-
Segons la llegenda, els bessons Ròmul i Rem, els fills del déu Mart i la princesa Rea Sílvia, van ser abandonats i criats per una lloba. Ròmul va fundar Roma el 21 d’abril del 753 aC i, després de matar el seu germà, es va convertir en el primer rei. Els historiadors creuen que Roma es va formar per la unió de diverses comunitats llatines a la riba del riu Tíber. -
Roma va ser fundada per Ròmul, que va ser el primer rei. Aquesta època, Roma va estar governada per set reis quatre d’origen etrusc i tres d’origen llatí i sabí.
Característiques:
Es va establir les primeres institucions religioses i polítiques.
Es van construir les primeres infraestructures, com la Cloaca Máxima i el Circ Màxim....
El darrer rei, Tarquini, va ser expulsat després d’un aixecament liderat per Lucius Junius Brutus donant pas a la República. -
Aquest període, Roma es va consolidar com una potència i va expandir-se per la Mediterrània.
El poder estava repartit per diverses institucions:
Els cònsols son dos cada any dirigien l'exèrcit i el govern.
Roma va expandir-se mitjançant conquestes militars i es va enfrontar a Cartago en les Guerres Púniques. A mesura que Roma s’expandia apareixien tensions internes. Cèsar es va proclamar dictador vitalici. Finalment, Octavi August va derrotar Marc Antoni i Cleòpatra, posant fi a la República. -
Durant la República i l’Imperi, Roma va expandir-se a gran part d’Europa i la Mediterrània.
Algunes conquestes són:
Guerres Púniques (264-146 aC) → Derrota de Cartago i domini del Mediterrani.
Conquesta d’Egipte (31 aC) → August converteix Egipte en una província romana.
Conquesta de la Gàl·lia (58-50 aC) → Juli Cèsar annexiona França. -
L’Imperi Romà va ser una de les estructures polítiques i militars més poderoses del món antic.
Unes característiques que hi havien era que Octavi August es va convertir en el primer emperador i va instaurar un govern fort.
Es va iniciar la Pax Romana, un període de pau.
Roma va assolir la seva màxima extensió territorial amb Trajà...
A partir del segle III dC, Roma va entrar en una crisi: problemes econòmics, invasions bàrbares... la divisió de l’Imperi van afeblir Roma fins a la seva caiguda. -
Període de pau i estabilitat a l’Imperi, iniciat per August. Es van millorar:
Economia i comerç.
Cultura i ciència.
Infraestructures.
Però malgrat la pau interna, Roma continuava en guerra a les fronteres Germània i Pèrsia. -
A partir del segle III, Roma va entrar en crisi per diversos motius:
Corrupció i guerres civils: lluites entre generals per obtenir el poder.
Problemes econòmics: inflació i caiguda del comerç.
Invasions bàrbares: pobles germànics pressionaven les fronteres
Per intentar frenar la crisi, Dioclecià va dividir l’Imperi en dues parts. -
L’emperador Teodosi I va dividir l’Imperi en dues parts:
🏛 Imperi Romà d’Occident (capital: Roma).
🏛 Imperi Romà d’Orient (capital: Constantinoble, l’actual Istanbul).
L'Imperi d'Orient va sobreviure com a Imperi Bizantí fins al 1453. -
Diversos pobles germànics (visigots, vàndals, francs, huns) van atacar l’Imperi.
Les invasions més destacades són:
Visigots (410 dC) → Saqueig de Roma per Alaric.
Huns (451 dC) → Atila ataca l’Imperi d’Occident.
Vàndals (455 dC) → Nou saqueig de Roma. -
La decadència de Roma va culminar amb la deposició del seu últim emperador, Ròmul Augústul, per part del bàrbar Odoacre. Això va marcar el final de l’Imperi Romà d’Occident i l’inici de l’Edat Mitjana.