-
La monarquia romana va durar des de l'any 753 fins a l'any 509 abans de Crist quan una revolució va acabar amb aquest sistema. Els darrers reis van ser etruscs que havien conquerit Roma i van deixar una notable influència cultural, religiosa i política.
-
Durant la República, els ciutadans romans, reunits en assemblees o comicis, decidien sobre les lleis i elegien els magistrats, que eren els encarregats de governar. El Senat, en què només estaven representades les famílies nobles, o patricis, aconsellava els magistrats i decidia sobre la política exterior.
-
La primera guerra púnica: 264-241 a.C.; la segunda guerra púnica: 218-201 a.C.; la tercera guerra púnica: 149-146 a.C.
-
Tant Britannica com l'article de NatGeo afirmen que Juli Cèsar va ser apunyalat 23 vegades pels conspiradors. Va ser assassinat al Teatre de Pompeu, on es reunia temporalment el Senat. La data va marcar la història i es va conèixer com els “idus de març”.
-
¿ Què va ser l'Imperi romà? L'Imperi romà (Imperium romanum en llatí, que es tradueix com a “domini romà”) va ser el període de màxima expansió de l'Estat romà a l'Antiguitat Clàssica.
-
¿Qué hizo Teodosio I el Grande en el imperio romano?
Teodosio I el Grande y el triunfo del cristianismo
El emperador romano Teodosio I el Grande, a la edad de 45 años –tres antes de fallecer–, prohibió totalmente el paganismo e impuso el cristianismo, la religión llegada del Próximo Oriente que no había dejado de ganar terreno, sobre todo desde el reinado de Constantino a principios del siglo IV. -
La conquesta romana de Britània, 43-60 d.
Est es va presentar en persona a l'illa, va visitar la ciutat de Camulodunum i va tornar a Roma per celebrar un triomf, però la guerra va prosseguir encara durant generacions; els primers disset anys van ser només un aperitiu del que hauria de venir. -
El Colosseu va obrir les portes l'any 80 dC. sota l'emperador Tito, fill de Vespasià, amb un espectacle de gladiadors que va durar 100 dies. Aquesta inauguració va marcar l?inici d?una tradició d?entreteniment en què participaven milers de persones.
-
Acte jurídic dels emperadors Constantí i Linicio pel qual es va declarar la llibertat per al culte cristià, promulgat a la ciutat de Milà l'any 313.
-
L'Edicte de Tessalònica, també conegut com A tots els pobles (en llatí: Cunctos Populos), va ser decretat per l'emperador romà Teodosi el 27 de febrer de l'any 380. Mitjançant aquest edicte el cristianisme niceno es va convertir en la religió oficial de l'Imperi romà.
-
Odoacre, rei dels hèruls, enderroca l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústol, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'Imperi Romà: desapareix l'imperi occidental mentre que l'imperi oriental bizantí sobreviu fins a la caiguda de Constantinoble, el 1453.