-
Mort de Carles II (1700): el darrer rei dels Àustries espanyols mor sense descendència, deixant en el seu testament com a hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. Aquest fet provoca una crisi dinàstica i política que desemboca en la Guerra de Successió Espanyola. -
Guerra de Successió Espanyola (1701-1714): conflicte dinàstic i internacional arran de la mort de Carles II sense descendència. Els Borbons (Felip d’Anjou) i els Àustries (arxiduc Carles) s’enfrontaren amb el suport de diverses potències europees. A la península també fou una guerra civil: Castella donà suport als Borbons i la Corona d’Aragó als Àustries. La guerra acabà amb la victòria borbònica i la centralització política, amb la pèrdua d’institucions i furs propis a la Corona d’Aragó.
-
Pacte de Gènova (1705): acord signat entre l’arxiduc Carles d’Àustria i Anglaterra. Els anglesos es comprometien a donar suport militar i econòmic a canvi d’avantatges comercials, mentre que Catalunya garantia fidelitat a l’arxiduc. Va ser clau per l’entrada de la Corona d’Aragó al bàndol austracista durant la Guerra de Successió. -
Decrets de Nova Planta (1716-1717): conjunt de lleis aprovades per Felip V després de la Guerra de Successió. Suprimien les institucions i furs propis de la Corona d’Aragó, centralitzant el poder a Espanya i establint les mateixes lleis i administració que a Castella.
-
Tractat d’Utrecht (1713): conjunt d’acords que posaren fi a la Guerra de Successió Espanyola. Reconegueren Felip V com a rei d’Espanya, però garantiren la separació de les corones de França i Espanya. Catalunya perdé les seves aliances internacionals i quedà sota control borbònic, consolidant la centralització del poder. -
Tractat de Rastatt (1714): acord signat entre França i l’Emperador Carles VI per completar els acords del Tractat d’Utrecht. Reconegué oficialment la victòria de Felip V i establí les fronteres i compensacions territorials a Europa després de la Guerra de Successió, tancant definitivament el conflicte internacional. -
Regnat de Ferran VI (1746-1759): rei d’Espanya que promové la pau i l’estabilitat després de períodes de conflictes. Durant el seu regnat es fomentaren les reformes econòmiques i administratives, destacant el Cadastre d’Ensenada, i es mantenia un govern absolutista moderat, amb influència de ministres com Zenón de Somodevilla. Va evitar guerres externes i consolidà la centralització del poder borbònic.
-
Cadastre d’Ensenada (1749-1754): projecte de registre fiscal impulsat pel ministre Zenón de Somodevilla, marquès d’Ensenada, durant el regnat de Ferran VI. Tenia com a objectiu conèixer els recursos i terres de tot el territori espanyol per establir un sistema tributari més just i centralitzat, millorant la recaptació i reduint privilegis locals. -
Regnat de Carles III (1759-1788): rei il·lustrat que promogué reformes econòmiques, socials i administratives a Espanya. Impulsà la modernització de l’administració, la infraestructura, l’agricultura i el comerç, fomentant l’educació i la cultura, tot mantenint l’absolutisme il·lustrat. També reduí el poder de l’Església en assumptes civils i reforçà la centralització del poder.
-
Llibertat de comerç a les Illes (1768-1778): durant el regnat de Carles III, s’implementà la lliure circulació de mercaderies entre les Illes Balears i la resta de ports espanyols. Aquesta mesura fomentà el comerç, augmentà els ingressos econòmics locals i afavorí la integració de les Illes en l’economia de la monarquia espanyola.
-
Regnat de Carles IV (1788-1808): el seu regnat es caracteritza per la influència del seu ministre Manuel Godoy i la política d’afebliment de l’Estat davant de Napoleó. S’intentaren algunes reformes, però predominà la inestabilitat política, les tensions amb França i Anglaterra i la crisi econòmica i social. Acabà amb la invasió napoleònica i la seva abdicació en favor de Napoleó i José Bonaparte.
-
Guerra Gran (1793-1795): conflicte militar entre Espanya i França revolucionària, motivat per la por dels borbons a la propagació de les idees revolucionàries. Espanya patí diverses derrotes i acabà signant el Tractat de Basilea (1795), cedint part de Hispanoamèrica a França i reafirmant la pau temporal amb el país veí.
-
Guerra del Francès (1808-1814): Confl icte bèl·lic entre Espanya i França durant les Guerres Napoleòniques. Va començar amb la invasió francesa de la Península Ibèrica i l'imposició de José Bonaparte com a rei d'Espanya. La guerra va combinar combats regulars amb accions de guerrilles populars. Va acabar amb la retirada francesa i la restauració de Ferran VII al tron. Com a llegat, destaca la Constitució de Cadis de 1812 i un reforç del sentiment nacional espanyol.
