa de l'Est.
  • Fracàs de la invasió de Grècia per part d'Itàlia.

    Fracàs de la invasió de Grècia per part d'Itàlia.
    El fracàs de la invasió de Grècia per part d'Itàlia va començar el 28 d'octubre de 1940, quan Mussolini va ordenar l'atac a Grècia des d'Albània. Malgrat una inicial superioritat numèrica, les forces italianes van trobar una forta resistència i no van aconseguir conquerir Grècia. El contraatac grec va fer retrocedir les tropes italianes, provocant un desastre militar per a Itàlia fins que Alemanya va intervenir el 1941 per ajudar-les.
  • Inici de la invasió de Grècia i Iugoslàvia per part de les potències de l'Eix.

    Inici de la invasió de Grècia i Iugoslàvia per part de les potències de l'Eix.
    La invasió de Grècia i Iugoslàvia per part de les potències de l'Eix va començar el 6 d'abril de 1941. Alemanya, amb el suport d'Itàlia, va atacar Iugoslàvia després d'un cop d'estat que va derrocar el govern pro-alemany. Simultàniament, va iniciar l'atac contra Grècia, que ja estava en guerra amb Itàlia des de 1940. L'ofensiva alemanya va ser ràpida i va portar a la caiguda de Grècia i Iugoslàvia en poques setmanes, amb l'ocupació alemanya d'ambdós països.
  • Pacte de neutralitat soviètic-japonès.

    Pacte de neutralitat soviètic-japonès.
    El 13 d’abril de 1941, Japó i la Unió Soviètica van signar el Pacte de Neutralitat Soviètic-Japonès, amb el qual es comprometien a respectar la neutralitat mútua per evitar conflictes, estabilitzant així la frontera entre Manxukuo i l’URSS mentre cadascun es concentrava en altres fronts de guerra.
  • Ocupació de Iugoslàvia per part de les potències de l'Eix.

    Ocupació de Iugoslàvia per part de les potències de l'Eix.
    El 17 d'abril de 1941, després d’un cop d’estat que va derrocar el govern pro-alemany, les forces alemanyes van envair ràpidament el país. En només pocs dies, les tropes alemanyes van conquerir Belgrad i la resta de Iugoslàvia. La resistència iugoslava es va dispersar, i el país va ser dividit i ocupat per les potències de l'Eix.
  • Ocupació de Grècia per part de les potències de l'Eix.

    Ocupació de Grècia per part de les potències de l'Eix.
    El 27 d'abril de 1941, les forces alemanyes van ocupar Atenes, després de l'ofensiva conjunta amb Itàlia. La resistència grega davant l'invasió italiana va ser superada, i la intervenció alemanya va ser decisiva. Grècia va ser ocupada per Alemanya, Itàlia i Bulgària, amb una gran part del territori sota control nazi.
  • Inici de l'Operació Barbarroja.

    Inici de l'Operació Barbarroja.
    L'Operació Barbarroja, iniciada el 22 de juny de 1941, va ser la invasió alemanya de la Unió Soviètica, amb l'objectiu de conquerir gran part del territori soviètic. L'ofensiva es va dividir en diversos fronts, amb grans avenços inicials, però les dificultats del territori i la resistència soviètica van frenar l'avenç alemany. A finals de desembre de 1941, l'ofensiva es va aturar a causa de les condicions extremes de l'hivern i la falta de recursos.
  • Japó ocupa la Indoxina.

    Japó ocupa la Indoxina.
    El juliol de 1940, Japó va ocupar el nord de la Indoxina francesa amb l’acord del règim de Vichy, i el juliol de 1941 va estendre el control a tota la regió. Aquesta ocupació tenia com a objectiu tallar el suport a la Xina i assegurar recursos estratègics. L’acció va provocar fortes tensions amb els Estats Units, el Regne Unit i els Països Baixos, que van respondre amb sancions econòmiques. Aquestes tensions van contribuir a l’esclat de la guerra al Pacífic.
  • Inici de la batalla de Leningrad.

