-
El matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó el 1469 va suposar el primer pas per a la unió del regne de Castella i els estats de la Corona d’Aragó, que es va començar el 1479. -
L’edat moderna va començar a Espanya amb el
regnat dels reis Catòlics. -
Era una institució que perseguia els "heretges". Van obligar els jueus (1492) i els musulmans (mudèjars) a batejar-se o a abandonar el territori
Mudèjars - Moriscos -
Es tractava, d’una unió dinàstica, perquè: 1 Les dues corones no es van unificar políticament i van conservar una personalitat diferenciada i independent.
2 Castella i els regnes de la corona d’Aragó (Aragó,
Catalunya, València i les Balears) van mantenir
institucions, llleis, Administració pública i moneda pròpies.
3 Les duanes no van desaparèixer.
4 Els súbdits d’una corona eren estrangers a l’altra.
La unió d’aquestes dues entitats rep el nom de MONARQUIA HISPÀNICA. -
L'expulsió dels jueus i musulmans a Espanya va ser una de les accions més significatives dels Reis Catòlics durant l'Edat Moderna. Aquesta política es va dur a terme amb l'objectiu d'unificar religiosament la Península Ibèrica sota el catolicisme.
-
Aquesta va ser una de les accions destacables dels Reis Catòlics -
Aquest esdeveniment va ser un dels èxits més destacats dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Va marcar el final de la Reconquesta, una llarga sèrie de campanyes militars que buscaven recuperar els territoris peninsulars sota domini musulmà. -
L'annexió de Navarra a la Corona de Castella va ser un procés que es va dur a terme durant el regnat de Ferran el Catòlic. Aquest esdeveniment va tenir lloc l'any 1512, quan les tropes castellanes, liderades pel duc d'Alba, van ocupar el regne de Navarra. Posteriorment, el 1515, Navarra va ser formalment annexada a la Corona de Castella en les Corts de Burgos.
-
Després de morir Ferran i Isabel, la seva filla Joana I va heretar el tron, però no se la va deixar governar al·legant problemes mentals. D’aquesta manera, el regne de Castella i el d’Aragó va passar a mans del seu fill, Carles I. Com que era fill de Felip el Bell, de la casa dels Habsburg, es posa fi així a la dinastia de la qual provenien els Reis Catòlics, els Trastàmara, i comença la dinastia dels Àustries
-
Felip II d’Espanya, conegut com "el Prudent", va regnar entre 1556 i 1598. Va ser un dels monarques més influents de la Monarquia Hispànica i va consolidar l'hegemonia espanyola durant el segle XVI.
-
L'annexió de Portugal i les seves colònies per part d'Espanya va tenir lloc durant el regnat de Felip II l'any 1580. Aquest esdeveniment va marcar un moment clau en la història de la Monarquia Hispànica, ja que va permetre la unió de dos grans imperis colonials sota un mateix monarca, consolidant l'anomenat "imperi on mai no es pon el sol".
-
La capital de la Monarquia Hispànica es va establir a Madrid durant el regnat de Felip II, l’any 1561. Aquesta decisió va ser clau per a la centralització del poder i la consolidació d'un estat autoritari a imatge de la monarquia francesa. -
Felip III d’Espanya, conegut com "el Pietós", va regnar entre 1598 i 1621. Va ser el tercer rei de la dinastia dels Àustries i el primer dels anomenats Àustries Menors, caracteritzats per delegar gran part del govern en els seus privats o favorits.
-
L'expulsió dels moriscos va ser decretada per Felip III i es va dur a terme entre els anys 1609 i 1614. Aquesta acció va suposar l'expulsió de la població morisca, descendents de musulmans convertits al cristianisme, de la Monarquia Hispànica.
-
Felip IV d’Espanya, conegut com "el Gran" o "el Rei Planeta", va regnar entre 1621 i 1665. Va ser el segon dels anomenats Àustries Menors i el seu regnat es va caracteritzar per una combinació de grans conflictes internacionals i una crisi interna que va marcar el declivi de la Monarquia Hispànica.
