LOS OIKOS /G5/ - Ludus IV (2ºA)

By vvallss
  • Period: 754 BCE to 509 BCE

    |1| Origen de l' imperi romà

    Hi havia diversos pobles, al centre els llatins(Agricultura i ramaderia)
    al nord els etruscos i al sud els grecs.
    Hi havia un senat que ajudaba al rei
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    |2l Època de la monarquia.

    Durant els primers temps, Roma va ser una Monarquia. Durant aquesta etapa va tenir en total set reis i la seva base de l'economia va continuar essent l'agricultura i la ramaderia.
  • 509 BCE

    |1.2| Principi de la República

    |1.2| Principi de la República
    Una jove va ser violada pel fill del rei de Roma i després es va suicidar aixó va indignar als romans que es van rebel·lar contra la monarquía a l'any 509 a.C
    Aixó va fer el poder pasi al senat, el senat eren romans i aixó va ser el motiu per el que se va iniciar la república
  • Period: 509 BCE to 509 BCE

    l2l 2. La Roma republicana.

    Roma es va convertir en República.
  • Period: 509 BCE to 500 BCE

    l2l 2.2. La lluita per la igualtat.

    Els patricis van formar un govern aristocràtic. Els plebeus estaven exclosos de tots aquests drets.
  • 500 BCE

    l3l 1. Conquista Península itálica

    l3l 1. Conquista Península itálica
  • 500 BCE

    l2l 2.2.1. Dret a escollir un representant.

    l2l 2.2.1. Dret a escollir un representant.
    Les dones: - Excloses de la ciutadania i van continuar sotmeses a l'autoritat del pare o del marit.
    Els exclaus: - No tenien llibertat personal, no gaudien de cap dret i eren propietat de l'amo.
  • Period: 500 BCE to 146 BCE

    l3l L'expansió de Roma

    Conquista de territoris, gràcies a la riquesa i el exercit nombros i eficaç.
  • Period: 500 BCE to 500 BCE

    Una societat urbana. (1.0)

    Cuatre classificacións:
    1. GRUPS SOCIALS - Homes lliures - estrangers / ciutadans
    - Esclaus - sense drets polítics
    2. PRIVILEGIATS - Formats por senadors, rics i plebeus. Bona posició. Fent negocis i demés.
  • Period: 500 BCE to 500 BCE

    La societat urbana. (2.0)

  • Period: 300 BCE to 300 BCE

    l2l 2.3. Assemblees i Magistrats.

    El govern de la República va ser organitzat en tres institucions:
    - els comicis (reunió de ciutadans, per votar i escogir magistrats)
    - els magistrats (governaven la ciutat, entre altres coses)
    - el Senat (el centre de la vida política)
    Els comicis més importants eren els centuriats. Aplegaven els ciutadans en 193 grups segons la riquesa.
  • Period: 300 BCE to 500

    La Hispania Romana

    Les invasions entre els segles XI i VI a.C., els pobles indoeuropeus van penetrar a la Península. Les colonitzacions al I mil·lenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera.
  • 264 BCE

    l3l 2. Guerres Púniques

    l3l 2. Guerres Púniques
    Conquista meditarani occidental
  • 146 BCE

    l3l 3. Conquesta Mediterrania oriental

    l3l 3. Conquesta Mediterrania oriental
    Occupació a Hispània, Gàl·lia, i Britània a l'occident.
  • 144 BCE

    l4l 2. Desigualtats Socials

    l4l 2. Desigualtats Socials
  • 144 BCE

    l4l 3. Conflictes socials

    l4l 3. Conflictes socials
    Queixes de plebs urbans, sense terra ni feina, van provocar conflictes socials.
    Per exemplel a revolta dirigida pels germans Grac per a demanar un repartiment millor de la riquesa.
  • 144 BCE

    l4l 4. Revoltes d'esclaus

    l4l 4. Revoltes d'esclaus
    La situació de crisi va provocar també revoltes d'esclaus.
    Per exemple la que va liderar Espàrtac (73-71 a.C.), que durant tres anys va plantar cara a les legions romanes.
  • 144 BCE

    l4l 5. Guerres Cívils

    l4l 5. Guerres Cívils
    La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donaren el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van generar violentes guerres civils.
    Un d’aquests militars, l'any 48 a.C. Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu, va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder.
  • 133 BCE

