Història de la música i la dansa

Timeline created by Estela Alvarez
In Music
  • 476

    Inici de l'Edat Mitjana

    Caiguda del Imperi Romà
  • 500

    Recopil·lació dels cants litúrgics

    El Papa Gregori I
  • 600

    Inici cant Gregorià

  • 620

    DE ORE LEONIS

    Cant gregorià (Música religiosa)
  • 800

    PUER NATUS EST

    Cant gregorià (Música religiosa)
  • 900

    REX CAELI

    Organum a dos veus (Música religiosa)
  • 1000

    Evolució de la notació musical

    La notació musical evoluciona durant tot l'Edat Mitjana
  • 1075

    Aparició dels Trobadors

    A Provença, al Sud de França
  • 1120

    ROBINS M'AIME

    Música trobadoresca de A. de la Halle (Música profana)
  • 1150

    Llengua d'Oli

    Els trobadors que apareixen al Nord de França comencen a escriure les seves composicions amb la llengua d'Oli, que posteriorment evolucionarà fins al francès actual.
  • 1175

    Léonin i Perotin

    Músics destacats de la polifonía primitiva i Ars Antiqua
  • 1180

    SEDERUNT PRINCIPES

    Organum a quatre veus: Perotin (Música religiosa)
  • 1240

    SANTA MARÍA STRELA DO DÍA

    Càntigues de Santa Maria: Alfons X el Savi (Música profana)
  • 1320

    P de Vitry y G de Machaut

    Músics destacats de Ars Nova
  • 1320

    SUMER IS ICUMEN IN

    Cànon del segle XIV (Música profana)
  • 1340

    AGNUS DEI

    Misa de Notre Dame: G de Machaut (Música religiosa)
  • 1425

    AVE MARÍA

    Misa de Josquin Desprez (Música religiosa)
  • 1490

    Música profana espanyola

    Juan Del Enzina utilitza el Villancet.
  • 1490

    HOY COMAMOS Y BEBAMOS

    Villancet de J. Del Enzina (Música profana)
  • Oct 12, 1492

    Final de l'Edat Mitjana

    Descobriment d'Amèrica
  • 1510

    Música profana francéssa

    Clement Janequin utilitza el Chanson.
  • 1520

    FANTASÍA DEL TERCER TONO

    Luis de Narváez (Música profana)
  • 1545

    Consell de Trent

    Directrius de la nova Esglèsia Católica, on es parlava de com s'havia de fer la música religiosa.
  • 1555

    Giovanni Pierluigi de Palestrina y Orlando di Lasso

    Principals compositors de l'Església Católica.
  • 1560

    KYRIE

    Misa del papa Marcelo de Palestrina (Música religiosa)
  • 1565

    DIFERENCIAS SOBRE EL CANTO LLANO DEL CABALLERO

    De Antonio de Cabezón (Música profana)
  • 1570

    Música profana italiana

    Luca Marenzio, Orlando Di Lasso i Claudio Monteverdi utilitzen el Madrigal.
  • 1570

    MATONA MIA CARA

    Madrigal de Orlando di Lasso (Música profana)
  • "Dafne" de Jacobo Peri

    És la primera òpera de la que hi ha constància. Desgraciadament, aquesta obra no es conserva en la seva totalita, per tant ens falten diverses parts.
  • "Orfeo" de C. Monteverdi

    És la primera gran òpera de la història, ja que té tots els elements de la opera (arias, recitatius, interludis,...).
  • "La misa de la catedral de Salzburgo" de Orazio Benevoli

    Una de les tècniques que més es desenvolupen dintre de la música religiosa és el policoralisme. Aquesta obra és la més representativa del policoralisme. Esta composta per a 53 veus que es col·loquen en diferents posicions ocupant tot el perímetre de l'esglèsia.
  • Els Castrati

  • "147: Jesús la alegría de los hombres" de J.S. Bach

    La Cantata és un gènere que neix dintre de la música vocal profana, destinat a ser interpretat a les sales de l'aristocracia; en canvi, van ser els músics de l'eglèsia protestant els que la van convertir en una forma de música religiosa, canviant el text, que ara es basarà en fragments del Evangeli, salmos i altres temes religiosos.
    La cantata té els mateixos elementos l'oratori, pero és més breu.
  • "Quatre estacions" de A. Vivaldi

    El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
    El Concerto a solo està compost per a un sol instrument solista que contrasta amb l'orquestra.
  • "La pasió segons Sant Mateu" de J.S. Bach

