Historia

HISTORIA DE LA MÚSICA

  • 4000 BCE

    MÚSICA D'EGIPTE

    MÚSICA D'EGIPTE
    La música a l'antic Egipte s'utilitzava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser en els temples, on era utilitzava durant els ritus dedicats als diferents déus i com a remei terapèutic, que és el que indiquen alguns papirs: de fet, el signe jeroglífic per a la música és el mateix que per benestar i per a alegria. Alguns instruments:
    De vent: Flauta, trompeta.
    De corda: Arpa, guitarra.
    De percusió: Címbals, tambors.
  • 3000 BCE

    MÚSICA DE L'INDIA

    MÚSICA DE L'INDIA
    La música de l'Índia existia una antiga civilització al nors-oest d'índia. Això ho podem saber perquè la música estava vinculada amb la religió vèdica ( textos més antics de la literatura de l'Índia, compostos a mitjans del II mil·lenni a. C.). Al Sama-veda (un dels Vedes) es troba el primer escrit sobre la música de l'Índia. Es troba en el capítol dedicat al teatre, ja que la música índia està lligada amb la llengua, la dansa i el gest.
  • 2000 BCE

    MÚSICA GREGA

    MÚSICA GREGA
    En l'actualitat, es conserven fragments significatius sobre la música utilitzada pels grecs i també moltes referències literàries a la música de l'antiga Grècia. A través de les fonts s'ha pogut investigar sobre com sonava la música grega, el seu rol en la societat. La mateixa activitat de tocar instruments musicals és present sovint en els dibuixos trobats a les ceràmiques gregues. Instruments:
    La lira: "inventada pel déu Apol·lo".
    La kithara o cítara.
    L’aulos.
  • 1815 BCE

    MÚSICA DEL ROMANTICISME

    MÚSICA DEL ROMANTICISME
    El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX a Alemanya. El
    romanticisme introdueix un nou element poètic i metafísic, que fa que el sentiment estigui predominant per el subjectivisme i l'emoció. També es creen nous gèneres i formes musicals (drama musical, poema simfònic, ballet...) Destaca la música per: el piano, per a orquestra simfònica, i l'òpera.
  • 1730 BCE

    MÚSICA DEL CLASSICISME

    MÚSICA DEL CLASSICISME
    Al començament el nou estil es va apoderar de les formes barroques – l'ària da capo, la simfonia i el concerto – però compostes en parts simples, amb més ornamentació escrita i una més clara divisió en seccions. Tanmateix, amb el pas del temps, la nova estètica causà canvis radicals en com s'unien les peces, i les composicions bàsiques van canviar.
    Compositors:
    Domenico Scarlatti.
  • 1701 BCE

    MÚSICA CLÀSSICA

    MÚSICA CLÀSSICA
    Les principals divisions històriques de la música clàssica són:
    El període inicial, que inclou la música medieval (476 - 1400) i del renaixement (1400 - 1600). El període de pràctica comuna, que inclou la música barroca (1600 - 1750), el classicisme (1730 - 1820), la romàntica (1815 - 1910), i el període modern i contemporani (1900 - 2000) i la música contemporània (1975 - actualitat).
  • 1600 BCE

    MÚSICA DEL BARROC

    MÚSICA DEL BARROC
    La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. Compositors:
    Arcangelo Corelli.
    Claudio Monteverdi. Gèneres musicals:
    Preludi, Tocata i Fuga.
  • 1400 BCE

    MÚSICA DEL RENAIXEMENT

    MÚSICA DEL RENAIXEMENT
    Durant el segle XIV la polifonia, utilitzada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant més elaborada i amb més veus o part independents.
    A principis del segle XV la tendència va ser anar cap a la simplificació i la suavització de les veus. Això va ser possible a causa del gran augment del rang vocal en la música. Alguns compositors del Renaixement:
    Johannes Ockeghem (1410-1497).
    Jacob Obrecht (1457-1505).
  • 1122 BCE

    MÚSICA CHINA

    MÚSICA CHINA
    Segons la mitologia xinesa va ser Ling Lun el llegendari creador de la música i els cants, qui va fer canyes de bambú de manera que van sonar com ocells. Alguns instruments:
    De corda: Ukelele.
    De percusió: Bong.
  • 1001 BCE

    MÚSICA MEDIEVAL

    MÚSICA MEDIEVAL
    La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà, i va acabar aproximadament a mitjans del segle XV.
    Per tant, el terme música medieval es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període en què sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals. Els principals instruments:
    Les flautes.
    El llaüt.
    L'orgue portatiu.
  • MÚSICA ELECTRÓNICA

    MÚSICA ELECTRÓNICA
    La música electrònica és aquell tipus de música que utilitza instruments musicals electrònics i tecnologia musical electrònica per la seva interpretació. En general, es pot distingir entre el so produït mitjançant la utilització de mitjans electromecànics d'aquell produït mitjançant tecnologia electrònica, la qual també pot ser barrejada. Alguns exemples de dispositius que produeixen so electro-mecànicament són el telarmonio, l'òrgan Hammond i la guitarra elèctrica.
  • MÚSICA VANGUARDISTA

    MÚSICA VANGUARDISTA
    La música vanguardista va canviar els paràmetres artístics. Després de la II Guerra Mundial, la música avantguardista es va centrar en el ritme i el timbre, els que es van concretar de formes lliures: la aleatòria i l'electrònica. Arnold Schoenberg: home de l'imatge, va ser representant de la Música V.
    Per la seva banda, els seus principals corrents van ser:
    Neorromanticisme.
    Misticisme.
    Expressionisme dodecafònic.
    Politonalisme.
    Microtonalisme.
    Neoclassicisme.
    Nacionalisme.
    Exotisme.
  • MÚSICA ALEATORIA

    MÚSICA ALEATORIA
    A partir de 1950 s'introdueix la música aleatòria (o música d'atzar), que està basada en elements no regulats per pautes establertes i en la que destaca l'improvisació. També dóna llibertat a l'intèrpret. Compositors com Karlheinz Stockhausen van escriure obres que és possible traslladar en menys temps.