-
Posaré alguns esdeveniments d'abans el 1700 que ajudin a posar-nos en situació. Així doncs, resumint moltíssim podríem anomenar els següents fets:
- Descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom (12 d’octubre de 1492): que va suposar la conquesta i colonització del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.
- La primera volta al món dirigida per Magallanes (10 d’agost de 1518 al 8 de setembre del 1922).
- Revolució científica donada per científics com Newton -
Carles II, popularment anomenat l’embruixat, Va casar-se dos cops per tal de tenir un successor, però, al final, no va tenir fills. La seva mort, per tant, va suposar un problema per a la successió de la corona espanyola. A partir de vincles familiars o de tradició, es van acabar elegint dos possibles successors: Felip d’Anjou, que provenia dels borbons i Carles d’Habsburg, emperador d’Àustria. -
Carles II abans de morir escriu el testament on anomena el successor, és així com Felip d’Anjou es torna rei, canviant-se el nom a Felip V. -
El tractat de l’Haia, firmat per Àustria, Holanda i Anglaterra, es va crear per oposar-se a Lluís XIV i a la successió de Felip V. També va ser el motiu de naixement de la Gran Aliança, formada per Anglaterra, el Sacre Imperi, Holanda, Prússia i, més tard, Portugal i Savoia. -
La Gran Aliança va declarar la guerra a Lluís XIV i a Felip V i els primers enfrontaments, que eren força equilibrats, a Europa es van produir entre territoris Austríacs i Francesos. Va arribar un moment que la batalla de pes es va donar a Espanya, on els exèrcits de Felip V controlaven la majoria del territori. L’armada anglesa va aprofitar per ocupar Gibraltar (1704). -
Els països que donaven suport el candidat Austríac van signar el Pacte de Gènova. La seva causa va causar rebel·lions a favor que es van estendre fins a la Corona d’Aragó.
-
Exèrcits austríacs contra les tropes de Felip V, el qual va tenir una victòria incontestable. Els enfrontaments a Catalunya van continuar fins al 1714 tot i haver perdut la batalla. -
Tractats que van permetre que Felip V accedís al tron a canvi de tractar bé el poble i cedir totes les seves possessions a Europa. -
Els enfrontaments a Catalunya van continuar fins al 1714 tot i haver perdut la batalla d’Almansa. El seu objectiu era defensar la capital i les institucions del país. Finalment, Barcelona va caure sotmesa per la força de Felip V. Un cop caiguda Barcelona, van començar la repressió, es van dissoldre les institucions catalanes i es van perseguir els dirigents de la resistència. -
Amb el triomf dels Borbons, es va implantar l’absolutisme monàrquic de la França del s. XVII.
El Decret de Nova Planta va imposar a Catalunya i Aragó l’abolició de les corts, van prohibir el català, es van implantar uns corregiments, etc. Es van imposar uns cadastres per a tota la població i Espanya va adoptar el sistema polític de l’Antic Règim, tornant així a la societat estamental, basada en l’economia agrària i senyorial i de comerç dèbil. -
Després que Felip V abdiqués, Ferran VI, també anomenat com el just, va ser rei d’Espanya de 1746 a 1759. El seu regnat representa un període de pau i reformes internes sobretot de caràcter econòmic i militar de la mà del marquès d’Ensenada. -
Amb el Decret de Nova Planta implantat, Felip V va tenir absoluta llibertat per regular els impostos. El 1716, es va imposar un nou impost anomenat cadastre, el qual podia ser reial, de propietats immobiliàries o personal, de treball industrials i mercantils. Aquest cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig, el qual es va intentar implementar a Castella, com a mesura per solucionar els problemes financers, però no es va poder per l'oposició de la noblesa. -
Amb l’arribada de la Il·lustració, a Espanya es va aconseguir un despotisme il·lustrat, és a dir, Carles III, anomenat rei el 1759, va anar plantant idees de la il·lustració (coneguda per la cerca d’abolició dels privilegis, la creença de la importància de l'educació i molts més) al llarg del seu regnat. -
Es van anar obrint alguns ports espanyols fins que el 1778 Carles III va declarar que tots els ports quedaven oberts per comerciar amb Amèrica. Aquest fet va tenir beneficis en el tràfic colonial i es van augmentar les exportacions, generant així un procés de creixement econòmic en ports com el de Barcelona. -
Carles IV es va trobar desbordat per les conseqüències que podien provocar a Espanya la Revolució Francesa. -
Guerra que comença arran de la Revolució Francesa i va tenir lloc a Catalunya amb l’objectiu de fer fora als invasors francesos.
-
Amb la invasió de Napoleó a Europa, Napoleó signa aquest tractat amb la corona espanyola per poder passar per Espanya amb l’objectiu d’envair Portugal. Al final envaeixen les capitals del país i es queden a Espanya. En veure la situació, es va produir el motí d’Aranjuez, en les que es reclamava la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV. -
Napoleó va decidir passar a la contraofensiva, aconseguint així entrar a Espanya el 1808, i amb un avenç imparable, es va estendre per arreu. Es va mantenir així fins a firmar el tractat de Valençay, i per això va anar retirant les seves tropes.
