-
Amb la mort sense descendència de Carles II, s’extingeix la dinastia dels Àustries. El seu testament nomena hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, fet que provoca la Guerra de Successió entre els defensors borbònics i els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria. -
Catalunya s’alinea amb l’Arxiduc Carles a canvi de la promesa de mantenir les seves constitucions i institucions. Aquest pacte reforça el bàndol austriacista en la Guerra de Successió. -
Decisiva victòria de Felip V sobre les tropes austriacistes. Les conseqüències són molt dures: abolició dels furs i institucions dels regnes d’Aragó i València. -
Espanya reconeix Felip V com a rei, però perd gran part dels seus territoris europeus: els Països Baixos, Nàpols, Milà i Sardenya passen a Àustria, i Gibraltar i Menorca a Anglaterra. -
Fi de la Guerra de Successió a escala internacional. Espanya reconeix Felip V com a rei, però perd Gibraltar i Menorca, i territoris a Itàlia i Flandes. -
Les tropes borbòniques ocupen Barcelona després d’un llarg setge. La derrota suposa la fi de la resistència austriacista i marca el final efectiu de la Guerra de Successió. -
Felip V aboleix les institucions pròpies de la Corona d’Aragó (Corts, Generalitat, Consell d’Aragó). Es centralitza el poder a Castella i s’imposa el model borbònic absolutista. -
Felip V abdica a favor del seu fill, Lluís I, però aquest mor de verola als pocs mesos (31/08/1724). Felip V torna al tron. -
Espanya aconsegueix el reconeixement dels seus drets sobre els ducats italians de Parma, Toscana i Mòdena. -
Espanya s’alia amb França contra Àustria. A canvi, recupera territoris italians (Nàpols i Sicília). -
Espanya torna a aliar-se amb França durant la Guerra de Successió Austríaca. El fill de Felip V, Carles (futur Carles III), consolida possessions a Itàlia. -
El succeeix el seu fill Ferran VI, que inicia un regnat pacifista i de reformes internes. -
Ferran VI manté una política de pau i neutralitat a Europa. A l’interior, fomenta reformes econòmiques i culturals que preparen el camí del despotisme il·lustrat. -
El ministre Ensenada impulsa un cens fiscal per repartir més equitativament els impostos. Tot i que no s’aplica del tot, és una mostra del reformisme borbònic. -
Carles III és el màxim representant del despotisme il·lustrat. Impulsa reformes urbanes, econòmiques i educatives, reforça el comerç colonial i aplica una política de modernització. -
Protesta popular contra les reformes urbanes i fiscals de Carles III; simbolitza el rebuig a alguns aspectes del despotisme il·lustrat. -
Es trenca el monopoli de Cadis i es permet el comerç directe entre la majoria de ports peninsulars i les colònies americanes. Això dinamitzarà l’economia espanyola. -
El regnat de Carles IV es veu marcat per la Revolució Francesa i l’hegemonia de Napoleó. La política exterior oscil·la entre la guerra i l’aliança amb França, cosa que debilita Espanya. -
Espanya declara la guerra a la França revolucionària, però després de les derrotes militars signa la Pau de Basilea (1795), cedint Santo Domingo als francesos. -
Espanya i França signen la pau. Espanya cedeix Santo Domingo a França, però recupera els territoris peninsulars ocupats. -
Després del Motí d’Aranjuez, Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran VII. Tot i això, el seu regnat queda marcat des del començament per la intervenció de Napoleó: pocs mesos després (maig de 1808). -
La sublevació del poble de Madrid contra les tropes franceses inicia la Guerra de la Independència. Serà una guerra llarga i dura, amb protagonisme de la guerrilla i la resistència popular. -
Les Corts de Cadis aproven la primera constitució liberal d’Espanya. Reconeix la sobirania nacional, la separació de poders i drets com la llibertat d’impremta. -
Amb el Tractat de Valençay, Napoleó reconeix la derrota i retorna la corona a Ferran VII. Les tropes franceses es retiren d’Espanya i acaba la guerra iniciada el 1808. -
Ferran VII deroga la Constitució de Cadis i restaura l’absolutisme, començant la primera fase del seu regnat. -
El general Riego obliga Ferran VII a restituir la Constitució de 1812. Inicia el Trienni Liberal, amb intents de reforma política i resistències absolutistes. -
Comença el Trienni Liberal (1820–1823), un període de govern constitucional marcat per reformes polítiques i la resistència dels sectors absolutistes. -
L’exèrcit francès dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís" restaura Ferran VII com a monarca absolut. S’inicia la “Dècada ominosa”. -
S’obre la regència de Maria Cristina. El conflicte successori provoca la 1a Guerra Carlina entre carlins i liberals. -
Expropiació i venda de terres de l’Església per finançar la guerra carlina i afavorir la burgesia liberal. -
Maria Cristina abdica i Espartero assumeix la regència, amb un govern progressista i inestabilitat política. -
Isabel II és proclamada major d’edat i comença a regnar directament. El seu regnat es caracteritza per la inestabilitat política i la divisió entre moderats i progressistes. -
Alçament militar que provoca la caiguda dels moderats i dóna pas al Bienni Progressista -
Els moderats tornen al poder i s’acaba l’etapa progressista. -
Les protestes a Madrid són reprimides per Narváez. Mostren la crisi social i política del final del regnat d’Isabel II. -
Pronunciament liderat per Topete, Prim i Serrano que derroca Isabel II. S’inicia el Sexenni Democràtic. -
Primera constitució democràtica espanyola: sufragi universal masculí, reconeixement de drets i llibertats. -
Les Corts escullen Amadeu I de Savoia com a rei. El seu regnat és breu i inestable per l’oposició de diversos sectors. -
Abdicació d’Amadeu I i proclamació de la República. El nou règim és feble i curt, amb forts conflictes interns. -
El general Pavía dissol les Corts i posa fi a la Primera República, tancant el Sexenni Democràtic.