    Inici de la batalla de Leningrad.
    La Batalla de Leningrad va començar el 8 de setembre de 1941 i va durar fins al 27 de gener de 1944. Les forces alemanyes, amb el suport de les tropes finlandeses, van envoltar la ciutat de Leningrad amb l'objectiu de capturar-la i destruir la resistència soviètica. Les forces soviètiques van aconseguir mantenir la ciutat i finalment van trencar el setge, però el cost humà va ser enorme, amb centenars de milers de víctimes.
  • Alemanya ocupa Ucraïna.

    Alemanya ocupa Ucraïna.
    L'ocupació nazi d'Ucraïna va començar el 22 de juny de 1941 amb l'Operació Barbarroja. Les forces alemanyes van ocupar gairebé tot el territori ucraïnès, incloent-hi ciutats com Kíev, explotant els recursos locals i cometent atrocitats contra la població.
  • L’inici de la guerra a Àsia.

    L’inici de la guerra a Àsia.
    El conflicte a Àsia a la Segona Guerra Mundial va començar el 7 de desembre de 1941, Japó va atacar la base naval de Pearl Harbor, provocant l'entrada dels Estats Units a la guerra. Abans, al juliol de 1941, Japó va ocupar la Indoxina, augmentant les tensions amb els Aliats. El Japó buscava expandir el seu territori a Àsia i al Pacífic per controlar recursos estratègics. El conflicte va acabar el 2 de setembre de 1945, amb la rendició de Japó després dels atacs nuclears a Hiroshima i Nagasaki.
  • Atac a Pearl Harbor.

    Atac a Pearl Harbor.
    El 7 de desembre de 1941, el Japó va atacar per sorpresa la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii. L’objectiu era debilitar la flota del Pacífic dels Estats Units i assegurar l’expansió japonesa al sud-est asiàtic. L’atac va causar greus danys materials i més de 2.400 morts. Com a resposta, els Estats Units van declarar la guerra al Japó l’endemà, entrant oficialment a la Segona Guerra Mundial.
  • Period: to

    Bombardejos estratègics sobre Alemanya.

    Els bombardejos estratègics sobre Alemanya van ser operacions aèries realitzades pels aliats entre 1942 i 1945 per destruir la capacitat industrial i militar del país. Ciutats com Berlín, Dresden i Hamburg van ser greument afectades. L’objectiu era debilitar l’economia de guerra i la moral de la població. Milers de civils van morir i moltes infraestructures van quedar destruïdes. Aquests bombardejos van jugar un paper clau en el desenllaç del conflicte.
  • Inici de la batalla del Mar de Coral.

    Inici de la batalla del Mar de Coral.
    La Batalla del Mar de Coral es va lliurar entre el 4 i el 8 de maig de 1942 entre forces aliades i l’Imperi del Japó. Va ser la primera batalla naval en què els vaixells enemics no es van veure directament, ja que es va lluitar només amb avions llançats des de portaaeronaus. Tot i que els aliats van patir més pèrdues materials, van aconseguir aturar l'avanç japonès cap a Nova Guinea. Va ser una victòria estratègica important per als aliats al Pacífic.
  • Batalla de Midway.

    Batalla de Midway.
    La Batalla de Midway es va lliurar del 4 al 7 de juny de 1942 entre els Estats Units i el Japó, al Pacífic. Va ser una batalla aeronaval clau en què els nord-americans van enfonsar quatre portaaeronaus japonesos. Gràcies a la desxifració dels codis enemics, els EUA van anticipar l’atac japonès. La victòria va suposar un gir en la guerra del Pacífic, aturant l’expansió japonesa i donant inici a l’ofensiva aliada.
  • Inici de la batalla de Guadalcanal.

