â„Œđ”Šđ”°đ”±đ”Źđ”Żđ”Šđ”ž đ”đ”Źđ”Ąđ”ąđ”Żđ”«đ”ž

  • May 29, 1453

    đ•·đ–† 𝖈𝖆𝖎𝖉𝖆 𝖉𝖊 𝕼𝖔𝖓𝖘𝖙𝖆𝖓𝖙𝖎𝖓𝖔𝖕𝖑𝖆

    đ•·đ–† 𝖈𝖆𝖎𝖉𝖆 𝖉𝖊 𝕼𝖔𝖓𝖘𝖙𝖆𝖓𝖙𝖎𝖓𝖔𝖕𝖑𝖆
    L'imperi otomà va ocupar la ciutat de Constantinoble culminant la conquesta de l'Imperi bizantí i va iniciar la seva expansió sobre Europa i el nord d'Àfrica.
  • Oct 19, 1470

    𝕾𝖆𝖙𝖗𝖎𝖒𝖔𝖓𝖎 𝖉'𝕮𝖘𝖆𝖇𝖊𝖑 𝖉𝖊 𝕼𝖆𝖘𝖙𝖊𝖑𝖑𝖆 𝖎 đ•±đ–Šđ–—đ–—đ–†đ–“ 𝖉'𝕬𝖗𝖆𝖌𝖔

    𝕾𝖆𝖙𝖗𝖎𝖒𝖔𝖓𝖎 𝖉'𝕮𝖘𝖆𝖇𝖊𝖑 𝖉𝖊 𝕼𝖆𝖘𝖙𝖊𝖑𝖑𝖆 𝖎 đ•±đ–Šđ–—đ–—đ–†đ–“ 𝖉'𝕬𝖗𝖆𝖌𝖔
    Els Reis CatĂČlics es van casar en secret per unir Castella i AragĂł. El matrimoni entre Ferran d'AragĂł i Isabel de Castella, en el futur, els Reis CatĂČlics, va ser un matrimoni orquestrat pels prĂ­nceps per assegurar-se la uniĂł dels dos regnes mĂ©s prĂČspers de la penĂ­nsula IbĂšrica.
  • Dec 13, 1474

    𝕮𝖘𝖆𝖇𝖊𝖑 𝕮, 𝖗𝖊𝖎𝖓𝖆 𝖉𝖊 𝖈𝖆𝖘𝖙𝖊𝖑𝖑𝖆

    𝕮𝖘𝖆𝖇𝖊𝖑 𝕮, 𝖗𝖊𝖎𝖓𝖆 𝖉𝖊 𝖈𝖆𝖘𝖙𝖊𝖑𝖑𝖆
    Filla d'Isabel de Portugal i Joan II de Castella, Isabel va nĂ©ixer el 1451. Tot i que el seu destĂ­ no era ocupar el tron, tenia un germĂ  gran per part de pare, Enric, que heretaria el tron ​​castellĂ , perĂČ desprĂ©s del seu matrimoni amb Ferran d'AragĂł es va proclamar reina de Castella.
  • Jan 2, 1492

    𝕼𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 đ•Č𝖗𝖆𝖓𝖆𝖉𝖆

    𝕼𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 đ•Č𝖗𝖆𝖓𝖆𝖉𝖆
    Els nassarites governaven l'Ășltim regne musulmĂ  de la penĂ­nsula.
    DesprĂ©s d'una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l'Ășltim rei nassarita, va acceptar la rendiciĂł, i Granada va passar a formar part del regne de Castella.
  • Mar 31, 1492

    𝕰𝖝𝖕𝖚𝖑𝖘𝖎𝖔 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖏𝖚𝖊𝖚𝖘

    𝕰𝖝𝖕𝖚𝖑𝖘𝖎𝖔 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖏𝖚𝖊𝖚𝖘
    L'expulsiĂł dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492, a Castella i a AragĂł, pels Reis CatĂČlics mitjançant l'Edicte de Granada, amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint els cristians nous perquĂš aquests judaĂŻtzessin.
  • Oct 12, 1492

    𝕯𝖊𝖘𝖈𝖔𝖇𝖗𝖎𝖒𝖊𝖓𝖙 𝖉'𝕬𝖒𝖊𝖗𝖎𝖈𝖆

    𝕯𝖊𝖘𝖈𝖔𝖇𝖗𝖎𝖒𝖊𝖓𝖙 𝖉'𝕬𝖒𝖊𝖗𝖎𝖈𝖆
    Descubrimiento de América es la denominación que recibe el acontecimiento histórico acaecido el 12 de octubre de 1492, consistente en la llegada a América de una expedición proveniente de Castilla, en la península ibérica, dirigida por Cristóbal Colón por mandato de los Reyes Católicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragón.
  • 1517

