-
5000 BCE
El foc
Les investigacions i les restes arqueològiques trobades ens indiquen que l'espècie humana homo erectus coneixia el foc des de fa 1.600.000 anys. Així, els homes primitius sabien utilitzar el foc, però desconeixien la forma d'encendre'l .
Es creu que la primera vegada que l'home va veure foc va ser a causa d'un llamp de tempesta que va incendiar una superfície seca. -
3500 BCE
Aparició escriptura.
L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a l'Amèrica central cap a 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts. El primer alfabet va aparèixer al voltant del 2000 aC i el primer idioma escrit va ser el sumeri. -
3500 BCE
La roda
L'aparició de la roda, cap al 3500 aC. és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se. -
476 BCE
Caiguda imperi romà
Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna, on hi havia Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Nepot, que no tenia forces militars, va fugir a Dalmàcia (on es va sostenir fins al seu assassinat el 480) i Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Ròmul August, menor d'edat. -
400 BCE
Agricultura.
La base econòmica de l'Imperi romà va ser l'agricultura:
- Els principals productes agrícoles eren: blat, vinya i olivera, base de la seva alimentació que van denominar “trilogia mediterrània”.
- Les terres es treballen per esclaus, eren grans propietats que es
denominaven latifundis.
- Els camperols treballaven per als terratinents o acabaven emigrant a la ciutat. -
400 BCE
Artesania
A Roma l'artesania estava molt desenvolupada, i s'organitzava en
tallers.
A Roma el comerç va ser una activitat importantíssima. Després de conquistar-se una ciutat anaven els comerciants obrint noves rutes
comercials, i al seu torn capturaven esclaus.
Els principals productes de l'Imperi van ser:
- Or, esclaus i ambre d'Europa del Nord.
- Blat, ivori i pedres precioses d'Àfrica.
- Seda, espècies i objectes de luxe d'Àsia. -
400 BCE
Arquitectura
Els romans van usar els ordres grecs: dòric,
jònic i corinti, que a voltes utilitzaven alhora en un mateix edifici,
posant cada ordre en cada planta (per exemple el Coliseu).
Novetats dels romans enfront dels grecs:
- Van introduir l'arc de mig punt.
- L'ús del ciment i la rajola per a les construccions. Els edificis
més importants eren: circ, temples, teatres, amfiteatres (Coliseu
romà) i arcs de triomf. -
400 BCE
Pintura romana.
Els romans admiraven la pintura grega tant com
l'escultura, i animaven als artistes que treballaven per a ells a fer
còpies d'obres gregues especialment famoses o populars. Els romans tendien més que els grecs a decorar les seues parets amb pintures murals, i encara que segueixen la tradició grega, mostren en les seues pintures un gran colorit i moviment.
Va destacar també l'art pictòric de la civilització romana en
el procediment del mosaic. El mosaic és usat sobretot per a sòls. -
390 BCE
Calçada romana
La calçada romana era el tipus de camí utilitzat en l'Antiga Roma per desplaçar-se per el seu imperi. Entre els usos de les calçades destacaven la mobilització de grans exèrcits amb una rapidesa mai vista fins llavors , i també el transport de mercaderies a major velocitat. En la construcció de la calçada s'usaven materials com pedres en brut , farcits de sorra o grava, pedra triturada i lloses de pedra amb forma regular per a l'acabat. -
384 BCE
L'invent del àbac.
El seu invent es remunta a l'antiga Xina o bé anteriorment pels sumeris, sense saber el nom del seu descobridor ni tampoc la seva data.
Des de llavors s'han utilitzat en la majoria de civilitzacions, cadascun amb les seves pròpies peculiaritats, per exemple a l'antiga Grècia, Roma o Corea. Aquest aparell era essencial per fer comptes ràpides en èpoques en què no existien ni tan sols els números indis. -
59 BCE
L'amfiteatre
L'amfiteatre era el lloc on s'hi clelebraven lluites entre gladiadors.
Quan un gladiador era vençut o ferit; per tant es trobava tombat a terra, el públic era el que decidia que se'n feia d'ell, si feien voleiar els mocadors el presoner era salvat de la derrota i se l'enduien i el curaven pel proper combat, en canvi si el públic feia el pollicem vertere, és a dir posar la ma closa i el polze estirat i indicant cap abaix, el gladiador automàticament havia de ser mort. -
27 BCE
La roba dels romans
Els romans duien roba ample. La toga era la peça principal de roba masculina.
Els romans rics vestien túniques brodades. La toga dels senadors era sempre blanca.
A l'època Imperial, a partir del segle 27 a.c., la majoria de la gent vestia luxosament. Importaven els teixits de cotó des de la Índia i els adornaven amb or i pedres precioses.
Després de la caiguda de l’imperi Romà, es va seguir portant una versió dels vestits romans. Aquests eren menys amples i duien més decoració. -
20 BCE
Aparició música.
Els grecs componien música sobre la base de tipus de música ja consagrats, és a dir, creaven música.
El món grec va ser creador i impulsor de la cultura musical.
Amb la poesia lírica va aparèixer el cant, perquè l'intèrpret pogués expressar millor els seus sentiments.
VENT: Cornu, Siringa i Aulos.
CORDA: Lira, Barbíton i Cítara.
PERCUSSIÓ: Cròtals i Tympanon. -
8 BCE
Els grecs a Catalunya.
Durant els segles VIII a.C. a l'altre banda de la Mediterrània els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l'escassetat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d'establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani. -
8 BCE
Civilitzaciò romana
La civilització romana va nàixer en la ciutat de Roma i es va estendre per tots els territoris de la costa del mar Mediterrani. Està situada a la vora del riu Tíber, en el centre de la Península Itàlica. El seu relleu és predominantment muntanyenc: la serralada dels Alps es troba en el nord i les muntanyes Apenins la recorren de nord a sud.
En el segle VIII a. de C., època en la qual es va fundar la ciutat de
Roma, la península itàlica estava habitada per diversos pobles. -
4 BCE
Economia
L'economia a l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, augmentada encara més per la pobresa relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. Al començament del segle IV a.C. , es van desenvolupar la artesania i el comerç (principalment marítim), que van ser cada vegada més importants en el període clàssic. -
550
Monedes greges
L'encunyació de monedes va arribar a Grècia a l'any 550 a les ciutats comercials costaneres. Els primers intercanvis comercials es van fer a barata o amb monedes gregues.
Les primeres monedes eren d'electrum (barreja d'or i plata) i després de plata pura, que era el metall valuós més comú. Més endavant, a partir del segle V a.C., començarien també a fabricar-se monedes menys valuoses, realitzades en bronze.
Servien com a diners, per a intercanvis comercials.
