-
La crisi global del 2008 va ser causada per l'esclat de la bombolla immobiliària als EUA, provocant el col·lapse de bancs i una recessió mundial. La crisi es va estendre a causa de l'ús massiu de productes financers d'alt risc i la manca de regulació. Els governs van intervenir amb rescats bancaris i estímuls econòmics per evitar un col·lapse total. -
La Primavera Àrab (2010-2013) va ser una onada de protestes i revoltes al món àrab contra règims autoritaris, impulsada per la corrupció, la pobresa i la manca de drets. Va començar a Tunísia i es va estendre a països com Egipte, Líbia i Síria, provocant la caiguda de governs i guerres civils. Tot i algunes reformes, molts països van acabar en inestabilitat política o nous règims repressius. -
La crisi del deute sobirà a Europa (2010-2015) va ser causada per l'endeutament excessiu de diversos països de la zona euro, com Grècia, Espanya i Portugal. La desconfiança dels mercats va fer pujar les primes de risc, dificultant el finançament d’aquests estats. La Unió Europea i el FMI van intervenir amb rescats i mesures d'austeritat per estabilitzar l'economia. -
La crisi dels refugiats (des de 2011) va ser causada per conflictes com la guerra de Síria, la violència a l'Afganistan i la inestabilitat a l'Àfrica. Milions de persones van fugir cap a Europa i altres regions buscant seguretat, provocant tensions polítiques i humanitàries. La resposta internacional va ser desigual, amb països acollint refugiats mentre d’altres reforçaven fronteres i limitaven l’entrada. -
El Brexit va ser el referèndum del 2016 en què el 51,9% dels britànics van votar a favor de sortir de la Unió Europea. Les raons principals van ser la sobirania, la immigració i el descontentament econòmic. El procés de sortida va ser llarg i complicat, culminant oficialment el 31 de gener de 2020, amb acords comercials i polítics encara en debat posteriorment. -
Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials dels EUA el 2016 contra Hillary Clinton, tot i perdre el vot popular. La seva campanya es va basar en el populisme, el rebuig a l’elit política i el lema Make America Great Again. Factors com el descontentament econòmic, la polarització i la influència de les xarxes socials van ser clau en la seva victòria. -
La crisi política a Catalunya es va desencadenar pel referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, declarat il·legal pel govern espanyol. Després de la votació, el Parlament català va declarar la independència, però l'executiu espanyol va intervenir, imposant l'article 155 i assumint el control de la Generalitat, generant una gran divisió política i social. -
La crisi humanitària a Veneçuela va agreujar-se a partir de 2018, a causa de la hiperinflació, la falta de subministraments bàsics (menjar, medicaments) i la corrupció del govern de Nicolás Maduro. La situació econòmica i política va provocar una migració massiva de veneçolans, amb milions de persones fugint del país cap a països veïns com Colòmbia. La crisi va generar greus problemes socials i humanitaris. -
Les protestes a Hong Kong de 2019 van començar com a resposta a un projecte de llei d'extradició que permetria la transferència de sospitosos a la Xina, la qual cosa generava por a la pèrdua d'autonomia judicial. Les manifestacions van evolucionar cap a una demanda més ampla de democràcia i l'oposició a la influència creixent de la Xina. Les protestes es van caracteritzar per l'ús massiu de les xarxes socials i per la violència esporàdica entre els manifestants i la policia. -
La pandèmia de COVID-19 va començar a la Xina a finals de 2019 i es va estendre globalment el 2020, causant milions de contagis i morts. Es van imposar restriccions, confinaments i tancament de fronteres. El desenvolupament de vacunes va ajudar a controlar la situació, però els efectes econòmics i socials van ser profunds. -
Les protestes per la mort de George Floyd, un home afroamericà assassinat per un policia blanc a Minneapolis el 2020, van desencadenar una onada de manifestacions arreu dels EUA i altres països. Les protestes es van centrar en la brutalitat policial, el racisme sistèmic i les injustícies socials. El moviment Black Lives Matter va guanyar força, exigint reformes en la policia i més drets per a les comunitats afroamericanes. -
Els incendis massius de 2020 a Austràlia i Califòrnia van ser causats per altes temperatures i sequera, destruïnt grans àrees de bosc, habitatges i afectant la fauna. Van evidenciar l'impacte del canvi climàtic i la necessitat de mesures preventives més efectives. -
La crisi migratòria a la frontera entre Bielorússia i la Unió Europea va començar el 2021, quan Bielorússia va facilitar l'entrada de migrants per pressionar la UE. Milers de persones es van quedar atrapades en condicions extremes a la frontera, mentre la UE va reforçar les seves fronteres per controlar la situació. -
La guerra a Ucraïna va començar el 24 de febrer de 2022, quan Rússia va iniciar una invasió militar a gran escala del país. L'atac va ser condemnat internacionalment, i molts països, inclosa la UE i els EUA, van imposar sancions econòmiques a Rússia i van oferir suport militar i humanitari a Ucraïna. La guerra ha causat una crisi humanitària, milers de morts i desplaçaments massius de persones, i ha alterat profundament l'equilibri geopolític global. -
El conflicte al Sudan va intensificar-se a partir d'abril de 2023, quan es van enfrontar les forces militars del país, liderades pel general Abdel Fattah al-Burhan (líder del Consell Soberà) i el general Mohamed Hamdan Dagalo (líder de les Forces de Suport Ràpid). Aquest conflicte va ser el resultat de tensions internes entre els dos generals després de la destitució del govern de transició. La violència ha causat milers de morts i milions de desplaçats, agreujant la crisi humanitària al país. -
La crisi a Haití s'ha intensificat en els últims anys a causa de la inseguretat, la pobresa extrema, les desastres naturals i la corrupció política. Després de l'assassinat del president Jovenel Moïse el 2024, Haití ha patit una inestabilitat política i una augmentada violència per part de les bandes armades. La falta d'un govern estable, combinada amb l'augment de les dificultats econòmiques i humanitàries, ha provocat una crisi profunda i una greu afectació de la població.