Línia de temps

  • 1711 BCE

    Mor l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles.

     Mor l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles.
  • 1707 BCE

    Batalla d’Almansa

    Batalla d’Almansa
    En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta.
  • 1705 BCE

    Pacte de Gènova

    Pacte de Gènova
    El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
  • Mort de Carles II, rei dels regnes d’Espanya

    Mort de Carles II, rei dels regnes d’Espanya
    Carles II l'embruixat (el hechizado, en castellà) (Madrid 1661 - ídem 1700), monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona. Fou el darrer monarca de la Casa d'Àustria a causa de la seva mort sense descendència.
  • Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia

    Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia
    Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu nét Felip al tron dels regnes hispànics.
    Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França ( guerra de Successió), en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona.
  • L’arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i es coronat rei

    L’arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i es coronat rei
    Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714).