Foro romano

Antiga Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Roma va ser fundat per Romulo i Remo
    https://www.disfrutaroma.com/leyenda-romulo-remo
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La Monarquia romana va ser el període més antic de la història de l'Antiga Roma durant el qual l'Estat romà va estar governat per reis.
    https://www.disfrutaroma.com/monarquia-roma
  • 509 BCE

    Tarquini el Soberbi

    Tarquini el Soberbi
    va ser el setè i darrer rei de Roma (534 aC-510 aC) de la dinastia etrusca del regne romà
    http://www.historia-roma.com/05-tarquinio-el-soberbio.php
  • 509 BCE

    S’instaura la República

    S’instaura la República
    La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    La monarquia romana va ser abolida el 509 aC, i substituïda per la República. L'antiga Roma va tenir durant cinc segles un sistema republicà de govern (509-27 C.), succeint-l'Imperi
    https://www.disfrutaroma.com/republica-roma
  • 499 BCE

    Roma controlava el Lacio

    Roma controlava el Lacio
    L'assentament més antic de la nostra àrea es va trobar als peus de Narce i data del segle XIV. A. C. Posteriorment a partir d'al segle IX. va ser traslladat al cim del turó, que està defensada per alts murs verticals
  • 299 BCE

    Roma controlava tota la península itàlica

    Roma controlava tota la península itàlica
    A partir de mitjan segle IV, un cop annexionat el Laci, s’iniciaren tres guerres victorioses contra els samnites, un poble que ocupava la Campània (341-291aC.), la qual cosa suposava l’entrada en contacte directe per part de Roma amb la civilització grega, a partir de les colònies del sud d’Itàlia i amb la civilització cartaginesa (el primer tractat amb Roma és del 348aC.).
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Roma s’enfronta a Cartago

    La segona guerra púnica es va dur a terme durant el 218 a.C. i el 201 a.C. I va ser la més important de les tres que hi van haver. Segons Pòlib la causa de la guerra va ser la ànsia de venjança de Cartago a Roma per les humiliacions de la primera guerra púnica. Per pagar les indemnitzacions de guerra que Roma havia imposat a Cartago va haver d'expandir-se per el territori Ibèric.
  • 146 BCE

    La derrota cartaginesa

    La derrota cartaginesa
    El superior poder naval cartaginès va caure en mans de la república romana. En la batalla de les Illes Eòlies, els romans van obtenir la seva primera victòria; en la Batalla del Cap Ecnomus es va reunir la major flota cartaginesa, amb tres-centes cinquanta naus[1] i la superioritat naval va caure en mans romanes després de la batalla d'Egusa, que va cloure la guerra.
  • Period: 133 BCE to 123 BCE

    La reforma fallida dels Graco

    Cayo Sempronio Graco fue un destacado político popular romano del siglo II a. C., perteneciente a una de las más ricas familias de Roma, los Sempronio Graco.
  • Period: 91 BCE to 87 BCE

    La guerra social

    La Guerra Social va ser una guerra civil entre els romans i els seus aliats italians. Com la Guerra Civil nord-americana, va ser molt costosa. Quan els romans no els van concedir la igualtat als italians, la majoria dels aliats van intentar separar-se, tot i que el Laci i el nord de Campània van romandre lleials a Roma. Els rebels van establir la seva caserna general en Corfinium, a què van rebatejar Itàlia. Poppaedius Silo va encapçalar les tropes aliades marsicas i Papius Mutilus
  • Period: 88 BCE to 81 BCE

    primera guerra civil de Roma

    Les disputes internes romanes entre optimates liderats per Lucio Cornelio Sila i populars liderats per Cayo Mario no van fer sinó empitjorar després de la victòria a la Guerra Social. Mario comptava amb el decidit suport de Publio Sulpicio, tribú de la plebs l'any 88 AC, que les havia apanyat per promulgar una llei comicial, que repartia als nous ciutadans itàlics entre les 35 tribus romanes ja existents.
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    La rebel·lió dels esclaus

    La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat, que només es consideren recompensats per una venjança imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una autoafirmació triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon començament, qualsevol cosa «externa», «diferent», «aliena a la pròpia essència», i aquest fet de negar és el seu acte creador.
  • Period: 60 BCE to 53 BCE

    primer triunmvirat

    Primer triumvirat, format per Gai Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Cèsar, nomenat cònsol, afavoreix legalment les mesures de Pompeu referents als seus veterans (60-59 aC.).
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Segona Guerra civil romana

    La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar Lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per lenfrontament de Juli Cèsar amb la Faccio tradicionalista i conservadora de l'Senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
  • Period: 48 BCE to 43 BCE

    2n triumvirat

    Després de la mort de Cèsar es va crear un segon triumvirat, l’any 43 aC, format per Octavi, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Marc Antoni, lloctinent i amic lleial de Cèsar, i Lèpid, cap de la cavalleria. En primer lloc, van acabar amb els senadors que havien matat a Cèsar en una nova guerra civil. Quan aconseguiren el poder omnímode, decidiren dividir-se l'Imperi de la següent manera: Octavi els territoris europeus occidentals, Lèpid Àfrica i Marc Antoni Egipte.
  • 47 BCE

