-
Davant la crisi financera i el descontentament popular, el rei Lluís XVI convoca els Estats Generals, una assemblea representativa dels tres estaments (clergat, noblesa i tercer estament). El tercer estament, que representa la major part de la població, s'organitza i reivindica més poder. -
-
Considerada el símbol de l'opressió monàrquica, la presa de la Bastilla per part del poble de París marca l'inici de la Revolució Francesa, desencadenant una sèrie de revoltes a tot el país. -
Aquest document fonamental estableix els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, proclamant els drets individuals i col·lectius, i fonamentant les bases de la democràcia moderna. -
L'execució del rei marca un gir radical en la revolució, que s'endinsa en el període del Terror, on s'intensifiquen les purgues polítiques i la violència contra els "enemics de la revolució". -
Després de l'execució de Robespierre, líder del Comitè de Salut Pública, s'acaba el terror. Això porta a un període de reacció conegut com el Directori, on es busca estabilitzar el país.
-
Napoleó Bonaparte, un general popular, realitza un cop d'estat i s'autoproclama Primer Cònsol. Estableix un govern autoritari i inicia reformes que modernitzaran França. -
-
Napoleó es corona a si mateix com a emperador a Notre-Dame, consolidant el seu poder i proclamant l'Imperi Francès. Estableix un codi civil que influirà en les legislacions d'altres països. -
Aquesta derrota naval contra la flota britànica, comandada per l'almirall Nelson, fa que França perdi el control sobre els mars, limitant la seva capacitat d'expansió. -
La invasió acaba en desastre per a Napoleó, amb la retirada de les seves tropes a causa del fred extrem i la tàctica de terra cremada russa, que debilita significativament el seu exèrcit. -
La derrota a la batalla de Waterloo marca el final de l'Imperi Napoleònic, i Napoleó és exiliat a l'illa de Sant Helena, on passa la resta de la seva vida. -
Els belgues es rebel·len contra el domini neerlandès, aconseguint la independència de Bèlgica i establint una monarquia constitucional. -
Els polonesos es revolten contra el domini rus. Tot i la resistència, l’Imperi Rus sufoca l’alçament i reprimeix el moviment nacionalista. -
Aquesta revolució a França derroca Carles X, un monarca absolutista, i instaura una monarquia constitucional sota Lluís-Filipe, el "rei burgès". Reflecteix les lluites dels liberals per més drets i representativitat. -
-
Diverses regions italianes s’alcen demanant reformes liberals i unificació nacional, però són ràpidament reprimides per l’Àustria i els governs locals.
-
Tot i no ser una revolució, es promulga una important reforma electoral que amplia el dret de vot a més sectors socials i corregeix desigualtats en la representació parlamentària. -
S’inicien a França amb la proclamació de la Segona República. La insatisfacció amb els governs absolutistes es propaga per Europa. -
Alemanya viu revoltes liberals i nacionalistes. Es convoca l'Assemblea de Frankfurt per redactar una constitució i unificar el país, però el projecte fracassa. -
Diversos grups ètnics (hongaresos, txecs, italians) es rebel·len contra l’Imperi Austríac, reclamant autonomia o independència. Moltes revoltes són sufocades. -
Els moviments liberals i nacionalistes busquen la unificació i alliberació d’Itàlia del domini austríac. Malgrat alguns èxits inicials, són derrotats.