-
Constitució de Cadis (1812): primera constitució espanyola moderna, aprovada durant la Guerra del Francès. Establí la sobirania nacional, la separació de poders, els drets individuals i la supressió de privilegis de noblesa i Església. Tot i ser breu en vigor a Espanya, va tenir gran influència en les constitucions liberals posteriors i a les colònies americanes. -
Regnat de Ferran VII (1814-1833): després de la Guerra del Francès, Ferran VII torna al tron espanyol i restaura l’absolutisme. Va anul·lar la Constitució de Cadis i va reprimir els liberals, però la seva mort sense hereu directe provocà la crisi successòria i l’inici de les guerres carlines. Durant el seu regnat també es consolidaren tensions entre absolutistes i liberals que marcarien la política espanyola del segle XIX.
-
Restabliment absolutista (1814): després de la Guerra del Francès, Ferran VII retorna al tron i anul·la la Constitució de Cadis de 1812. Reestablí l’absolutisme, suprimint els drets liberals, perseguint els liberals i consolidant el poder monàrquic. Aquest període generà tensions polítiques que marcarien la primera meitat del segle XIX a Espanya.
-
Trienni Liberal (1820-1823): període en què els liberals aconsegueixen forçar Ferran VII a acceptar la Constitució de Cadis de 1812 després d’un cop militar liderat per Rafael del Riego. Durant aquests tres anys, s’intenten reformes liberals i es limita el poder absolut del rei. Va acabar amb la intervenció militar francesa (Els Cent Mil Fills de Sant Lluís), que restaurà l’absolutisme.
-
Pèrdua de Mèxic (1821): després de més d’una dècada de lluita independentista iniciada el 1810 amb el Grito de Dolores, Mèxic aconsegueix la independència d’Espanya. La caiguda del domini espanyol és resultat de factors econòmics, socials i polítics, així com de la debilitat de l’autoritat monàrquica espanyola després de les guerres napoleòniques i les tensions internes. -
Restauració absolutista (1814-1820): període després de la Guerra del Francès en què Ferran VII torna al tron espanyol i anul·la la Constitució de Cadis de 1812. Reestablí l’absolutisme, suprimint drets liberals i perseguint els partidaris del canvi polític. Aquesta etapa preparà el terreny per al posterior Trienni Liberal.
-
Regència de Maria Cristina (1833-1840): Maria Cristina de Borbó exercí la regència després de la mort de Ferran VII, ja que la seva filla Isabel II era menor d’edat. Aquest període es caracteritza per la inestabilitat política, les tensions entre liberals moderats i progressistes, i l’inici de les Guerres Carlines, que enfrontaven absolutistes i liberals sobre la successió al tron.
-
Primera Guerra Carlina (1833-1840): conflicte civil a Espanya que va sorgir després de la mort de Ferran VII. Els carlins, partidaris de Carlos Maria Isidro, reclamaven un tron absolutista, mentre que els isabelins defensaven Isabel II i un govern liberal. La guerra es va concentrar principalment al País Basc, Navarra i Catalunya, i va consolidar la polarització política entre absolutistes i liberals al país.
-
Desamortització de Mendizábal (1836): mesura econòmica i social impulsada pel ministre liberal Juan Álvarez Mendizábal durant la regència de Maria Cristina. Consistia en la confiscació i venda de béns de l’Església i ordres religioses per reduir el deute públic, fomentar la propietat privada i finançar l’exèrcit liberal durant la Primera Guerra Carlina. Va tenir importants repercussions socials, ja que gran part de la població rural no es beneficià directament i l’Església perdé poder econòmic.
-
Regència d’Espartero (1840-1843): Baldomero Espartero assumí la regència després de la dimissió de Maria Cristina durant la minoria d’edat d’Isabel II. El seu govern es caracteritzà per l’autoritat militar, la repressió de revoltes carlines i liberals, i la implementació de reformes liberals moderades. El descontentament popular i els conflictes polítics acabaren amb la seva destitució i la restauració del poder directe d’Isabel II.
-
Regnat d’Isabel II (1843-1868): Isabel II assumeix el tron després de la regència d’Espartero, amb només 13 anys. El seu regnat es caracteritza per la inestabilitat política, els canvis constants de govern i les tensions entre liberals moderats, progressistes i carlins. També es produeixen reformes liberals, desamortitzacions i el desenvolupament econòmic i urbanístic d’Espanya, tot i que la corrupció i els conflictes socials debiliten la monarquia.
-
Revolució de 1868 (La Gloriosa): moviment revolucionari que va posar fi al regnat d’Isabel II. Va ser liderat per liberals i progressistes descontents amb la corrupció i la mala gestió del govern, amb suport popular i militar. La revolució provocà l’exili d’Isabel II i l’inici del Sexenni Democràtic (1868-1874), un període d’intents de monarquia constitucional i experiments republicans a Espanya. -
Cop d’Estat de Topete (1868): acció militar liderada pel general Juan Bautista Topete que va iniciar la Revolució de 1868 contra Isabel II. El cop consistí en la insurrecció de part de la marina espanyola a Cadis i va desencadenar la caiguda de la monarquia, obrint pas al Sexenni Democràtic i a la instauració d’un govern provisional liberal. -
Govern Provisional (1868-1871): govern instaurat després de la Revolució de 1868 per substituir Isabel II. Va estar format per liberals i progressistes, va redactar projectes constitucionals i va preparar l’elecció del rei Amadeu I, intentant establir un règim liberal i constitucional a Espanya.