    La pasió és un oratori que tratcta exclusivament de la pasió i la mort de Jesùs. La pasió també té recitatius, arias, cors i interludis. La figura del narrador és l'evangelista que relata mitjançant un recitatiu tots els fets. Els personatges importants del Evangeli són interpretats per els solistes, mentre que els altres personatges (deixebles, poble...) són interpretats per el cor.
  • "La Serva Padrona" de G.B. Pergolesi

    És una òpera bufa on els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. Es convertirà en la òpera preferida del poble, ja que a part de ser més assequible económicament i més fàcil d'entendre per a tot tipus de persones, era bastant típic que l'argument fos una crítica social de les classes poderoses.
    Aquesta és la primera ópera d'aquest tipus.
  • "Oratori de Nadal" de J.S. Bach

    L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
    - Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
    - L'oratori no s'escenifica
    - S'interpreta en un lloc de culte sagrat
    - Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu
  • "Seis Concerti Grossi" de Haendel

    El Concert és una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats en el tempo.
    El Concerto grosso és en el que s'estableix un contrast entre un grup de solistes (concertino) i la resta de la orquestra (tutti), que van alternant-se en la interpretació de l'obra.
  • "El Mesias" de G.F.Haendel

    L'oratori és una mena de òpera religiosa que consta amb els mateixos apartats que la òpera (arias, cors, recitatius,...). Però amb unes característiques propies:
    - Els textos són religiosos, normalment extrets de la Biblia
    - L'oratori no s'escenifica
    - S'interpreta en un lloc de culte sagrat
    - Existeix la figura del narrador que va explicant l'acció mitjançant el recitatiu
  • "12 sinfonia de haydn"

    La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
  • "40 sinfonia de Mozart"

    La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
  • "Réquiem de Mozart"

    El Réquiem és la música composta per a la misa dels difunts de l'Eglèsia católica. Aquesta música és lleugerament diferent de la de altres mises, ja que es prescendeix de les parts considerades massa alegres per a una ocasió de dol.
  • D 535 "Brüder, schrecklich brennt die Träne" - Franz Schubert

    Aquesta cançó és un lied per a soprano i petita orquestra.
  • Semiramide - Gioacchino Rossini

    Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire. És una de les obres més complertes de Rossini i de l'òpera italiana en general.
  • "9ª Sinfonia de Beethoven" de Beethoven

    La sinfonia és una sonata construida per a una orquestra completa encara que de manera més complexa. Tenia, en principi, tres parts o moviments que desprès es convertiran en quatre.
  • Les Huguenots - Giacomo Meyerbeer

    Aquesta òpera és un dels més populars i expectaculars exemples de la Gran Òpera francessa. La Gran Òpera feancessa es caracteritza per els seus grans montatges escenogràfics, profusió de ballets, grans corals i escenes multitudinaries.
  • L'holandès errant - Richard Wagner

    És una òpera amb música i llibret de Richard Wagner. És el primer gran drama musical de l'autor, en el qual ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l'obsessió del mestre alemany i fixa la frontera per reconèixer els primers indicis de l'autèntic geni romàntic de Wagner.
  • El barberillo de Lavapiés - Francisco Asenjo Barbieri

    Aquesta obra és una Zarzuela espanyola. La zarzuela espanyola no és una òpera com a tal, ja que intercal·la els fragments cantats amb els parlats. Els arguments d'aquest gènere solen ser quotidians i propers al pùblic, amb notes cómiques abundants. El llenguatge que s'utilitza és senzill y assequible per a espectadors sense grans coneixements musicals.
  • Sinfonía nº 1 "Titán" - Gustav Mahler

    És una de les opres post-romàntiques més importants.
  • Don Juan, op. 20 - Richard Strauss

    És un poema simfònic compost per Richard Strauss. El poema simfònic és una composició en un sol moviment basada en elements poètics o descriptius.
  • Falstaff - Giuseppe Verdi

    Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi. Va ser la última òpera de Verdi i la segona de caire humorístic.
  • Suite bergamasque - Claude Debussy

    És una suite per a piano de Claude Debussy inspirada en el poema de Paul Verlaine Clair de lune. Es troba entre les més cèlebres d'aquest compositor i és sovint considerada com la més fascinant. En aquesta obra el piano ocupa el lloc més privilegiat.
  • Period:
    476
    to
    Dec 31, 999

