ROMA_Grup 4 2n ESO B Curs 19-20// Zoe Prado, Eva Sampol, Llorenç Perelló, MIquel Mir i Nico Truyols

Timeline created by zoe2019
In History
  • Period:
    1,000 BCE
    to
    -753 BCE

    Els pobles preromans.

    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    - Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.

    - Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.

    - Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
  • -753 BCE

    Origen imperi romà

    Origen imperi romà
    La civilització romana es va desenvolupar a la mar Mediterrània, (Mare Nostrum (llatí =“la nostra mar”)), dominaven Africa, Europa i Asia.
    Es varen mesclar pobles diferents, però sotmesos a l'autoritat romana.
    S.VIII aC. diversos pobles a la Península Itàlica:
    - llatins: al Laci (centre)
    - etruscs: centre i nord
    - grecs: al sud i Sicília
    - cartaginesos: Sardenya i Sicília
  • -753 BCE

    Reis de Roma

    Reis de Roma
  • -753 BCE

    Ròmul y Remo

    Ròmul y Remo
    Rómul i Remo varen ser abandonats a les voreres del riu Tíber i amamantats per una lloba anomenada Luperca. Quan varen créixer, en Rómulo va matar a en Remo. En Rómulo va crear Roma en el "Monte Palatino" es convertir en el primer rei de Roma.
  • Period:
    -753 BCE
    to
    -509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    - El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
    - Roma va tenir 7 reis --- 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
  • Period:
    -616 BCE
    to
    -509 BCE

    Etruscs i final Monarquia

    A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia --- importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • -509 BCE

    Societat

    Societat
  • Period:
    -509 BCE
    to
    -27 BCE

    República

    Assemblees i magistrats de la República.
    - Divisió del poder en 3 institucions:
    Comicis
    Comicis Curiats
    Comicis Tribunats
    Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
    Comicis Centuriats
    Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols.
    Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
  • Period:
    -500 BCE
    to
    14

    0. Expansió de Roma

    Els romans anaven conquerint territoris. Els territoris conquerits els varen dividir en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • Period:
    -500 BCE
    to
    -250 BCE

    1. Expansió de Roma

    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Period:
    -264 BCE
    to
    -146 BCE

    2. Expansió de Roma

    Guerres púniques (Cartago) -- Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • -218 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago.

    Les guerres entre Roma i Cartago.
    Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • -202 BCE

    Desprès de la derrota dels cartaginesos

    Desprès de la derrota dels cartaginesos
    Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • -154 BCE

    guerres contra els pobles de la Meseta

    guerres contra els pobles de la Meseta
    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta, forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • Period:
    -146 BCE
    to
    14

    3. Expansió de Roma

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Els romans varen estendre pels territoris conquerits, la seva llengua (el llatí) i les seves lleis ( el dret romà)
  • -133 BCE

    l'ocupació de la Meseta

    l'ocupació de la Meseta
    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • -123 BCE

    La conquesta romana a les Balears.

    La conquesta romana a les Balears.
    Tot comença amb l'enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
    I acaba amb la conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.
  • -123 BCE

    El domini romà de les Balears.

    El domini romà de les Balears.
  • -29 BCE

    Ocupació del Nord de la Península

    Ocupació del Nord de la Península
    Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
  • -27 BCE

    Octavi August

    Octavi August
    Fill adoptiu de Juli Cèsar - derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) - concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) - a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • -27 BCE

    Oganització de l'imperi

    Oganització de l'imperi
  • Period:
    -27 BCE
    to
    476

    Imperi

    -Octavi August, emperador. -Organització de l’Imperi -Pax Romana i crisi de l’Imperi
  • -11 BCE

    Les invasions indoeuropees

    Les invasions indoeuropees
  • AD 1

    La Crisi de la República

    La Crisi de la República
    En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana
    Causes:
    - Revoltes Populars: A causa de les desigualtats socials
    ·conflictes socials - assasinats
    - Revoltes d’esclaus
    Conseqüències:
    - Se dona poder als generals - dictadors
    - Poder militar va augmentar. Per acabar amb aquest desordre es varen aliar tres homes - triumvirat
    1: Juli Cèsar, Cras i Pompeu - poder Juli Cèsar.
    2: Marc Antoni, Lèpid i Octavi - poder Octavi i creació imperi
  • Period:
    27
    to
    476

    Pax Romana i crisi de l’Imperi

    Causes:
    Al S.III dC s’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs. Afebliment de l’autoritat imperial, augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica
    Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
    Al S.V dC per la pressió s’instalen a l’Occident i desapareix (476 dC). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més