-
Sexenni Democràtic (1868-1874): període iniciat amb la Revolució de 1868 que va expulsar Isabel II. Es caracteritza per intents de monarquia constitucional amb Amadeu I i la Primera República, amb gran inestabilitat política, acabant amb la restauració de la monarquia amb Alfons XII.
-
Regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-1873): rei elegit després de la Revolució de 1868 i el govern provisional. Va intentar consolidar una monarquia constitucional liberal, però es va enfrontar a inestabilitat política, revoltes carlines i problemes socials. La seva impopularitat i els conflictes interns van provocar la seva abdicació, obrint pas a la Primera República Espanyola.
-
Primera República Espanyola (1873-1874): instaurada després de l’abdicació d’Amadeu I de Savoia. Va ser un període molt inestable amb canvis constants de govern, conflictes interns i revoltes regionals, que va acabar amb el cop d’Estat que va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII.
-
Restauració borbònica (1874): Alfons XII és restaurat al tron després del Cop d’Estat de Pavía, posant fi a la Primera República. Es consolida un sistema de torns de govern entre liberals i conservadors, amb un sistema parlamentari bicameral. Aquesta etapa busca estabilitzar Espanya després de dècades d’inestabilitat política, i es caracteritza per l’alternança pactada de partits i la consolidació de la monarquia constitucional.
-
Cop d’Estat de Pavía (1874): acció militar liderada pel general Arsenio Martínez Campos que va posar fi a la Primera República Espanyola. Aquest cop d’Estat va restaurar la monarquia borbònica al tron amb Alfons XII, marcant l’inici del període conegut com la Restauració. -
Constitució de 1876: redactada durant el regnat d’Alfons XII, establia la monarquia constitucional amb poders moderats per al rei i un parlament bicameral. Garantia drets i llibertats bàsiques com la llibertat de premsa i associació, però mantenia un fort control de la corona sobre la política. Va ser una constitució flexible que va permetre adaptar el règim a les circumstàncies polítiques del país. -
Guerra de Cuba (1895-1898): conflicte entre Espanya i els independentistes cubans que buscaven alliberar-se del domini colonial. Espanya envià tropes i recursos per intentar sufocar la revolta, però la resistència local i la intervenció dels Estats Units van provocar la derrota espanyola. El conflicte acabà amb la signatura del Tractat de París, on Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, marcant el final de l’imperi colonial espanyol ultramarí.
-
Desastre del 98 (1898): resultat de la derrota a la Guerra de Cuba i la pèrdua de les últimes colònies. Va provocar una crisi econòmica, política i social profunda a Espanya, amb un debat sobre la modernització del país i la necessitat de regenerar les institucions. Aquest fet donà origen al moviment regeneracionista, que buscava reformes per modernitzar Espanya i superar la decadència nacional. -
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): cop militar liderat pel general Miguel Primo de Rivera que suspèn la Constitució i els partits polítics. Es crea un règim autoritari que intenta estabilitzar l’economia i la política, amb obres públiques i modernització, però fracassa per la crisi econòmica, l’oposició política i el descontentament social. La seva dimissió obre el camí a la proclamació de la Segona República.
-
Segona República Espanyola (1931-1939): instaurada després de la dimissió d’Alfons XIII, va intentar implantar reformes liberals i socials com l’educació pública, la reforma agrària i els drets polítics de les dones. El període es caracteritza per tensions polítiques constants entre liberals, progressistes i conservadors, així com conflictes regionals, que finalment desembocaren en la Guerra Civil.
-
Guerra Civil Espanyola (1936-1939): conflicte bèl·lic entre republicans (defensors de la República i reformes socials) i nacionalistes (liderats per Franco, partidaris d’un règim autoritari). La guerra provocà una gran destrucció, repressió i dividí profundament la societat espanyola. Acabà amb la victòria franquista i l’inici d’una dictadura que duraria fins a 1975.
-
Dictadura franquista (1939-1975): règim autoritari de Francisco Franco després de la Guerra Civil. Es caracteritzà per la repressió política, censura, centralisme i nacionalisme espanyol. Va tenir una etapa inicial d’autarquia, seguida de creixement econòmic, i acabà amb la mort de Franco el 1975, obrint pas a la transició democràtica.
-
Transició democràtica (1975-1978): després de la mort de Franco, Espanya inicia un procés de transició cap a la democràcia. Es restaura la monarquia constitucional amb Joan Carles I i s’aprova la Constitució de 1978, que estableix un sistema parlamentari, drets i llibertats civils i autonomia per a les regions. Aquest procés marca la consolidació de la democràcia a Espanya després de quaranta anys de dictadura.