โ„Œ๐”ฆ๐”ฐ๐”ฑ๐”ฌ๐”ฏ๐”ฆ๐”ž ๐”๐”ฌ๐”ก๐”ข๐”ฏ๐”ซ๐”ž

By ๐’ฎ_๐’ž๐’œ๐’ฎ๐’ฏ๐ผ๐ฟ๐ฟ๐Ÿ’
  • May 29, 1453

    ๐•ท๐–† ๐–ˆ๐–†๐–Ž๐–‰๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ฎ๐–”๐–“๐–˜๐–™๐–†๐–“๐–™๐–Ž๐–“๐–”๐–•๐–‘๐–†

    ๐•ท๐–† ๐–ˆ๐–†๐–Ž๐–‰๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ฎ๐–”๐–“๐–˜๐–™๐–†๐–“๐–™๐–Ž๐–“๐–”๐–•๐–‘๐–†
    L'imperi otomร  va ocupar la ciutat de Constantinoble culminant la conquesta de l'Imperi bizantรญ i va iniciar la seva expansiรณ sobre Europa i el nord d'ร€frica.
  • Oct 19, 1470

    ๐•ธ๐–†๐–™๐–—๐–Ž๐–’๐–”๐–“๐–Ž ๐–‰'๐•ด๐–˜๐–†๐–‡๐–Š๐–‘ ๐–‰๐–Š ๐•ฎ๐–†๐–˜๐–™๐–Š๐–‘๐–‘๐–† ๐–Ž ๐•ฑ๐–Š๐–—๐–—๐–†๐–“ ๐–‰'๐•ฌ๐–—๐–†๐–Œ๐–”

    ๐•ธ๐–†๐–™๐–—๐–Ž๐–’๐–”๐–“๐–Ž ๐–‰'๐•ด๐–˜๐–†๐–‡๐–Š๐–‘ ๐–‰๐–Š ๐•ฎ๐–†๐–˜๐–™๐–Š๐–‘๐–‘๐–† ๐–Ž ๐•ฑ๐–Š๐–—๐–—๐–†๐–“ ๐–‰'๐•ฌ๐–—๐–†๐–Œ๐–”
    Els Reis Catรฒlics es van casar en secret per unir Castella i Aragรณ. El matrimoni entre Ferran d'Aragรณ i Isabel de Castella, en el futur, els Reis Catรฒlics, va ser un matrimoni orquestrat pels prรญnceps per assegurar-se la uniรณ dels dos regnes mรฉs prรฒspers de la penรญnsula Ibรจrica.
  • Dec 13, 1474

    ๐•ด๐–˜๐–†๐–‡๐–Š๐–‘ ๐•ด, ๐–—๐–Š๐–Ž๐–“๐–† ๐–‰๐–Š ๐–ˆ๐–†๐–˜๐–™๐–Š๐–‘๐–‘๐–†

    ๐•ด๐–˜๐–†๐–‡๐–Š๐–‘ ๐•ด, ๐–—๐–Š๐–Ž๐–“๐–† ๐–‰๐–Š ๐–ˆ๐–†๐–˜๐–™๐–Š๐–‘๐–‘๐–†
    Filla d'Isabel de Portugal i Joan II de Castella, Isabel va nรฉixer el 1451. Tot i que el seu destรญ no era ocupar el tron, tenia un germร  gran per part de pare, Enric, que heretaria el tron โ€‹โ€‹castellร , perรฒ desprรฉs del seu matrimoni amb Ferran d'Aragรณ es va proclamar reina de Castella.
  • Jan 2, 1492

    ๐•ฎ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ฒ๐–—๐–†๐–“๐–†๐–‰๐–†

    ๐•ฎ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ฒ๐–—๐–†๐–“๐–†๐–‰๐–†
    Els nassarites governaven l'รบltim regne musulmร  de la penรญnsula.
    Desprรฉs d'una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l'รบltim rei nassarita, va acceptar la rendiciรณ, i Granada va passar a formar part del regne de Castella.
  • Mar 31, 1492

    ๐•ฐ๐–๐–•๐–š๐–‘๐–˜๐–Ž๐–” ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–๐–š๐–Š๐–š๐–˜

    ๐•ฐ๐–๐–•๐–š๐–‘๐–˜๐–Ž๐–” ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–๐–š๐–Š๐–š๐–˜
    L'expulsiรณ dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492, a Castella i a Aragรณ, pels Reis Catรฒlics mitjanรงant l'Edicte de Granada, amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint els cristians nous perquรจ aquests judaรฏtzessin.
  • Oct 12, 1492

    ๐•ฏ๐–Š๐–˜๐–ˆ๐–”๐–‡๐–—๐–Ž๐–’๐–Š๐–“๐–™ ๐–‰'๐•ฌ๐–’๐–Š๐–—๐–Ž๐–ˆ๐–†

    ๐•ฏ๐–Š๐–˜๐–ˆ๐–”๐–‡๐–—๐–Ž๐–’๐–Š๐–“๐–™ ๐–‰'๐•ฌ๐–’๐–Š๐–—๐–Ž๐–ˆ๐–†
    Descubrimiento de Amรฉrica es la denominaciรณn que recibe el acontecimiento histรณrico acaecido el 12 de octubre de 1492, consistente en la llegada a Amรฉrica de una expediciรณn proveniente de Castilla, en la penรญnsula ibรฉrica, dirigida por Cristรณbal Colรณn por mandato de los Reyes Catรณlicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragรณn.
  • 1517

