-
Dimissió de Primo de Rivera
Durant els seus anys al poder, Primo de Rivera va implementar una sèrie de reforms, com ara la creació d'un govern militar i la introducció de les lleis aprovades pel govern. La seva dimissió va marcar el començament del final del règim autoritari i l'inici d'un període de transició cap a la restauració de la democràcia en Espanya. Aquesta transició es va completar amb l'arribada al poder del govern republicà el 1931, que va establir la Segona República Espanyola. -
“Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" era un règim que intentava ser una forma de transició cap a la democràcia, després d'un període de govern autoritari. El govern de Berenguer va intentar restaurar les institucions polítiques i les llibertats individuals, i va convocar eleccions generals el 1931. -
Pacte de Sant Sebastià
Després de la dimissió de Primo de Rivera i la formació del govern de transició de Berenguer, els partits polítics progressistes i les forces laborals es van reunir a Sant Sebastià per a signar aquest pacte. Els signants van acordar crear un govern provisional que havia d'estar format per republicans, socialistes i comunistes, amb l'objectiu de restaurar la democràcia i la llibertat a Espanya. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
La Creació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es remunta al 1931, quan es va produir la fusió de diverses organitzacions polítiques i sindicals catalanistes, que es van unir per a formar un partit polític amb l'objectiu de defensar els interessos i les llibertats de Catalunya. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Aquesta data va marcar un punt d'inflexió en la història de Catalunya, ja que va suposar la creació d'un govern català independent i l'inici d'un període de autonomia i modernització de la regió. L'escenari polític a Catalunya era tens, ja que el govern espanyol estava intentant reprimir els moviments catalanistes i defensar la unitat de la nació espanyola. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (o Bienni Azaña) va ser el període de govern del President de la República Espanyola, Manuel Azaña, des de 1931 fins a 1933. Durant aquest període, es van realitzar una sèrie de reformes profundes en la política, l'economia i la societat espanyoles. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals es van celebrar a Catalunya el 12 d'abril de 1931, en el marc de la Segona República Espanyola. Aquestes eleccions van ser les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar a Catalunya després de la proclamació de la República Espanyola. -
Proclamació de la República
La Proclamació de la República es va produir el 14 d'abril de 1931, quan el Govern provisional de la Segona República Espanyola, format per republicans, socialistes i comunistes, va decidir proclamar la República Espanyola. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a Corts Constituents de Catalunya van ser unes eleccions celebrades el 12 d'abril de 1932, amb l'objectiu de ratificar la Constitució catalana i establir les bases de la República Catalana. Aquestes eleccions van ser convocades pel govern de la Generalitat provisional, que estava encapçalat per Francesc Macià, i van ser celebrades en un clima de tensió política, ja que el govern espanyol no reconeixia la República Catalana. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931, també coneguda com a Estatut d'Autonomia de Catalunya, és una llei que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 15 de setembre de 1931. Aquesta Constitució va establir les bases de la República Catalana i va determinar la seva estructura política, social i administrativa. La Constitució de 1931 va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, que estava format per 99 diputats elegits el 12 d'abril de 1931. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci aprovada el 1979 establia que els cònjugs podien sol·licitar el divorci per mutu acord o per iniciativa individual. La llei també establia certs requisits per al divorci, com el requisit que el divorci no fos sol·licitat amb mala fe o engany. L'aprovació d'aquesta llei fou un gran pas cap a la igualtat de gènere i la lluita contra la discriminació a Catalunya. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria era un document que establia les bases de l'autonomia de Catalunya respecte al govern espanyol. Aquesta norma jurídica va ser negociada entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya després del referèndum de sufragi universal celebrat el 1977. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
el general Sanjurjo, un militar monàrquic i antirepublicà, liderà un intent de cop d'estat militar contra el govern de la Segona República Espanyola. Aquesta temptativa de cop d'estat fou coneguda com a "Golpe de Estado del 36" o "Golpe de Estado contra la República". -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou aprovat per les Corts Espanyoles a Madrid. Aquesta norma jurídica establia les bases de l'autonomia de Catalunya respecte al govern espanyol, i era el resultat de la negociació entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, conegudes com a "Eleccions de les Corts Catalanes". Aquestes eleccions van marcar un punt d'inflexió en la història de Catalunya, ja que van donar lloc a la formació del primer govern autònom de Catalunya després de la restauració borbònica. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador va ser un període de govern autoritari i reaccionari que va afectar negativament a Catalunya. El govern espanyol va intentar limitar les competències de la Generalitat de Catalunya i restaurar el poder del Govern central, mentre que els nacionalistes catalans i els progressistes van haver de treballar en secret per aconseguir els seus objectius. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
es van celebrar les eleccions generals a Espanya, que van tenir un impacte significatiu en la política catalana. Les dretes espanyoles, liderades per la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), van aconseguir un gran triomf, obtenint el 39% dels vots i 115 escons a les Corts Espanyoles. -
Mor Francesc Macià
va ser un esdeveniment tràgic per a la història de Catalunya. El seu legat és important, ja que va ser un dels principals responsables de la reconstrucció de la identitat catalana i del moviment d'autonomia. La seva mort també va contribuir a crear un ambient propici per a la violència política i la repressió que esclataria en la Guerra Civil Espanyola. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
La proclamació de l'Estat Català el 1934 és un moment important en la història de Catalunya. Lluís Companys va prendre un pas decisiu cap a la independència, malgrat les dificultats i els riscos. La repressió que seguí és un exemple de la violència política que es pot produir quan un poble lluita per la seva llibertat. -
Insurrecció obrera a Astúries
La Insurrecció obrera a Astúries el 6 d'octubre de 1934 és un moment important en la història d'Espanya. La revolta va demostrar la determinació dels treballadors i camperols per lluitar per les seves drets i per un canvi polític. Tot i que la insurrecció no va tenir èxit immediat, va influir en la posterior Guerra Civil Espanyola i en la formació del règim franquista. -
Period: to
Govern del Front Popular
El Govern del Front Popular va ser un moment important en la història d'Espanya. El govern va intentar implementar reformes socials i econòmiques, però els seus esforços van ser obstaculitzats pel conflicte polític i social. La Guerra Civil Espanyola que es va produir després va tenir conseqüències devastadores per a Espanya i va portar al règim franquista. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les Eleccions generals de 1936 són un moment important en la història d'Espanya. La victòria del Front Popular va demostrar la determinació dels treballadors i els camperols per canviar la política espanyola. Tot i que el govern no va poder implementar totes les seves promeses electorals, l'elecció va marcar un moment de transició cap a una política més progressista i popular.