-
Durant el regnat de Felip IV, el comte-duc d’Olivares, privat del rei, va proposar la Unió d’Armes com a mesura per reforçar l’exèrcit de la Monarquia Hispànica. Aquesta política pretenia que tots els territoris de la monarquia contribuïssin proporcionalment en soldats i recursos, segons la seva riquesa i població. -
La Monarquia Hispànica va entrar en guerra amb França l'any 1635, en el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquest conflicte, conegut com la Guerra franco-espanyola (1635-1659), va ser una lluita pel domini polític i territorial a Europa entre les dues grans potències de l'època. -
Els problemes causats pels soldats allotjats a Catalunya van ser un dels factors clau que van desencadenar la Guerra dels Segadors (1640-1652). Durant aquest període, la Monarquia Hispànica, sota el regnat de Felip IV i la gestió del comte-duc d’Olivares, va enviar tropes a Catalunya per forçar la seva participació en la guerra contra França. Aquestes tropes, organitzades en terços, estaven mal pagades i depenien de les famílies pageses per obtenir sostre i menjar
-
La Guerra dels Segadors (1640-1652) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc al Principat de Catalunya durant el regnat de Felip IV. Aquesta guerra va sorgir com a resultat de les tensions entre les institucions catalanes i la Monarquia Hispànica, especialment a causa de les polítiques centralitzadores del comte-duc d'Olivares i els abusos de l'exèrcit reial allotjat a Catalunya.
-
El Corpus de Sang va ser un esdeveniment clau que va tenir lloc el 7 de juny de 1640 a Barcelona, marcant l'inici de la Guerra dels Segadors. Aquesta revolta va sorgir com a resposta al descontentament generalitzat de la població catalana pels abusos dels soldats reials allotjats a Catalunya durant la guerra contra França. -
La Pau dels Pirineus, també coneguda com el Tractat dels Pirineus, es va signar el 7 de novembre de 1659 entre Espanya i França, posant fi a la Guerra franco-espanyola (1635-1659), que formava part del context més ampli de la Guerra dels Trenta Anys.
-
Carles II d’Espanya, conegut com "el Hechizado" (l'Embruixat), va ser el darrer rei de la dinastia dels Àustries a Espanya. Va regnar entre 1665 i 1700, però el seu regnat va estar marcat per la seva salut fràgil i la crisi política i econòmica de la Monarquia Hispànica.
-
La mort de Carles II el 1 de novembre de 1700 sense descendència va marcar el final de la dinastia dels Àustries a Espanya i va desencadenar una crisi successòria que va portar a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). -
La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va ser un conflicte internacional i, alhora, una guerra civil a Espanya, desencadenada per la mort sense descendència de Carles II, l'últim rei de la dinastia dels Àustries. Aquesta guerra va enfrontar dues dinasties: els Borbons i els Habsburg, que reclamaven el tron d'Espanya.
-
Durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), els austriacistes van obtenir victòries significatives a Catalunya en els primers anys del conflicte. Aquest bàndol, format per partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, defensava el manteniment de les institucions pròpies de la Corona d'Aragó i s'oposava al centralisme borbònic.
-
La Batalla d'Almansa, que va tenir lloc el 25 d'abril de 1707, va ser un dels esdeveniments més decisius de la Guerra de Successió Espanyola. En aquesta batalla, les tropes borbòniques, liderades pel duc de Berwick, van derrotar les forces austriacistes, comandades pel comte de Galway i el marquès das Minas
-
El Tractat d’Utrecht, signat entre 1713 i 1715, va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola a nivell europeu. Aquest conjunt de tractats va redefinir el mapa polític d’Europa i va establir un nou equilibri de poder entre les grans potències. -
Felip V d'Espanya (1683-1746), conegut com "l'Animós", va ser el primer rei de la dinastia dels Borbons a Espanya. Va regnar entre 1700 i 1746, amb una breu interrupció el 1724, quan va abdicar en favor del seu fill Lluís I, que va morir poc després.
-
Després de més d’un any de setge, el Setge de Barcelona (1713-1714) va acabar 11 de setembre de 1714 amb la caiguda de la ciutat davant les tropes borbòniques liderades per Berwick. Aquest esdeveniment va marcar el final de la Guerra de Successió Espanyola i la derrota definitiva dels austriacistes a Catalunya.