    ๐•ท๐–† ๐•ฎ๐–”๐–“๐–™๐–—๐–†๐–—๐–—๐–Š๐–‹๐–”๐–—๐–’๐–†

    ๐•ท๐–† ๐•ฎ๐–”๐–“๐–™๐–—๐–†๐–—๐–—๐–Š๐–‹๐–”๐–—๐–’๐–†
    La Contrareforma va tenir lloc dins de l'Esglรฉsia catรฒlica apostรฒlica romana als segles XVI i XVII. Va ser iniciada pel Papa Pablo III.
  • Oct 31, 1517

    ๐•ท๐–† ๐–—๐–Š๐–‹๐–”๐–—๐–’๐–† ๐–•๐–—๐–”๐–™๐–Š๐–˜๐–™๐–†๐–“๐–™

    ๐•ท๐–† ๐–—๐–Š๐–‹๐–”๐–—๐–’๐–† ๐–•๐–—๐–”๐–™๐–Š๐–˜๐–™๐–†๐–“๐–™
    Aquell dia el 1517, el doctor Martรญ Lutero va marteller les seves 95 tesis a la porta de l'Esglรฉsia del Palau, o L'Esglรฉsia de Tots Sants, a Wittenberg, Alemanya.
  • 1518

    ๐•ท๐–† ๐–ˆ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ธ๐–Š๐–๐–Ž๐–ˆ

    ๐•ท๐–† ๐–ˆ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ธ๐–Š๐–๐–Ž๐–ˆ
    Va iniciar amb l'arribada dels primers castellans a les costes dels pobles maies i no es va aturar fins a la caiguda de Tenochtitlan a mans d'Hernรกn Cortรฉs i els seus aliats indรญgenes.
  • Feb 9, 1580

    ๐•ฎ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ป๐–”๐–—๐–™๐–š๐–Œ๐–†๐–‘

    ๐•ฎ๐–”๐–“๐––๐–š๐–Š๐–˜๐–™๐–† ๐–‰๐–Š ๐•ป๐–”๐–—๐–™๐–š๐–Œ๐–†๐–‘
    Tambรฉ es van proposar la uniรณ amb aquest regne, i amb aquesta finalitat van recรณrrer a una polรญtica d'aliances matrimonials, que va donar fruits mรฉs endavant, quan Felip ll va heretar la corna portuguesa.

  • ๐•ฐ๐–๐–•๐–š๐–‘๐–˜๐–Ž๐–” ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–’๐–”๐–—๐–Ž๐–˜๐–ˆ๐–”๐–˜

    ๐•ฐ๐–๐–•๐–š๐–‘๐–˜๐–Ž๐–” ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–’๐–”๐–—๐–Ž๐–˜๐–ˆ๐–”๐–˜
    L'expulsiรณ dels moriscs d'Espanya va ser ordenada pel rei Felip III i duta a terme de forma esglaonada entre 1609 i 1613. Els primers moriscs expulsats van ser els del Regne de Valรจncia (el decret es va fer pรบblic el 22 de setembre de 1609), als que van seguir els d'Andalusia (10 de gener de 1610), Extremadura i les dues Castelles (10 de juliol de 1610), a la Corona de Castella, i els de la Corona d'Aragรณ (29 de maig de 1610).

  • ๐•ฒ๐–š๐–Š๐–—๐–—๐–† ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–™๐–—๐–Š๐–“๐–™๐–† ๐–†๐–“๐–ž๐–˜

    ๐•ฒ๐–š๐–Š๐–—๐–—๐–† ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐–™๐–—๐–Š๐–“๐–™๐–† ๐–†๐–“๐–ž๐–˜
    La Reforma Protestant fou una sรจrie de moviments religiosos que van sorgir el segle xvi, amb la intenciรณ de renovar l'Esglรฉsia catรฒlica a l'Europa Occidental. Tot i que la intenciรณ inicial era la renovaciรณ, els moviments van acabar amb l'escissiรณ dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme. La crisi del protestantisme s'allargร  fins a principis del segle xvii.

  • ๐•ฒ๐–š๐–Š๐–—๐–—๐–† ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐•พ๐–Š๐–Œ๐–†๐–‰๐–”๐–—๐–˜

    ๐•ฒ๐–š๐–Š๐–—๐–—๐–† ๐–‰๐–Š๐–‘๐–˜ ๐•พ๐–Š๐–Œ๐–†๐–‰๐–”๐–—๐–˜
    La Guerra dels Segadors, fou un conflicte bรจlยทlic que afectร  bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tinguรฉ com a efecte mรฉs perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i Franรงa, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rossellรณ, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.