    Juli Cèsar dictador vitalici

    Juli Cèsar dictador vitalici
    Juli Cèsar potser va ser l’home més gran de tots els temps. La seva data de naixement va ser el 12/13 de juliol, probablement l'any 100 aC, tot i que potser va ser el 102 aC. Cèsar va morir el 15 de març del 44 aC, que es coneix com els Ides de març .
  • 44 BCE

    Juli Cèsar assassinat

    Juli Cèsar assassinat
    El mateix dia de la seva mort, es diu que els sacrificis diaris matiners no donaven bons auguris. Narren els historiadors que les portes i finestres de la seva habitació es van obrir de bat a bat sense cap explicació aparent, i que les armes de Mart que custodiava a la Règia
  • 31 BCE

    Octavi es proclamat emperador

    Octavi es proclamat emperador
    Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Julio César en el seu testament de l'any 44 a. C. En 27 a. C. el Senat va concedir a Octavi utilitzar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    nicialment 1 monarquia, va esdevenir una república, i finalment 1 imperi que va acabar controlant la major part de l'Mediterrani i de l'Europa Occidental.
    https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/imperi-roma/page/3/
  • Period: 27 BCE to 180

    Pax Romana

    Pax Romana és una expressió en llatí utilitzada per referir-se a el llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi romà, caracteritzat tant per la seva calma interior com per la seva seguretat exterior, el que li va permetre aconseguir el seu màxim desenvolupament econòmic i expansió territorial.
  • 212

    ciutadania romana

    ciutadania romana
    ondició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.
    Els avantatges principals que conferia eren l’alliberament de tots els càstigs deshonrosos (flagel·lació, crucifixió, etc), el dret d’apel·lar a l’emperador contra una sentència i el dret d’ésser sotmès únicament a tribunals romans.
  • Period: 293 to 324

    Tetrarquia

    Aquest sistema de Govern va ser implantat per l'emperador romà Dioclecià l'any 284 d. C. causa de la necessitat de controlar el caos de l'Imperi després de la crisi entre el 235 i el 285. La creació d'una tetrarquia per part de Dioclecià es va produir principalment per raons polític-militars tot i que també es va deure a el desig de governar millor l'Imperi . En els inicis només es tractava d'una diarquia, per la qual va nomenar Cèsar a Maximià en 285 d. C.
  • Period: 303 to 313

    gran persecució als cristians

    Sens dubte el condemnat a mort més conegut de la història és Jesús de Natzaret. La representació pictòrica i escultòrica de la seva crucifixió és el tema més tractat de tota la història de l'art, la seva mort la més comentada en els diferents gèneres literaris (a part de les obres estrictament religioses). La influència de la seva vida i de la seva mort ha estat omnipresent en la història d'Occident.
  • Period: 307 to 337

    reunifica l’imperi i tolera el cristianisme

    Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el món grecoromà i més enllà.
  • 330

    Constantinoble nova capital de l’imper

    Constantinoble nova capital de l’imper
    Al segle VII aC, la ciutat de Bizanci es va construir al costat europeu de l’estret del Bòsfor a l’actual Turquia actual. Centenars d’anys després, l’emperador romà Constantí va canviar el nom de Nova Roma (Nova Roma). La ciutat es va convertir més tard en Constantinoble, en honor al seu fundador romà; va ser rebatejat Istanbul pels turcs durant el segle XX.
  • 395

    Mort de Teodos l’imperi es divideix

    Mort de Teodos l’imperi es divideix
    El temor que els problemes de la part nord i occidental s'estenguessin per tot el territori va fer decidir l'emperador Teodosi a dividir l'Imperi (395) entre els seus dos fills Honori, al capdavant de l'Imperi Romà d'Occident (Roma), i Arcadi al capdavant de l'Imperi Romà d'Orient l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi.
  • 401

    començant a envair l’imperi romà occidental

    començant a envair l’imperi romà occidental
    L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
  • 410

    els ostrogots envaeixen Roma

    els ostrogots envaeixen Roma
    Els romans anomenaven bàrbars tots els pobles que no pertanyien a l’Imperi. Al llarg dels segles I i II, el limes (línia de frontera del territori sota poder romà) s’havia ampliat molt. Darrera d’aquesta línia s’hi trobaven terres desèrtiques, com a l’Àfrica, o estats organitzats que no podien ser sotmesos, com a l’Orient el regne dels sassànides (successors de l’Imperi Persa), o finalment, les boscoses terres centreeuropees, on vivien els pobles germànics.
  • 476

    FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT

    FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
    Els motius que van desembocar en la caiguda de l’imperi d’Occident són tant interns com externs, i se sol acceptar que tenen la seva primera manifestació en la crisi de mitjan segle III dC, durant el període d’anarquia, moment en què acaba l’etapa coneguda com a Alt Imperi i s’inicia el Baix —i que coincideix amb la primera vegada que uns bàrbars, els francogermànics, depassen el limes o frontera i arriben en les seves incursions fins al cor de l’Imperi.