-
Maria Mercè Marçal nasqué i passà tota la infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural va ser determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, fou una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques, i la poetessa sempre mantingué el lligam amb la terra i la cultura popular. -
-
El 1963 se n'anà a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida, i durant aquesta etapa escrigué els primers textos en català. -
El 1969 es traslladà a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on estudià Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencià. En aquesta etapa universitària s'inicià la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis començà a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista a Sant Boi de Llobregat.
-
El 1972 es casà amb el seu company d'estudis, el poeta Ramon Balasch, de qui se separà el 1976. Aquest mateix any guanyà el Premi Carles Riba amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que fou publicat l'any següent.
-
El 1975 simpatitzà amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, el PSAN. L'any següent ingressà al partit i passà a formar part del seu executiu. Fou reelegida com a membre de l'executiu el 1978. Dins el PSAN creà el front de dones, primer grup de dones feministes i nacionalistes. Fou membre del PSAN fins al 1979, any en què se'n desvinculà per formar, amb altres membres, l'organització Nacionalistes d'Esquerra.
-
Premi Carles Riba de poesia (1976) per "Cau de llunes". -
Finalista del premi Ausiàs March de Gandia (1979) amb el recull "Festanyal de l’aigua". -
El 1979 publicà el poemari Bruixa de dol. -
El 1979 creà la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu, que coordinà fins al 1985. Arran del naixement de la seva filla el 1980, Marçal abandonà l'activitat política i se centrà més en l'activisme feminista i cultural -
El 1980 tingué la seva filla Heura; decidí afrontar la maternitat en solitari i dedicà a la seva filla alguns poemes (com ara «Triar»). -
Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona (1981) pels poemes Raval d’amor: variacions sobre una mateixa onada. -
El 1982 publicà Sal oberta, recull en què tractà poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla. -
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tractà el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors. -
Premi de poesia López-Picó (1985) per La germana, l’estrangera. -
Finalista del premi Cavall Verd de l’Ajuntament de Palma de Mallorca (1989) per Llengua abolida. -
Premi Internacional ALGWE (1990). Festival Anticipations de París.
-
Premi Carlemany de novel·la (1994) per La passió segons Renée Vivien. -
Premi de la Crítica (1995) per La passió segons Renée Vivien.
-
Premi Joan Crexells (1995) per La passió segons Renée Vivien.
-
Premi Crítica Serra d’Or (1995) per La passió segons Renée Vivien.
-
Premi Prudenci Bertrana (1995) per La passió segons Renée Vivien.
-
Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996) per La passió segons Renée Vivien.
-
"Avui és el tercer dia que visc amb la mort enganxada, arrapada al costat dret”. Així comença una entrada del dietari de l’escriptora, datada l’1 d’agost del 1996. Feia alguns mesos que a Maria-Mercè Marçal li havien diagnosticat càncer de mama.