    l4l 1. Crisis sistema republicà

    l4l 1. Crisis sistema republicà
    La republica estaba pensada i organitzada per governar una ciutat, però no un imperi.
    D'aquesta manera la República, representada pel Senat, va deixar pas a un govern imperial regit per un emperador.
    Aquest canvi el va provocar l'ampliació de les conquestes territorials, que van generar una colla de conflictes socials i de guerres civils entre militars.
  • Period: 133 BCE to 44 BCE

    l4l Crisi segle 1 a.c

  • Period: 27 BCE to 212 BCE

    |4| L'Imperi Romà

    L'any 27 a.c. a Octavi li varen donar amplis poders. Ell va crear un altre sistema: L'imperi. Durant el segle l i ll d.c. va haver pax, va ser cuan varen assolir la màxima espansió.
  • 1 BCE

    Ciutats romanes 2

    Ciutats romanes 2
    Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'Administració, el centre econòmic on es duien a terme les activitats artesanes i comercials.
    Durant l'època de l'Imperi es van construir centenars de ciutats, totes amb una estructura semblant.
  • Period: 1 BCE to 1 BCE

    Ciutats Romanes

    La societat romana va ser profundament urbana.
  • Period: AD 1 to

    Els origens del cristianisme

    A Palestina, hi habitaven majoritàriament hebreus, que professaven el judaisme, i deien que el seu deu era Jahvè.
    Els hebreus esperaven l'arribada d'un salvador, el Messies.
    Al segle I d.C. va sorgir en aquesta regió el cristianisme, una nova religió monoteista fonamentada en els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
    Amb el temps el cristianisme es va anar escampant per l'Imperi Romà i va ser proclamat religió oficial
  • Period: AD 1 to

    El missatge de Jesús

    Es proclamà Fill de Déu i els seus seguidors el van reconèixer com el Messies Va predicar una religió universal basada en l'amor a Déu en el perdó de les ofenses i en la renúncia dels béns terrenals. Els dirigents jueus consideraren que Jesús era un impostor, Jesús va morir crucificat als trenta-tres anys i els seus apòstols afirmaren que va ressuscitar al cap de tres dies i que va pujar al cel
  • Period: AD 1 to

    La difusió del cristianisme

    Feien unes comunitats que es deien esglesies i cada comunitat tenia un bisbe
    La raó d'aquest èxit del cristianisme era l'esperança que oferia quan proclamava que les bones accions serien recompensades en una altra vida després de la mort.
  • Period: 235 to 268

    |5| La crisi del imperi romà

    Va tenir que afrontar molt problemes per culpa de les fronteras que eren molt fluixes.
    Per aixo feien falta mes guerrers per lo tant mes esclaus i això va fer que la minería i la agricultura no hagués gent suficient, els bàrbars destruien les vies i el comerç i la artesanía es va estancar
  • Period: 301 to 476

    |6| La fi de l'Imperi d'Occident

    Els pobles germanics tenien una vida molt diferent. destitucio del darrer emperador va ser a l'any 476 cuan un brabar va matar a Ròmul Augústul. Després d'això va començar l'Edat Mitjana.
  • Period: 313 to 380

    Cristianisme, religió oficial

    Constantí era un general que volia convertirse en emperador i cuan o va conseguir va fer que deixassin de perseguir als cristians i ell es va convertir en cristià.
    El cristianisme es va expandir per tot el imperi i va ferla religió oficial
  • 395

    |5.1| L'imperi entra en crisi

    |5.1| L'imperi entra en crisi
    L'emperador Teodosi, per facilitar la defensa de l'Imperi, el va dividir entre els seus fills, Arcadi i Honori ells varen constituir dos imperis: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
  • 400

    |5.2| L'imperi d'orient

    L'Imperi d'Orient, era més ric i hi havia més població. Els emperadors van poder mantenir l'autoritat, defensar les fronteres contra els bàrbars
  • 400

    |5.3| L'imperi d' Occident

    |5.3| L'imperi d' Occident
    A l'Imperi d'Occident, els emperadors no eran forts i com era mes empobrit no varen conseguir que es salvés
  • 509

    l2l 2.1. Patricis i Plebeus.

    l2l 2.1. Patricis i Plebeus.
    Els ciutadans romans es dividien en dos grups socials: els patricis i els plebeus:
    - Patricis > minoria de famílies aristocràtiques
    - Plebeus > el grup dels qui havien arribat a la ciutat després d'haver estat fundada