    Inici de la batalla de Guadalcanal.
    La Batalla de Guadalcanal es va lliurar entre l’agost de 1942 i el febrer de 1943 a les Illes Salomó. Va ser la primera gran ofensiva terrestre dels aliats contra el Japó. Els combats van ser molt durs, tant a terra com al mar i a l’aire. Després de mesos de lluita, els aliats van aconseguir el control de l’illa. Aquesta victòria va marcar un punt d’inflexió en la guerra del Pacífic.
  • Inici de la batalla de Stalingrad.

    Inici de la batalla de Stalingrad.
    La Batalla de Stalingrad va ser un enfrontament clau entre l'exèrcit nazi i les forces soviètiques per controlar la ciutat de Stalingrad. Després de mesos de combats intensos i devastació, l’Exèrcit Roig va envoltar i derrotar les tropes alemanyes. Aquesta victòria va marcar un gir en la guerra a favor de la Unió Soviètica. Va ser una de les batalles més sagnants de la història, amb milions de baixes.
  • Conquesta de Trípoli per part dels aliats.

    Conquesta de Trípoli per part dels aliats.
    Les forces britàniques i aliades van expulsar els alemanys i italians de Líbia. El 23 de gener de 1943, els aliats van entrar a Trípoli després de la retirada de l’Afrika Korps de Rommel. Aquesta victòria va consolidar l’avenç aliat al nord d’Àfrica i va ser clau per a l’ofensiva final contra les forces de l’Eix a Tunísia.
  • Primera derrota alemanya, Stalingrad.

    Primera derrota alemanya, Stalingrad.
    La Batalla de Stalingrad va ser la primera gran derrota de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. L’Exèrcit Roig va envoltar i rendir el 6è exèrcit alemany, trencant l’avanç nazi cap a l’est. Aquesta derrota va marcar un punt d’inflexió, iniciant la retirada alemanya al front oriental. Va ser una de les batalles més sagnants de la història.
  • Conquesta de Tunísia per part del aliats.

    Conquesta de Tunísia per part del aliats.
    La conquesta de Tunísia es va completar el 13 de maig de 1943, quan les forces de l'Eix es van rendir. Després d’intenses batalles, les tropes britàniques, americanes i franceses van derrotar les forces alemanyes i italianes, capturant Tunis i acabant amb la resistència a l’Àfrica del Nord. Aquesta victòria va marcar el final de la campanya a l’Àfrica i un pas important cap a la invasió d’Europa.
  • Inici de la batalla de Krusk.

    Inici de la batalla de Krusk.
    La Batalla de Kursk va ser un gran enfrontament entre l’exèrcit alemany i les forces soviètiques, destacant per ser la batalla de tancs més gran de la història. Els alemanys van intentar recuperar la iniciativa, però els soviètics estaven preparats i van resistir l’atac. La derrota nazi va consolidar la superioritat soviètica al front oriental. Després de Kursk, Alemanya ja no va poder llançar cap altra gran ofensiva a l'est i es va mantenir a la defensiva.
  • Inici de la conquesta d'Itàlia.

    Inici de la conquesta d'Itàlia.
    La conquesta d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial va començar amb el desembarcament aliat a Sicília el 9 de juliol de 1943. Després de la caiguda de Mussolini i la rendició d'Itàlia el 8 de setembre de 1943, els aliats van avançar des del sud cap al nord, enfrontant-se a una resistència alemanya. El conflicte a Itàlia va continuar fins a la rendició final d'Itàlia el 2 de maig de 1945, amb la derrota de les últimes tropes alemanyes.
  • Desembarcament de Sicília.

    Desembarcament de Sicília.
    El desembarcament a Sicília (Operació Husky) va tenir lloc el 9 de juliol de 1943 i va ser una de les primeres grans ofensives aliades a Europa durant la Segona Guerra Mundial. Les forces britàniques i americanes van desembarcar a l'illa, superant la resistència italiana i alemanya. Aquesta operació va marcar el principi de la conquesta del sud d'Itàlia i va portar a la caiguda de Mussolini poc després.
  • Destitució de Mussolini.

