-
John Dalton va proposar que tota la matèria estava formada per àtoms (unes partícules petites, imposibles de dividir i trencar). Segons ell, els àtoms d’un mateix element són idèntics, mentre que els àtoms d’elements diferents tenen masses diferents.
-
Joseph J. Thomson va proposar aquest model després de descobrir l’electró al 1897 (la primera partícula subatòmica coneguda). Segons aquest model, l’àtom era una esfera de càrrega positiva dins la qual es trobaven electrons (corpuscles de càrrega negativa) repartits uniformement, com panses dins un pudding per això va ser conegut com el “model del pudding de panses”, i va ser el primer en introduir partícules subatòmiques dins l’àtom.
-
Rutherford va llançar partícules alfa contra una làmina molt fina d’or i va observar que la majoria la travessaven, però algunes es desviaven o rebotaven. Això el va portar a concloure que l’àtom té un nucli petit, dens i positiu al centre, i que la major part és espai buit.
-
Ernest Rutherford va proposar aquest model després del seu experiment de la *fulla d’or. Va descobrir que la major part de la massa de l’àtom i la seva càrrega positiva es concentren en una petita part central a la que li van anomenar nucli, mentre que els electrons giraven al voltant d'aquest nucli en les zones buides restants.
Aquest model va trencar amb la idea de l’àtom com una esfera massissa i va establir les bases de la física nuclear moderna. -
Niels Bohr va millorar l'últim model, el de Rutherford, afegint noves idees sobre el moviment dels electrons. Va proposar que els electrons giren al voltant del nucli en òrbites o nivells d’energia fixos, sense perdre energia mentre es mouen.
Quan un electró salta d’un nivell a un altre, emeteix o absorbeix energia en forma de llum. Aquest model va explicar com es formen els espectres atòmics i va ser un pas important cap al desenvolupament de la física quàntica. -
La teoria de Luis Brogile a l'any 1924 sobre la dualitat d'ona i partícula va ser confirmada amb l'experiment dels científics Clinton Davisson i Lester Germer: van llançar electrons cap a dues escletxes i es va observar el seu impacte en una pantalla. Quan no s’observaven, es comportaven com ones, però quan si s'observaven, actuaven com partícules. Això va demostrar que l’observació canvia el comportament dels electrons.
-
Schrödinger va proposar que els electrons no giren en òrbites fixes com deia Bohr, sinó que es troben en zones al voltant del nucli anomenades orbitals, on és més probable trobar-los.
Aquest model es basa en equacions matemàtiques que descriuen el comportament ondulatori dels electrons i és la base del model atòmic quàntic actual. -
El principi d'incertesa de Heisenberg va dir que és impossible saber al mateix temps amb total precisió on es troba un electró i quina velocitat o direcció té.
Això passa perquè, quan intentem mesurar-lo o observar-lo, alterem el seu moviment.
Per això, només podem saber la zona on és més probable trobar-lo, no la seva posició exacta.