-
395 BCE
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
-
218 BCE
La conquesta d'Hispània
Els romans es van introduir a Hispània, hi havien anat conquerint alguns territoris , es van enfontar amb Viriat,cabdils lusitans, que va ser assassinat el 139 a.C. Amb aquesta mort i amb la destrucció de Numàcia, el 133 a.C, va começar a la península Ibèrica la romanització definitiva. -
199 BCE
L'expansió de Roma per Orient
L'expansió comença a Numídia, els romans van continuar les lluites a Orient , com : Grècia, Àsia. Es van annexar Il·lírica, Armènia i Xipre; van organitzar el territoris de Gàl·lia, la Germània i Britània; i finalment, Egipte també va ser conquerit. -
73 BCE
Els problemes interns: la revolta dels esclaus (Espartac)
Roma va partir , el 73 a.C, una rebel·lió d'esclaus encapçalada per Espàrtac. La revolta es va estendre per tot Itàlia i els esclaus van derrotar diverses vegades els exèrcits romans. Espàrtac pretenia fugir de la península i finalment els van matar a tots. -
60 BCE
El primer triumvirat
Va ser una aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne. A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República Romana no va tenir caràcter oficial, i de fet va ser mantingut en secret durant algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. Es va formar el 60 a.C i va durar fins a la mort de Cras el 53 a.C. -
49 BCE
El segon triumvirat
Va ser una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 a.C. Els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 a.C. -
44 BCE
L'assassinat de Juli Cèsar
Diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'any 44 a.C, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
El 15 de març del 44 a.C, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival . -
27 BCE
Octavi August proclamat emperador. Fi de la república romana.
El Senat va concedir a Octavi usar el cognom d' Augusto, i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto. Octavi es va convertir en hereu de Juli Cèsar després de l'assassinat d'aquest en 44 a. C i des de la mort de Juli Cèsar s'acaba la república romana. -
Period: 27 to 68
Dinastía Julioclàudia
Fa referència als cinc primers emperadors romans emparentats amb Juli Cèsar: August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'Imperi romà del 27 a. C. al 68 d. -
64
Incendi de Roma
Una nit de juliol de l'any 64 d.C, es va declarar un incendi a l'àrea del Circ Màxim, a Roma. El vent va propagar ràpidament les flames, sembrant el terror entre la població.Es va desencadenar un 2n incendi, el focus del es localitzava al barri Emiliano, en una finca de Tigelino, prefecte del pretori i mà dreta de Nerón. El foc va arruïnar la ciutat i va deixar sospites, que van recaure ja sobre el sobirà, Neró, ja sobre els culpables que ell va assenyalar: els cristians. -
Period: 69 to 96
Dinastia Flàvia
Va ser fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels anys 69 al 96. Els flavis aconseguiren el poder amb Vespasià, que va aprofitar la situació de crisi després de l'any dels quatre emperadors, per posar autoritat Els flavis construïren:
-El Colosseu.
-El Fòrum Pacis o Fòrum de la Pau.
-Els Banys de Titus.
-L'arc de Vespasià i Titus al fòrum romà. -
79
Erupció del Vesuvi del 79
Se'n va veure afectada l'àrea romana entorn del golf de Nàpols, amb ciutats com Pompeia, Herculà, Oplontis o Estàbia, que foren totalment o parcialment destruïdes. El Vesuvi va escampar una nuvol mortal de roques, cendres i fum a una alçada de més de 30 km, va emetre lava i pumicita a una proporció d'un milió i mig de tons per segon i va alliberar en total una energia tèrmica centenars de milers de vegades més gran que la del bombardeig d'Hiroshima. -
Period: 96 to 192
Dinastia Antonina
Va ser la casa regnant a l'Imperi romà entre els anys 96 i 192, amb 96 anys de durada, per la qual cosa va ser la seva dinastia més longeva. ... Per aquest motiu el segle II és anomenat: segle dels Antonins. -
Period: 192 to 197
Dinastia Severiana
La dinastia va ser fundada pel general romà Septimi Sever, que va arribar al poder durant les guerres civils, que s'estengueren entre els anys 192 i 197, el primer dels quals és conegut com l'any dels cinc emperadors. Va ser l'última dinastia del principat, fundat per August i va precedir la Crisi del segle III. -
303
La persecució dels cristians deduclacià
És un fet constatable tant històricament com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits per la seva fe, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu. Això va continuar al segle i fins a principis del segle iv, quan la religió va ser legalitzada per Constantí I el Gran. -
313
Edicte de Milà
Fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. -
330
Constantinoble
L'emperador Constantí la va fundar el 330, li va dir «Nova Roma» tot i que el nom oficial fou Constantinòpolis i fou posada sota l'advocació de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hipòdrom i una sèrie de ritus que van durar quaranta dies; l'11 de maig del 330 és considerat el dia oficial de la fundació de la ciutat. -
380
Edicte de Tessalònica
Va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi i pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà. -
476
Divisió de l'Imperi
Fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial. -
700
Ràvena
Aquesta petita Roma es va convertir en capital de l'Imperi d'Occident, per reconstituir-se poc després en ostrogoda i finalment en bizantina.