    đ•·đ–† 𝕼𝖔𝖓𝖙𝖗𝖆𝖗𝖗𝖊𝖋𝖔𝖗𝖒𝖆

    đ•·đ–† 𝕼𝖔𝖓𝖙𝖗𝖆𝖗𝖗𝖊𝖋𝖔𝖗𝖒𝖆
    La Contrareforma va tenir lloc dins de l'EsglĂ©sia catĂČlica apostĂČlica romana als segles XVI i XVII. Va ser iniciada pel Papa Pablo III.
  • Oct 31, 1517

    đ•·đ–† 𝖗𝖊𝖋𝖔𝖗𝖒𝖆 𝖕𝖗𝖔𝖙𝖊𝖘𝖙𝖆𝖓𝖙

    đ•·đ–† 𝖗𝖊𝖋𝖔𝖗𝖒𝖆 𝖕𝖗𝖔𝖙𝖊𝖘𝖙𝖆𝖓𝖙
    Aquell dia el 1517, el doctor Martí Lutero va marteller les seves 95 tesis a la porta de l'Església del Palau, o L'Església de Tots Sants, a Wittenberg, Alemanya.
  • 1518

    đ•·đ–† 𝖈𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 𝕾𝖊𝖝𝖎𝖈

    đ•·đ–† 𝖈𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 𝕾𝖊𝖝𝖎𝖈
    Va iniciar amb l'arribada dels primers castellans a les costes dels pobles maies i no es va aturar fins a la caiguda de Tenochtitlan a mans d'Hernån Cortés i els seus aliats indígenes.
  • Feb 9, 1580

    𝕼𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 đ•»đ–”đ–—đ–™đ–šđ–Œđ–†đ–‘

    𝕼𝖔𝖓𝖖𝖚𝖊𝖘𝖙𝖆 𝖉𝖊 đ•»đ–”đ–—đ–™đ–šđ–Œđ–†đ–‘
    També es van proposar la unió amb aquest regne, i amb aquesta finalitat van recórrer a una política d'aliances matrimonials, que va donar fruits més endavant, quan Felip ll va heretar la corna portuguesa.
  • 𝕰𝖝𝖕𝖚𝖑𝖘𝖎𝖔 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖒𝖔𝖗𝖎𝖘𝖈𝖔𝖘

    𝕰𝖝𝖕𝖚𝖑𝖘𝖎𝖔 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖒𝖔𝖗𝖎𝖘𝖈𝖔𝖘
    L'expulsiĂł dels moriscs d'Espanya va ser ordenada pel rei Felip III i duta a terme de forma esglaonada entre 1609 i 1613. Els primers moriscs expulsats van ser els del Regne de ValĂšncia (el decret es va fer pĂșblic el 22 de setembre de 1609), als que van seguir els d'Andalusia (10 de gener de 1610), Extremadura i les dues Castelles (10 de juliol de 1610), a la Corona de Castella, i els de la Corona d'AragĂł (29 de maig de 1610).
  • đ•Č𝖚𝖊𝖗𝖗𝖆 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖙𝖗𝖊𝖓𝖙𝖆 𝖆𝖓𝖞𝖘

    đ•Č𝖚𝖊𝖗𝖗𝖆 𝖉𝖊𝖑𝖘 𝖙𝖗𝖊𝖓𝖙𝖆 𝖆𝖓𝖞𝖘
    La Reforma Protestant fou una sĂšrie de moviments religiosos que van sorgir el segle xvi, amb la intenciĂł de renovar l'EsglĂ©sia catĂČlica a l'Europa Occidental. Tot i que la intenciĂł inicial era la renovaciĂł, els moviments van acabar amb l'escissiĂł dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme. La crisi del protestantisme s'allargĂ  fins a principis del segle xvii.
  • đ•Č𝖚𝖊𝖗𝖗𝖆 𝖉𝖊𝖑𝖘 đ•Ÿđ–Šđ–Œđ–†đ–‰đ–”đ–—đ–˜

    đ•Č𝖚𝖊𝖗𝖗𝖆 𝖉𝖊𝖑𝖘 đ•Ÿđ–Šđ–Œđ–†đ–‰đ–”đ–—đ–˜
    La Guerra dels Segadors, fou un conflicte bÚl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.