-
Els moderats, amb el suport de la reina Isabel II, assumeixen el poder. Es comencen a imposar polítiques conservadores.
-
Aquesta Constitució suposa un retorn a una forma més autoritària de govern. Es restringeix el sufragi censatari, -
A Catalunya va reflectir el descontentament per les reformes fiscals i el sistema de reclutament militar. Es van enfrontar en la segona guerra Carlina.
-
Reconciliació amb l’Església Catòlica, incloent-hi el final de la desamortització i el reconeixement del catolicisme com a única religió legal, amb control sobre l’educació. -
Pronunciament de Vicálvaro, liderat pel general O'Donnell, marca la fi del govern moderat. inici del Bienni Progressista. Aquest període té com a objectiu revertir les reformes conservadores de la dècada anterior.
-
Aquesta llei impulsa el desenvolupament de la xarxa ferroviària espanyola -
Introducció de màquines provoquen revoltes obreres com el ludisme. -
S’implementa aquesta llei per vendre béns comunals i eclesiàstics. -
-
Els moderats tornen al poder i reinstauren la Constitució de 1845. O'Donnell forma la Unió Liberal, equilibri entre moderats i progressistes. -
Progressistes i demòcrates, liderats per Prim, van signar aquest pacte per posar fi a la monarquia d’Isabel II i convocar una assemblea constituent per sufragi universal. Més tard, la Unió Liberal es va sumar al pacte després de la mort d’O’Donnell. -
mala gestió econòmica i l’endeutament de l'Estat, juntament amb una crisi internacional, més revoltes. -
Isabel II és destronada després d'una revolta armada. Es forma un govern provisional que organitza eleccions per establir un nou règim. -
Amadeu de Savoia és elegit rei d'Espanya per les Corts. Aquest període està marcat per intents de modernització política, però amb poca estabilitat. -
Els obrers industrials reivindicaven reformes laborals a través de manifestacions, incloent-hi el ludisme. El govern va prohibir les associacions obreres el 1843, forçant-les a la clandestinitat, on van connectar amb progressistes i republicans. A més, es van crear cors, ateneus i premsa obrera per fomentar la cultura i l’educació entre els treballadors, malgrat les fluctuacions polítiques i la repressió que van patir durant aquest període. -
Comença el Sexenni Democràtic amb el derrocament d'Isabel II. S'elabora la Constitució de 1869, molt progressista, que proclama Espanya com una monarquia constitucional amb amplis drets i llibertats civils.
-
Va convertir Espanya en una monarquia constitucional i parlamentària. Reconeixia la sobirania nacional, llibertats individuals (incloent-hi la llibertat religiosa) i el sufragi universal masculí.
Serrano va ser nomenat regent i Prim president del govern mentre es buscava un nou monarca per a Espanya. -
La Internacional es va fundar el 28 de setembre de 1864 a Londres, unificant diverses ideologies revolucionàries. Marxistes i anarquistes coincidien en destruir el capitalisme i abolir la propietat privada, però els marxistes volien formar un partit polític per establir la dictadura del proletariat, mentre que els anarquistes defensaven la insurrecció immediata i rebutjaven la política. -
Els sectors monàrquics carlites busquen reinstaurar els Borbons, contra els republicans.
-
El Partit Republicà Federal, liderat per Pi i Margall, defensava la descentralització de l'Estat, la laïcitat i reformes socials. Estava dividit entre els "benèvols", partidaris de canvis legals, i els "intransigents", que apostaven per la insurrecció.
-
Revoltes amb els republicans radicals que volen una Espanya descentralitzada.
Buscaven establir la federació “des de baix”. Estudiants, intel·lectuals i obrers van participar en aquestes revoltes. No obstant això, el moviment no va tenir ressò a Catalunya per la presència carlina -
Abdicació d'Amadeu I. Es proclama la Primera República Espanyola. -
Es veure marcat per inestabilitat política, conflictes interns i intents fracassats de reforma social i territorial.
-
Fi de la Primera República. Proclamació d’Alfons XII com a rei d’Espanya, i es restaura la monarquia borbònica. -
Després de la Revolució de 1868, els sindicats van guanyar força, amb l'anarquisme expandint-se a Espanya. La repressió de 1874, després de la Primera República, va portar l'obrerisme a la clandestinitat.