Maskofagamemnon

AGAMÈMNON

  • Arts i Escriptura
    Apr 6, 800

    Arts i Escriptura

    Art mixtec amb ceràmica, joieria i murals; desenvolupament d’un sistema d’escriptura.
  • Llegat
    Feb 4, 1100

    Llegat

    La civilització micènica influeix en la formació de la Grècia clàssica, amb elements com la mitologia, l'arquitectura i la literatura.
  • Redescobriment
    Jul 3, 1100

    Redescobriment

    Les excavacions arqueològiques, com les realitzades per Heinrich Schliemann a Micenes, revaloritzaren la importància de la civilització micènica en la història antiga.
  • Política i Guerra
    Apr 6, 1200

    Política i Guerra

    Constant competència amb altres cultures; guerres per la conquesta de territoris
  • vida dels micenics
    Jun 2, 1200

    vida dels micenics

    la poblacio micenica estava organitzada com una monarquia.Els consellers reials o aristocracia es distingien del poble ras.
  • Fonts Hitites
    Jun 4, 1370

    Fonts Hitites

    Les fonts hitites són una col·lecció de textos antics que provenen de la civilització hitita, una cultura que va florir a lactual Turquia entre el 1600 aC i el 1200 aC. Aquestes fonts inclouen: inscripcions, documents administratius, tractats, textos religiosos i literaris, i són essencials per entendre la història, la política, la religió i la vida quotidiana dels hitites.
  • cronologia
    Dec 3, 1550

    cronologia

    la cronologia de la civilitzacio micenica ha estat establerta per un arqueoleg suec.
  • civilització micènica

    civilització micènica

    La civilització micènica: es va desenvolupar en el període Helàdic, va ser la última part de la Edat de Bronce, entre 1700-1050 a.C. Representa la 1ªcivilització avançada de la Grècia Continental, amb organizació urbana, obres d'art i sistema d'escriptura.
  • Ciutats micèniques

    Ciutats micèniques

    Era una civilització organitzada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants en són pilos.
  • Història del Descobriment

    Història del Descobriment

    Aquesta civilització fou descoberta a finals del segle XIX per Heinrich Schliemann, que va fer excavacions a Micena[1874] i Tirint [1886].