-
L'Antiga Roma va ser fundada per dos germans, Ròmul i Rem, al 753 a.C. La llegenda afirma que durant una discussió sobre qui governaria la ciutat on estaria situada, Ròmul va assassinar a Rem i va nomenar la ciutat després de si mateix i la va nombrar Roma. -
El període de 753 a. C. a 509 a. C. correspon a la monarquia romana. 753 a. C.: Fundació de Roma, segons la llegenda, per Ròmul, el seu primer rei. 509 a. C.: Expulsió de l'últim rei, Tarquinio el Superb, i establiment de la República Romana.
-
L'Antiga Roma va ser fundada per dos germans, Ròmul i Rem, al 753 a.C. La llegenda afirma que durant una discussió sobre qui governaria la ciutat on estaria situada, Ròmul va assassinar a Rem i va nomenar la ciutat després de si mateix i la va nombrar Roma.
-
Numa Pompili, segon rei de Roma, introduí una reforma del calendari lunar, establint un calendari amb 12 mesos i un total de 355 dies, amb l'addició ocasional d'un mes intercalar per ajustar-se a l'any solar. Aquest calendari va ser una contribució important a l'organització temporal de la societat romana. -
El regnat de Tarquini el Superb, l'últim rei de Roma, es caracteritza per la seva tirania i despotisme, provocant el descontentament del poble romà i de la classe dirigent. Va ser expulsat de Roma el 509 aC, posant fi a la monarquia romana i donant inici a la República.
-
La República Romana (509-27 a. C.) va ser una etapa on Roma es va governar mitjançant un sistema mixt de cònsols, Senat i assemblees populars, marcada per la lluita de classes entre patricis i plebeus i l'expansió territorial, fins a la seva transformació en Imperi sota Augusto.
-
La Llei de les Dotze Taules, promulgada al voltant del 450 a. C., va ser el primer codi legal escrit de Roma, creat per a resoldre conflictes entre patricis i plebeus i establir normes clares i accessibles per a tots els ciutadans. -
Les Guerres Púniques van ser tres conflictes entre Roma i Cartago (264-146 a. C.) que van resultar en la destrucció de Cartago i la dominació romana del Mediterrani occidental.
-
Els triunvirats a Roma van ser períodes on tres líders compartien el poder: el Primer Triunvirat (60-53 aC) amb Cèsar, Pompeu i Cras, i el Segon Triunvirat (43-33 aC) amb Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Aquests períodes van marcar la fi de la República i l'inici del camí cap a l'Imperi.
-
Les Guerres Civils de César (49-45 a. C.) van ser una sèrie de conflictes entre Juli Cèsar i les forces del Senat romà liderades per Pompeu. César va sortir victoriós, consolidant el seu poder i posant fi a la República, la qual cosa va conduir a l'inici de l'Imperi Romà.
-
L'assassinat de Juli Cèsar va ocórrer el 15 de març del 44 a. C. al Senat romà, quan un grup de senadors conspiradors, liderats per Brut i Casio, el va apunyalar per a frenar el seu creixent poder i restaurar la República. -
La Batalla de Actium (31 a. C.) va ser una confrontació naval decisiva en la qual Octavio va derrotar a les forces de Marco Antonio i Cleopatra, assegurant el seu control sobre Roma i marcant el final de les guerres civils i l'inici de l'Imperi Romà sota el seu mandat com Augusto. -
Augusto, tras ganar las guerras civiles, se convirtió en el primer emperador de Roma, gobernando desde el 27 a.C. hasta el 14 d.C. Durante su reinado, consolidó el poder, implementó reformas y promovió la "Pax Romana", una era de relativa paz. Su gobierno marcó el comienzo del Imperio Romano. -
El regnat d'Octavi August va marcar l'inici de l'Imperi Romà, governant des del 27 aC fins al 14 dC. Durant aquest temps, Octavi va consolidar el seu poder, establir reformes i iniciar un període de relativa pau conegut com la "Pax Romana".
-
El període del 27 a. C. al 476 d. C. abasta des de l'establiment del Principat a Roma amb Octavio Augusto fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident amb la deposició de l'últim emperador per Odoacro, marcant la fi de l'Antiguitat clàssica.
-
La conquesta de Britannia durant el regnat de l'emperador Claudio va començar en el 43 d. C. i va resultar en la incorporació de gran part de l'illa a l'Imperi Romà, establint bases i consolidant el domini romà a la regió. -
Durant el regnat de Neró, l'any 64 d. C., es va produir el Gran Incendi de Roma, després del qual Neró va culpar als cristians, iniciant una de les primeres persecucions sistemàtiques d'aquesta religió en l'Imperi Romà. -
La erupción del volcán Vesubio en el año 79 d.C. fue un evento devastador que sepultó las ciudades de Pompeya y Herculano bajo una gruesa capa de ceniza y lapilli. Este suceso preservó de manera única la vida y la cultura romana de la época, ofreciendo valiosos registros arqueológicos para entender la historia de la civilización romana. -
El Colosseu de Roma, inaugurat el 80 dC, durant el regnat de l'emperador Tità Vespasià, va ser un emblema de la grandesa de l'Imperi Romà. Aquest monumental amfiteatre va acollir espectacles públics com lluites de gladiadors i recreacions de batalles, demostrant el poder i la influència de Roma en aquella època. -
El Muro d'Adriano va ser construït en Britannia sota el mandat de l'emperador Adriano al voltant del 122 d. C. per a marcar la davantera nord de l'Imperi
Romà i protegir-lo de les tribus bàrbares. -
La crisi del segle III d. C. va ser un període tumultuós en l'Imperi Romà, amb desafiaments econòmics, socials i militars. Des de finals del segle II fins a principis de l'IV, va enfrontar invasions bàrbares, conflictes interns, inflació i afebliment del govern central, tenint un impacte durador en l'estabilitat de l'imperi i preparant el terreny per a canvis significatius en la seva estructura. -
L'Imperi Romà va ser dividit en quatre parts per la Tetrarquia en el 293 d. C., amb dos emperadors governant a Occident i dos a Orient, amb la finalitat d'enfortir l'administració. -
L'Imperi Romà va adoptar el cristianisme durant el regnat de Constantí, qui va traslladar la capital a Constantinoble (actual Istanbul) en el 330 d. C. -
Teodosio va dividir l'Imperi Romà en dos en el 395 d. C., creant l'Imperi d'Occident i el d'Orient, establint les bases per a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la continuació de l'Imperi Romà d'Orient (Bizantí). -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va ocórrer l'any 476 d. C. quan Odoacro, un líder bàrbar, va enderrocar a l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augústulo, marcant la fi oficial del domini romà a Occident. -
La caiguda final de Constantinoble va ocórrer en 1453 d. C. quan els turcs otomans, liderats per Mehmed II, van capturar la ciutat, posant fi a l'Imperi Romà d'Orient (Bizantí) i marcant el començament de l'era otomana a la regió.
You are not authorized to access this page.