    Destitució de Mussolini.
    El 25 de juliol de 1943, Benito Mussolini va ser destituït com a cap del govern d’Itàlia pel rei Víctor Manuel III, després que el Gran Consell del Feixisme aprovés una moció en contra seva. La decisió va arribar en un moment de crisi, amb Itàlia patint greus derrotes militars durant la Segona Guerra Mundial. Mussolini va ser arrestat aquell mateix dia. Això va marcar la fi del règim feixista italià.
  • Armistici entre Itàlia i les forces aliades.

    Armistici entre Itàlia i les forces aliades.
    L’armistici entre Itàlia i els aliats es va signar el 3 de setembre de 1943, però es va fer públic el 8 de setembre. Amb aquest acord, Itàlia es rendia als aliats i sortia formalment de la guerra al costat de l’Eix. L’anunci va provocar el caos al país i la reacció immediata de l’Alemanya nazi, que va ocupar gran part del territori italià. El rei i el govern van fugir cap al sud, on es va establir un nou govern aliat.
  • Conferència de Teheran.

    Conferència de Teheran.
    La Conferència de Teheran va tenir lloc del 28 de novembre al 1 de desembre de 1943, i va reunir els líders de les tres grans potències aliades: Roosevelt , Winston Churchill i Stalin. Van discutir estratègies per a la derrota del Tercer Reich, incloent l'obertura d'un segon front a Europa (la invasió de Normandia). També es va acordar la creació d'una organització internacional per mantenir la pau després de la guerra. La conferència va consolidar la cooperació entre els aliats.
  • Alliberament de Roma.

    Alliberament de Roma.
    Els aliats van arribar a Roma el 4 de juny de 1944, després de trencar la Línia Gustav i guanyar la Batalla de Monte Cassino. Les tropes aliades van entrar a la ciutat gairebé sense resistència, ja que els alemanys s’havien retirat. Roma es va convertir en la primera capital d’un país de l’Eix alliberada durant la Segona Guerra Mundial. Aquest fet va ser un pas important en la campanya d’Itàlia.
  • Operació Overlord (Dia D).

    Operació Overlord (Dia D).
    L'Operació Overlord, coneguda com el Dia D, va tenir lloc el 6 de juny de 1944 i va ser la invasió aliada de Normandia, França, durant la Segona Guerra Mundial. Uns 156.000 soldats americans, britànics i canadencs van desembarcar a cinc platges de la regió, amb l'objectiu de trencar la línia de defensa alemanya i obrir un segon front a Europa. Aquest desembarcament va ser un punt clau en la guerra, ja que va marcar l'inici de l'alliberament de França i va afeblir les forces nazis a l'Oest.
  • Batalla del Mar de Filipines.

    Batalla del Mar de Filipines.
    La Batalla del Mar de les Filipines, que va tenir lloc entre el 19 i el 20 de juny de 1944, va ser una gran enfrontament naval durant la campanya del Pacífic. Les forces navals japoneses van intentar interceptar l'ofensiva aliada cap a les Filipines, però la Força Aèria dels Estats Units va infligir una derrota decisiva a l'armada japonesa. La batalla va suposar una pèrdua devastadora per al Japó, que va perdre una gran part de la seva flota i va perdre la supremacia naval al Pacífic.
  • Alliberament de París.

    Alliberament de París.
    L'alliberament de París va tenir lloc el 25 d'agost de 1944. Les forces aliades, juntament amb la resistència francesa, van avançar cap a la capital després del desembarcament a Normandia. El 22 d'agost, les forces alemanyes van començar a retirar-se, mentre que la resistència va intensificar els atacs a la ciutat. El 25 d'agost, París va ser alliberada oficialment quan les tropes franceses i aliades van entrar a la ciutat.
  • Alliberament de Bèlgica.

