-
Sorgeixen moviments de conservació de la natura i preocupacions per la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Es creen parcs naturals i es promouen iniciatives per protegir espais naturals.
-
1968: Creació del Club de Roma, que alerta sobre els impactes ambientals del creixement econòmic. 1971: Primeres campanyes de sensibilització ambiental i moviments ecologistes a escala internacional. Aquesta etapa marca l’inici de la preocupació ambiental.
-
1972: Publicació de “Els límits del creixement” del Club de Roma. 1972: Conferència d’Estocolm (ONU), primera gran trobada mundial sobre medi ambient. Creació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). L’educació ambiental es comença a reconèixer com a eina fonamental.
-
1975: Carta de Belgrad, que estableix els objectius bàsics de l’educació ambiental. 1977: Conferència de Tbilisi (UNESCO/PNUMA), document fonamental que defineix principis, objectius i estratègies. Anys 80: Es desenvolupen programes educatius i s’incorpora l’educació ambiental a escoles i institucions. Es consoliden les bases teòriques i pràctiques.
-
1992: Cimera de la Terra (Rio de Janeiro), aprovació de l’Agenda 21 amb un capítol dedicat a l’educació ambiental. 1997: Protocol de Kyoto, que destaca la necessitat de sensibilització i educació en el context del canvi climàtic. L’educació ambiental s’uneix al concepte de desenvolupament sostenible.
-
Iniciada per la UNESCO, amb l’objectiu d’integrar la sostenibilitat a tots els nivells educatius (formal, no formal i informal). Gran impuls a projectes escolars, comunitaris i universitaris. L’educació ambiental es converteix en una eina transversal a escala mundial.
-
2014 – Conferència Mundial de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (Nagoya, Japó).
→ Es tanca la Dècada de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible i s’inicia el Programa d’Acció Mundial (GAP). 2015 – Aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
→ L’educació ambiental s’integra com a part clau de l’ODS 4 (educació de qualitat) i l’ODS 13 (acció pel clima). 2016 – Els sistemes educatius comencen a adaptar currículums i projectes als ODS. -
2017 – Creix l’aplicació de programes com Ecoescoles, Agenda 21 Escolar i Escoles + Sostenibles.
→ S’enforteix la participació de l’alumnat i la comunitat educativa. 2018 – S’introdueixen nous materials didàctics sobre canvi climàtic i sostenibilitat. 2019 – Moviments juvenils pel clima (Fridays for Future) arreu del món.
→ L’educació ambiental es vincula a la ciutadania activa i a la transformació social. -
2020 – La COVID-19 impulsa reflexions sobre salut planetària i relació amb la natura.
→ Molts centres creen horts escolars i projectes de consum responsable. 2021 – Aprovació de l’Estratègia d’Educació Ambiental per a la Sostenibilitat 2021–2025 (Espanya).
→ Es busca incorporar la sostenibilitat en el currículum i la formació del professorat. 2022 – L’UNESCO presenta “Reimaginant els nostres futurs junts”, reforçant el concepte d’educació ecosocial. -
2023 – S’impulsen programes com Escoles pel Clima i projectes locals de sostenibilitat.
→ Es fomenta la reducció de residus, l’eficiència energètica i l’educació climàtica. 2024 – La sostenibilitat entra plenament als currículums.
→ L’educació ambiental es vincula a la transició ecològica i digital verda. 2025 – Es consolida una educació ecosocial integral, que uneix medi ambient, justícia social i participació ciutadana.