-
La mort del rei encén la crisi dinàstica entre Isabel (la seva filla) i el seu germà Carles Maria Isidre, fet que desemboca en les guerres carlines. També obre la porta a reformes liberals i a la reconfiguració política d’Espanya. -
Publicació del poema que es considera l’acte fundacional simbòlic de la Renaixença. L’obra reivindica la llengua i la identitat catalanes després de segles de desús literari, i inspira intel·lectuals i poetes a recuperar la tradició literària catalana. -
Guerra civil pel tron entre liberals (partidaris d’Isabel II i d’un règim constitucional) i carlins (defensors de Carles i l’absolutisme). A Catalunya hi ha intensa activitat guerrillera, especialment en zones muntanyoses i rurals; el conflicte afecta l’economia i la societat local.
-
Sèrie de revoltes i tumultos per la crisi econòmica, la misèria urbana i el rebuig a certes polítiques. Les bullangues mostren el carrer com a actor polític i la fragilitat de l’ordre públic durant els anys 30 i 40.
-
hi ha qui associa obres i autors del període; en qualsevol cas, durant els anys 40-50 es consolida una producció poètica catalana que sosté la Renaixença i la recuperació del català literari.) Funció: normalitzar formes poètiques en català i crear models lingüístics cultes. -
Atemptat contra certs governs que van trair expectatives reformistes. Les tensions polítiques nacionals tenen ressò local i comporten disturbis i mobilitzacions de caràcter progressista. -
Protestes per mesures fiscals i per la repressió que deriven en barricades i enfrontaments. La milícia i la ciutadania es mobilitzen; l’esdeveniment exemplifica el nivell de conflictivitat urbana i la tensió entre autoritat i societat. -
Aixecaments a Catalunya contra el reclutament militar per sorteo (les “quintes”), expresen el rebuig popular a la càrrega de la guàrdia i la militarització i la manca de protecció social dels sectors populars. -
Nou intent carlí, més breu i menys universal que el primer, però amb episodis actius a Catalunya. S’inscriu en la inestabilitat política nacional i en els intents de la dreta tradicionalista per revertir la política liberal.
-
Acord que reforça el paper de l’Església i restableix relacions formals Església–Estat; impulsat pels moderats i amb el suport del govern de Juan Bravo Murillo. Això té efectes sobre l’educació, el poder cultural i l’equilibri polític. -
Es reviveix aquesta festa literària medieval com a instrument per promoure la poesia en català i la llengua literària culta. És un motor cultural de la Renaixença: premis, certàmens i reconeixement públic per a escriptors en català. -
Els anys 60 veuen l’aparició de publicacions, revistes i teatre en català; s’articulen xarxes d’intel·lectuals que treballen la llengua, la història i la cultura com a pilars del renaixement nacional. -
L’obra de Serafí Pitarra (pseudònim de Joan Battló) i d’altres dramaturgs popularitza el teatre en català amb to satíric i de crítica social; les revistes periòdiques en català també esdevenen eines de difusió cultural. -
La política federalista, defensada per Pi i Margall i inspiradora de sectors catalanistes, proposa una descentralització que encaixa amb els interessos regionals. Aquest pensament serà una de les arrels del catalanisme polític modern. -
La revolta posa fi al regnat d’Isabel II i obre un període de mudar polític que inclou governs més liberals i experiències democràtiques. Aquesta crisi central també facilita l’aparició de nous currents polítics, incloent-hi el catalanisme organitzat. -
Acord entre representants catalans per promoure una solució federal per a l’Estat espanyol, amb reconeixement de les realitats històriques de l’antiga Corona d’Aragó i un enfocament en la sobirania popular. -
Grups joves que volen vincular cultura i política, defensant un catalanisme modern, laic i llegat a la modernització i al progrés. -
Apareixen publicacions íntegrament en català que difonen articles, contes i poesia, ajudant a normalitzar l’ús del català en la vida cultural i intel·lectual. -
El darrer gran aixecament carlí; els combats són intensos en zones del nord de Catalunya. La derrota carlina definitiva debilita la dinàmica tradicionalista i obre pas a la consolidació dels nous blocs polítics.
-
S’intenta implantar una república, amb sectors favorables a una república federal; però la inestabilitat política interna i les sublevacions provoquen la seva caiguda i la restauració monàrquica.
-
L’entrada de l’exèrcit al Congrés i el cop posen fi a l’experiència republicana i retornen la monarquia, iniciant el període conegut com la Restauració (sistema dinàstic de torn). -
Obra fonamental del pensament federal: defensa el dret de cada nació a l’autogovern i la idea d’un Estat compost per nacions que conserven competències pròpies. -
Epic poètic que combina llegenda i història, contribuint a la construcció d’un imaginari nacional i a la consolidació d’una alta literatura catalana. -
Primer diari íntegrament en català amb vocació progressista; es converteix en plataforma per difondre idees catalanistes i de reforma. -
Reunió d’entitats i personalitats catalanes per definir bases i estratègies del catalanisme polític organitzat; posa les bases per a una acció política comuna. -
Associació política catalanista que cerca unificar les diferents tendències i articular reivindicacions polítiques i socials pròpies de Catalunya dins d’Espanya. -
S’hi presenta una proposta per a una organització federal d’Espanya que reconegui autonomia per a Catalunya i altres regions — pas important en la institucionalització del catalanisme polític. -
Document fundacional on es recullen demandes concretes: protecció de la indústria catalana, preservació del dret civil català, oficialitat del català i oposició al centralisme. Es presenta amb un míting a la Llotja de Barcelona. -
Text que intenta definir i sistematitzar el catalanisme polític: reivindica una veu pròpia per a Catalunya dins l’Estat espanyol i defensa solucions polítiques específiques. -
Organització catalanista de perfil més conservador i pràctic que guanyarà pes electoral i institucional en dècades posteriors. -
Actes i documents del catalanisme demanen protecció legal i reconeixement institucional per a la llengua, així com mesures de proteccionisme econòmic i preservació del dret civil. -
Gran esdeveniment que modernitza la ciutat: obres públiques, parc de la Ciutadella i visibilitat internacional que reforça la nació catalana en clau de modernitat industrial i cultural. -
Moviment per preservar i fer respectar les institucions i normes pròpies davant de l’intent d’unificar el dret a nivell estatal; és una reivindicació central del catalanisme conservador i liberal. -
Agrupació d’entitats locals catalanistes que elabora un programa polític comú; organitza assemblees i reforça l’acció col·lectiva. -
Conferència i text programàtic que defineix els principis del catalanisme conservador: recuperació d’institucions, defensa del dret civil, oficialitat de la llengua i autonomia de gestió en àmbits com educació i finances. -
La derrota colonial debilita el règim de la Restauració, qüestiona el bipartidisme i reforça les demandes d’autonomia i regeneració política; el catalanisme es diversifica i guanya nous líders i projectes. -
Joves professionals defensen l’entrada del catalanisme en la vida política per la via electoral; organitzen estructures per actuar en l’àmbit institucional. -
Partit catalanista moderat i conservador que obté un pes electoral creixent (guanys a l’Ajuntament de Barcelona) i que posa el catalanisme com a força política central en la vida municipal i estatal. -
Coalició i estratègia política que consolida l’ascens del catalanisme a les institucions: primer en eleccions legislatives i després en municipals. -
Comença una nova etapa monàrquica que coincideix amb conflictes socials, creixement obrer, i tensió entre projectes catalanistes, republicanistes i l’Estat central.