    Alliberament de Bèlgica.
    L'alliberament de Bèlgica va començar el 3 de setembre de 1944, quan les forces aliades van creuar la frontera des de França després de la victòria a Normandia. El 4 de setembre, les tropes aliades van alliberar Brussel·les, la capital del país. A mesura que les forces alemanyes es retiraven, les aliades van continuar l'ofensiva, alliberant la major part de Bèlgica a finals de 1944. L'alliberament va ser marcat per dures batalles, especialment en la regió de les Ardenes.
  • L'URSS ocupa Romania i Bulgària.

    L'URSS ocupa Romania i Bulgària.
    L'ocupació de Romania i Bulgària per part de l'URSS va tenir lloc al final de la Segona Guerra Mundial, en el context de l'avanç de l'Exèrcit Roig cap a Europa de l'Est. Romania va ser ocupada al agost de 1944. Bulgària va ser ocupada poc després, el 9 de setembre de 1944, quan les forces soviètiques van avançar des de Iugoslàvia. Ambdós països van quedar sota influència soviètica i es van convertir en estats satèl·lits de l'URSS.
  • Inici de la batalla del Golf de Leyte.

    Inici de la batalla del Golf de Leyte.
    La Batalla del Golf de Leyte, lliurada entre el 23 i el 26 d'octubre de 1944. Les forces aliades, sota comandament nord-americà, van llançar una ofensiva per alliberar les Filipines del control japonès. L'Armada Imperial Japonesa va intentar frenar l'avanç aliat, però va sofrir una derrota decisiva, perdent molts dels seus portaavions, vaixells de guerra i avions. Aquesta victòria va marcar el començament de la fi de la presència naval japonesa al Pacífic.
  • Period: to

    Bombardejos massius sobre el Japó.

    Durant la Segona Guerra Mundial, els aliats van dur a terme bombardejos estratègics massius sobre més de 60 ciutats japoneses, especialment entre 1944 i 1945. L'objectiu era desmantellar la capacitat industrial i militar del Japó, així com minar la moral de la població civil. Els bombardejos van ser una part clau de l'estratègia per forçar la rendició japonesa, tot i que van provocar una gran quantitat de víctimes civils.
  • Alliberament d'Albània i Iugoslàvia.

    Alliberament d'Albània i Iugoslàvia.
    L’alliberament d’Albània i Iugoslàvia va ser un procés clau a l'Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial. A novembre de 1944, les forces partisans comunistes d’Enver Hoxha van aconseguir alliberar Albània de l’ocupació feixista italiana i alemanya. A Iugoslàvia, les forces partisans liderades per Josip Broz Tito van alliberar el país a partir de 1944, amb l’ajuda de l’Exèrcit Roig. Ambdós països van caure sota règims comunistes influïts per l’URSS després de la guerra.
  • Inici de la batalla de les Ardenes.

    Inici de la batalla de les Ardenes.
    La Batalla de les Ardenes, va tenir lloc entre el 16 de desembre de 1944 i el 25 de gener de 1945. Va ser l’última gran ofensiva alemanya al front occidental, amb l’objectiu de dividir les forces aliades i capturar el port d’Anvers. L’atac sorpresa va agafar els aliats desprevinguts, però van resistir i finalment van rebutjar les tropes nazis. Tot i les grans pèrdues, la victòria aliada va accelerar la derrota definitiva d’Alemanya.
  • Inici de la batalla d'Iwo Jima.

    Inici de la batalla d'Iwo Jima.
    La Batalla d'Iwo Jima es va lliurar entre el 19 de febrer i el 26 de març de 1945 entre les forces dels Estats Units i l'Exèrcit Imperial Japonès. L'illa, estratègicament important per als aliats, va ser fortament defensada pels japonesos, que van resistir fins a l'últim moment. Els Estats Units van aconseguir prendre l'illa després de combats extremadament durs i amb grans pèrdues humanes.
  • L'exèrcit anglo-americà entra en territori alemany.