    Alta Edat Mitjana

  • Period:
    476
    to
    Oct 12, 1492

    Edat Mitjana

  • Period:
    600
    to
    700

    Monodia

  • Period:
    800
    to
    1100

    Polifonia primitiva

  • Period:
    Jan 1, 1000
    to
    Oct 12, 1492

    Baixa Edat Mitjana

  • Period:
    1100
    to
    1200

    Ars Antiqua

  • Period:
    1300
    to
    Oct 12, 1492

    Ars Nova

  • Period:
    1400
    to

    Renaixement

  • Period:
    1400
    to
    1450

    Primer Renaixement

  • Period:
    1450
    to
    1550

    Alt Renaixement

  • Period:
    1550
    to

    Baix Renaixement

  • Period: to

    Barroc

    En aquest període es busca una codificació de tots els paràmetres de la música (ritme, tonalitat,...) per a ordenal i racionalitzar la música.
  • Period: to

    Primer Barroc

    En aquest període predomina la música vocal sobre la instrumental. Els compositors realitzaen experiments harmònics, que més tard donaran lloc a la música tonal per el naixement de la òpera.
    Els compositors més destacats són: a Itàlia C. Monteverdi, J. Peri, G. Frescobaldi, i a Alemanya M. Praetorius.
  • Period: to

    Barroc Mitjà

    La música instrumental es posa a la altura de la música vocal. Torna a posar-se de moda el contrapunt.
    Compositors més importants de l'època: H. Purcell a Anglaterra y J.B. Lully a França.
  • Period: to

    Barroc Tardà

    Predomina la música instrumental sobre la vocal.
    Els compositors més importants són: els italians A. Vivaldi, D. Scarlatti i els alemanys J.S. Bach, G.F. Haendel i G.P. Teleman.
  • Period: to

    Classicisme

    La música anirà abandonant els cercles eclesiastics i palauencs per a apareixer en cases privades de la burgesia i en espectacles públics.
    Les grans figures d'aquest període són: Haydn, Mozart i Beethoven.
    El període comença amb la mort de J.S. Bach i acaba amb la mort de Beethoven.
  • Period: to

    Romanticisme

    Durant aquest període hi ha diverses novetats musicals:
    - Independencia del autor. Ningú els controla, per tant, tenen més llibertat d'expressió i de composició.
    - Apareixen: el lied, els poemes sinfònics i el drama musical.
    - Busqueda de l'expressivitat, els sentiments i els estats d'anims dels oients.
    - Les melodies sòn més importants i irregulars.
    - La harmonia utilitza canvis de tonalitat i cromatismes per a donar expressivitat. Al Romanticisme, la música va dirigida al cor.
  • Period: to

    Romanticisme incipient

    Beethoven serà la figura que serveixi com a pont entre les dues èpoques. Sorgeixen les primeres manifestacions que convinen innovació i continuitat amb el Classicisme. En aquesta etapa destaca Schubert, que aconseguirà l'expressió plena del lirisme romàntic en les seves peces per a piano i en els lieder.
  • Period: to

    Romanticisme ple

    El moviment romàntic s'expandeix por tota Europa. París es converteix en un centre important de cultura musical. És l'època del virtuossisme instrumental amb autors com Listz (piano) o Paganini (violí). S'introdueixen noves formes compositives com la Música Programàtica (descriptiva).
  • Period: to

    Romanticisme tardà

    Els grans operistes de l'època, Wagner i Verdi, escriuen les seves millors obres. Destacan compositors com Brahms. Apareixen les noves corrents musicals: el Postromanticisme i el Nacionalisme.
  • Period: to

    Nacionalisme

    És un moviment que consistia en tornar a la tradició y buscar materials musicals en el folclore de cada territori. El Nacionalisme va tenir importància en paísos que havien estat sotmessos a gustos musicals extranjers, como Rússia, Bohemia, els Paísos Escandinaus, Hungria o Espanya entre d'altres. Els compositors d'aquestes nacions reivindiquen la música popular de les seves pàtries i senten la necessitat d'enseñar-la al món com a algo propi.
  • Period: to

    Postromanticisme

    Aquest període és una petita prol·lungació del romanticisme. Els autors postromàntics busquen portar fins al límit l'exaltació de la individualitat i els estats anímics personals. El resultat és un so ampli i, a vegades, grandios, que s'aconsegueix mitjançant orquestres molt nombrosses i una rica i variada utilitzación dels instruments.