-
Van començar a sorgir moviments independentistes a partir de la Revolució Francesa a les colònies espanyoles. Més tard, quan els acords de la constitució de Cadis no es van complir fora d’Espanya aquestes revoltes van augmentar. La tornada de Ferran VII no va ajudar a fer que marxes el sentiment independentista, van enviar soldats a reprimir aquest moviment, aconseguint el contrari. Va arribar a un punt que ja va ser irreversible el fet que es donés la independència.
-
Constitució que va permetre començar una era liberal i posar fi a l’Antic Règim. Els seus articles definien els drets dels ciutadans. -
Ferran VII anul·la la Constitució de Cadis, tornat així a l’Antic Règim. Hi ha una gran repressió contra els liberals, però no va prendre cap mesura per solucionar les pèrdues de les Colònies i pèrdues econòmiques o per pagar els deutes que Espanya tenia. Amb tot això i la ment liberal de la població, va haver-hi revoltes fins que un pronunciament va tenir èxit i van obligar el rei a acceptar la constitució i a nomenar un nou govern junt amb unes eleccions. -
El 1820, va triomfar el pronunciament a favor de la constitució encapçalat pel coronel Riego. S’inicia una obra reformista que buscava abolir l’Antic Règim, però les reformes que van fer no van agradar a molts que quedaven de costat, i tampoc va solucionar cap dels problemes que Espanya tenia, per això el 1823 va acabar-se el trienni liberal i Ferran VII va recuperar la seva posició de monarca absolut.
-
Amb la tornada de Ferran VII, la crisi no va millorar així que va començar a fer reformes per tal de millorar la situació. A part, Ferran va tenir una filla (Isabel II) per la que va promulgar la Sanció que autoritzava a Isabel ser la futura reina. Aquest fet va provocar la separació de la població en dos bàndols entre la població: els que estan a favor de la successió d’Isabel i els que volen que sigui Carles el seu successor.
-
La tornada de Ferran VII va provocar altre cop que es fessin mesures contra els liberals. La crisi cada cop era pitjor així que va començar a fer reformes per tal de millorar la situació una d’elles que els impostos també fossin pagats pels sectors privilegiats, la qual cosa no va agradar al sector. Ferran va casar-se amb Mª Cristina i va tenir una filla (Isabel II) per la que va promulgar la Sanció que autoritzava a Isabel ser la futura reina.
-
El mateix 1833, amb la mort de Ferran VII i amb l’inici de la regència de Ma Cristina, comença la primera guerra carlina. Aquesta es va acabar amb l’abraçada de Bergara.
-
En morir Ferran VII, els Carlins inicien una insurrecció armada contra la causa isabelina. Isabel era només una nena, per això, la seva mare Ma Cristina governa. Al cap de poc temps, veu que no pot dirigir amb les seves idees absolutistes, i per això acaba abdicant quan Isabel és encara menor. -
Amb el nou règim liberal, es van fer diverses reformes, entre les quals trobem la desamortització dels béns del clero, que es van vendre per repartir territori entre la població. -
Amb l'augment del pensament progressista, Espartero assumeix la regència. Aquesta es caracteritza pel seu autoritarisme i pels seus mandats impulsors de les llibertats. Va fer reformes de comerç que van generar malestar fins a l’esclat d’una insurrecció a Barcelona contra el govern, davant d’això, el general va bombardejar la ciutat. Aquests fets van crear oposicions cap a Espartero, fins que, finalment, es va decidir que Isabel assolís la majoria d’edat i la van proclamar reina. -
Isabel va representar la instauració del liberalisme, que va comportar un seguit de reformes com ara l’aparició d’òrgans representatius de la població (partits polítics) els quals es van anar alternant, però la majoria d’idees liberals quedaven fixes dins els canvis. A partir del 1866, la crisi financera va provocar una situació política inestable. El 1868 es va fer un pronunciament militar contra Isabel II, instaurant així el Sexenni Democràtic. -
El Sexenni Democràtic comença amb la revolució de la Gloriosa, la qual va començar amb el general Topete, junt amb Prim i Serrano. Més tard, es va crear un govern provisional encapçalat per Prim i Serrano que buscava per una part restablir l’ordre després de la revolució i dur a terme mesures liberals. Hi ha diversos partits polítics, però també hi ha molta inestabilitat
-
El govern provisional acaba per la necessitat que hi hagi una monarquia tal com ho definia la Constitució. Així doncs, la inestabilitat del govern porta a un nou monarca: Amadeu de Savoia, que acaba marxant perquè el poble no està preparat per les reformes que planteja.
-
La Primera República té molts entrebancs, s’intenten fer reformes d’ideologia federalista, es troba amb una altra guerra Carlina que havia començat amb el regnat d’Amadeu I i amb el cantonalisme. Al final hi ha un cop d'estat del general Pavia i es proclama rei d’Espanya a Alfons XII.