-
Va ser descoberta per J.J. Thompson.
És una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Foto: Timetoast -
És un model d'àtom que va proposar el físic anglès J.J. Thomson per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró. Foto: Viquipèdia -
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Foto: Viquipèdia -
El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thompson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment. Foto: Concepto -
És una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr. Foto: Juegos de ciencias naturales -
Va ser descobert per Ernest Rutherford l'any 1919 encara que Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva produïts a partir dels gasos. Foto: timetoast -
Va ser descobert 1932 pel físic nord-americà Carl D. Anderson mentre estudiava els raigs còsmics. Foto: Viquipèdia -
Ernest Rutherford va proposar la possible existència del neutró. En concret, Rutherford va suggerir que la diferència entre el nombre atòmic d'un element i la seva massa atòmica podria ser explicada per la presència d'una partícula sense càrrega elèctrica dins del nucli atòmic. Foto: Energia Nuclear -
'Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire' és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. Fundat per 12 països europeus. Foto: Ministero de asuntos exteriores -
Va ser proposat teoricament per Wolfgang Pauli el 1930
Però no es va detectar experimentalment fins el 1956 per els físics Clyde Cowan i Frederick Reines. Foto: Recerca en acció -
Va ser proposat de forma independent pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig. Foto: Viquipèdia -
És un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Foto: Taking a closer look to LHC -
El projecte es va posar en marxa el 1994, però es va inaugurar el 2010.
El Sincrotró ALBA és una instal·lació científica situada a Cerdanyola del Vallès, prop de Barcelona, que genera llum de sincrotró, una forma de radiació electromagnètica molt intensa. Foto: Govern.cat