    L'exèrcit anglo-americà entra en territori alemany.
    A mitjans de març de 1945, l’exèrcit anglo-americà va aconseguir creuar el riu Rin, un dels últims grans obstacles naturals abans d’entrar a Alemanya. Un dels punts clau va ser la captura del pont de Remagen el 7 de març de 1945, que va permetre als aliats establir una cap de pont sòlida. A partir d’aquí, les forces aliades van avançar ràpidament cap a l’interior d’Alemanya. Aquest pas va marcar l’inici de la fase final de la guerra a Europa.
  • Inici de la batalla d'Okinawa.

    Inici de la batalla d'Okinawa.
    La Batalla d'Okinawa es va lliurar entre el 1 d'abril i el 22 de juny de 1945 i va ser una de les últimes grans batalles de la guerra del Pacífic. Les forces nord-americanes van desembarcar a l'illa d'Okinawa, defensada per l'Exèrcit Imperial Japonès i una gran part de la població civil. Els combats van ser extremadament ferotges i van provocar nombroses víctimes de banda i banda. La victòria aliada va ser clau per establir una base per l'invasió de Japó.
  • Inici de la batalla de Berlín.

    Inici de la batalla de Berlín.
    La Batalla de Berlín es va lliurar entre el 16 d’abril i el 2 de maig de 1945, i va ser l’última gran ofensiva europea de la Segona Guerra Mundial. L’Exèrcit Roig soviètic va envoltar i atacar la capital del Tercer Reich amb una força aclaparadora. Després de combats intensos i destrucció massiva, Berlín va caure. El 30 d’abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar al seu búnquer. La rendició alemanya va arribar pocs dies després.
  • L'exèrcit soviètic entra en Berlín.

    L'exèrcit soviètic entra en Berlín.
    L’Exèrcit Soviètic va entrar a Berlín el 24 d’abril de 1945, envoltant completament la ciutat. A partir d’aquell moment, es van lliurar combats molt intensos carrer per carrer contra les últimes forces alemanyes.
  • Rendició d'Itàlia.

    Rendició d'Itàlia.
    La rendició oficial d’Itàlia al final de la guerra es va produir el 25 d’abril de 1945, quan les forces alemanyes van capitular a Itàlia, després de mesos de combat entre les forces aliades, la resistència italiana i les tropes nazi-feixistes. Aquest dia és conegut com el Dia de la Lliberació a Itàlia. Els aliats van alliberar les últimes zones ocupades pel règim nazi, i la República de Salò, el govern feixista del nord d'Itàlia, va col·lapsar.
  • Mort de Mussolini.

    Mort de Mussolini.
    Benito Mussolini va ser capturat per partisans italians el 27 d'abril de 1945, mentre intentava fugir cap a Suïssa. El 28 d'abril de 1945, Mussolini i la seva esposa, Clara Petacci, van ser executats per afusellament pels partisans a Dongo, al nord d'Itàlia. Els seus cossos van ser exposats públicament a Milà, com a símbol de la caiguda del règim feixista.
  • Conquesta del Reichstag.

    Conquesta del Reichstag.
    La conquesta del Reichstag va tenir lloc el 30 d’abril de 1945, durant els últims dies de la Batalla de Berlín. Les tropes soviètiques van assaltar l’edifici, que tenia un gran valor simbòlic com a centre del poder alemany. Després d’uns combats intensos, van aconseguir prendre’l i hi van hissar la bandera soviètica al damunt. Aquesta imatge es va convertir en un dels símbols de la victòria sobre el nazisme.
  • Suïcidi de Hitler.

    Suïcidi de Hitler.
    El 30 d’abril de 1945, Adolf Hitler es va suïcidar al seu búnquer de Berlín juntament amb la seva esposa Eva Braun, mentre les tropes soviètiques avançaven cap al centre de la ciutat. Amb el seu suïcidi, es posava fi al lideratge del Tercer Reich. Dies després, Alemanya es rendiria oficialment.
  • La ciutat de Berlín es derrotada pels soviètics.

