Eix cronològic de Roma

Timeline created by Martuky
  • Period:
    -753 BCE
    to
    -509 BCE

    Monarquia

    La monarquia romana va ser la primera forma de govern establerta a Roma. Aquest període va començar a l'any 753 a. C i acaba a l'any 509 a. C.
    Van haver-hi set reis monarques que van governar durant aquest període.
    Hi havien 5 classes d'organització social:
    1.-Patricis
    2.-Plebeus
    3.-Clients
    4.-Lliberts
    5.-Esclaus
  • Period:
    -753 BCE
    to
    395

    La fundació de la ciutat de roma

    La història de Roma és el període de l'edat antiga a què es desenvolupa la civilització romana. Comprèn des d'un confús origen en l'any 753 a.C fins a la caiguda de l'Imperi Romà a 395, quan l'emperador Teodosi, va dividir el territori en dos imperis diferents.
  • Period:
    -753 BCE
    to
    476

    Partició de l’Imperi Romà en dos

    L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi el van fer fora, el 476. Els governants de diversos estats successors dels Imperis Occidental i Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.
  • Period:
    -753 BCE
    to
    476

    Final de l’imperi romà d’Occident

    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.
  • Period:
    -534 BCE
    to
    -510 BCE

    Expulsió de l’últim rei de Roma, Tarquini el Superb

    Luci Tarquini, dit també el Superb, va ser el setè i darrer rei de Romà. Fill de Tarquini Prisc (el cinquè rei de Roma), es va preparar per assassinar Servi Tul·li (sisè rei de Roma) i la filla d’aquest, va ser la seva amant anomenada Túl·lia Minor i així va poder aconseguir el poder. Un cop rei, el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia dolenta (que li era igual tot).
  • Period:
    -509 BCE
    to
    -27 BCE

    República

    Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble.
  • Period:
    -500 BCE
    to
    -130 BCE

    Conquesta de la Mediterrània Oriental

    Les primeres conquestes de Roma van ser contra les diverses tribus i les colònies gregues d'Itàlia, que va portar al control de la totalitat de la península italiana i convertint a Roma en un dels mes grans potències de la Mediterrània. Roma va lluitar contra Cartago en 3 guerres llargues i inenses i va derrotar als cartaginesos en cada un, el que va portar a Roma heredità de Cartago el seu gran imperi comerciant de la Mediterrània occidental.
  • Period:
    -293 BCE
    to
    324

    La tetrarquia

    La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el el poder.
  • Period:
    -264 BCE
    to
    -146 BCE

    Guerres púniques

    Les Guerres Púniques van ser una sèrie de guerres que es van enfrontar. Les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici. Per la seva banda, els cartaginesos van anomenar a aquests conflictes "guerres romanes", conflictes que es donaren per mor per ajuntar Roma de la Magna Grècia. De tal manera van sorgir conflictes summament greus entre dues potències.
  • Period:
    -202 BCE
    to
    -200 BCE

    Batalla de Zama

    La batalla de Zama es va fer el 19 d'octubre de l'any 202 a.C i va ser la batalla decisiva de la segona guerra Púnica. Un exèrcit romà va derrotar un exèrcit cartaginès. Després d'aquesta derrota, van patir no gaire lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a acceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la segona guerra Púnica.
  • Period:
    -149 BCE
    to
    -146 BCE

    Destrucció de Cartago

    La Batalla de Cartago va ser el principal enfrontament de la tercera guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació d'assetgament que va començar en algun moment entre 149 a.C i 148 a.C, i va finalitzar a la primavera de 146 a.C amb robacions, violacions i completa destrucció de la ciutat de Cartago.
  • Period:
    -100 BCE
    to
    -44 BCE

    Assassinat de Juli Cèsar

    L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.C.. El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats.
  • Period:
    -63 BCE
    to
    14

    Primer emperador romà

    Cayo Juli César Octaviano, també anomenat August o Cèsar August; Roma, 63 a.C. Nàpols, 14 d. C. Primer emperador romà. Procedia d'una família rica. Per part de mare era nebot-nét de Juli Cèsar, el qual li va adoptar en el 45 a. C. i va designar el seu hereu.
  • Period:
    -59 BCE
    to
    17

    Escriptura de l’obra Història de Roma des de la seva fundació, de Tit Livi

    Titus Livi va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua)., al nord d'Itàlia, cap a l'any 59 a.C i va morir el 17 d. C. Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia.
  • Period:
    -31 BCE
    to
    -30 BCE

    Batalla d’Actium

    La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, la batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.
  • Period:
    -27 BCE
    to
    476

    Imperi

    L’any 27 a.C., el Senat va concedir a Octavi el títol sagrat d’August. August va concentrar tots els poders i va inaugurar un nou sistema de govern: l’Imperi.
    Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies. Els habitants de les províncies pagaven uns impostos elevats. Amb els impostos es pagava l’exèrcit i a molts funcionaris. A més, les províncies van ser proveïdores d’aliments que arribaven a Roma, especialment a través de la Mediterrània.
  • Period:
    -27 BCE
    to
    3

    Pax romana

    La pax romana (pau romana) és el període entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.
    Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi.
    Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts ni destruccions. Va ser una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics.
  • Period:
    -5 BCE
    to
    -3 BCE

    Conquesta de la Península Itàlica

    Des del segle V al segle III a.C, Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç.
  • Period:
    -1 BCE
    to

    Escriptura de l'obra Eneida, de Virgili

    L'Eneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I a.C per explicar la història d'Enees, un heroi que va fugir de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium. És una de les obres més famoses de la literatura llatina.
  • Period:
    212
    to
    476

    Ciutadania romana per a tots els habitants de l’imperi

    La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment només els habitants de la ciutat de Roma, estenent-se més tard als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'imperi Romà.
  • Period:
    408
    to
    410

    Saqueig de Roma

    El saqueig de Roma del 410 va ser un atac realitzat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots. En aquells temps Roma ja no era la capital de l'Imperi occidental, sinó que havia estat desplaçada a Mediolanum el 286 i més tard a Ravenna el 402. Els darrers enemics havien estat els gals comandats per Brennus l'any 387 a.C. Aquest nou setge, encapçalat pel visigot Alaric I va començar l'any 408 i es va perllongar en dues etapes més fins a l'agost del 410.
  • Period: to

    La revolta dels Gracs

    La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.