    La ciutat de Berlín es derrotada pels soviètics.
    El 2 de maig de 1945, la ciutat de Berlín va ser derrotada oficialment per les forces soviètiques després de dies de combats intensos. L’Exèrcit Roig havia envoltat i conquerit la ciutat, incloent edificis clau com el Reichstag. Amb la caiguda de Berlín i el suïcidi de Hitler, el règim nazi s’enfonsava definitivament.
  • Fí de la guerra a Europa.

    Fí de la guerra a Europa.
    La fi de la guerra a Europa va arribar el 8 de maig de 1945, conegut com el Dia de la Victòria a Europa (VE Day), quan Alemanya va signar la seva rendició incondicional davant els aliats. Després de la caiguda de Berlín i el suïcidi de Hitler a l'abril, les forces aliades van completar la derrota del Tercer Reich. Aquesta rendició va posar fi a la guerra a Europa, tot i que la guerra continuaria a la regió del Pacífic fins a la rendició de Japó el setembre de 1945.
  • Llançament de la primera bomba atòmica en Hiroshima.

    Llançament de la primera bomba atòmica en Hiroshima.
    El 6 d'agost de 1945, els Estats Units van llançar la primera bomba atòmica sobre la ciutat de Hiroshima, al Japó, amb el nom de "Little Boy". L'explosió va destruir gran part de la ciutat i va causar la mort immediata de més de 70.000 persones, a més de ferir-ne moltes més. La bomba va ser part d'una estratègia per forçar el Japó a rendir-se i va marcar el primer ús de l'energia nuclear en guerra.
  • L'URSS declara la guerra a Japó.

    L'URSS declara la guerra a Japó.
    L'URSS va declarar la guerra al Japó el 8 d'agost de 1945, tres mesos després de la fi de la guerra a Europa. Aquesta acció va ser acordada a la Conferència de Ialta entre els líders aliats, i va marcar l'inici de l'ofensiva soviètica a l'Extrem Orient. L'Exèrcit Roig va llançar un atac massiu a la Manxúria, aconseguint victòries ràpides i importants. La declaració de guerra de l'URSS va ser un factor clau en la rendició del Japó, que va ser anunciada poc després, el 15 d'agost de 1945.
  • Llançament de la segona bomba atòmica a Nagasaki.

    Llançament de la segona bomba atòmica a Nagasaki.
    El 9 d'agost de 1945, els Estats Units van llançar la segona bomba atòmica, anomenada "Fat Man", sobre la ciutat de Nagasaki. L'explosió va destruir gran part de la ciutat i va causar la mort de més de 40.000 persones de manera immediata, amb molts més morts posteriorment per la radiació. Aquest atac va seguir el bombardeig de Hiroshima tres dies abans i va ser clau per accelerar la rendició del Japó.
  • Rendició de Japó.

    Rendició de Japó.
    El 15 d'agost de 1945, després dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki i de la declaració de guerra de l'URSS, el Japó va anunciar la seva rendició incondicional, posant fi a la Segona Guerra Mundial. L'emperador Hirohito va intervenir per acceptar la rendició, tot i que el Japó va mantenir la seva monarquia. La rendició oficial va tenir lloc el 2 de setembre de 1945, quan els representants japonesos van signar l'acta de rendició a bord del Missouri, marcant la fi de la guerra a l'Àsia.
  • Fí de la Segona guerra Mundial.

    Fí de la Segona guerra Mundial.
    La Segona Guerra Mundial va acabar el 2 de setembre de 1945, amb la rendició oficial del Japó després dels bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki i l'entrada de l'URSS en guerra contra Japó. La signatura de la rendició es va realitzar a bord del USS Missouri, a la badia de Tòquio. Això va marcar la fi dels combats a l'Àsia, després de la caiguda del Tercer Reich a Europa el 8 de maig de 1945. La guerra va causar una destrucció massiva, amb milions de morts.