| Event Date: | Event Title: | Event Description: | |
|---|---|---|---|
|
01/01/1560 | Els castratti | En aquesta època podem datar els primers castratti, homes castrats abans de la pubertat que conservaven una veu blanca com la dels nens però amb una capacitat toràcica superior. Es creu que els primers van aparèixer en el cor de la Capella Sixtina de Roma. Un dels més famosos fou Farinelli (fotografia) Els castratti són característics de la música vocal barroca. |
|
05/15/1567 | Neix Claudio Monteverdi | BiografiaFragment de l'òpera Il Retorno Destaca per protagonitzar el naixement de les òperes líriques i per ser una de les grans figures de la transició del Renaixement al Barroc. |
|
10/08/1585 | Cantata religiosa. Naixement de H. Schütz | Cantata ''O Jesu, nomen dulce'' SWV308 Schütz és considerat el millor compositor fins l'arribada de Bach, fou un gran compositor i entre les seves obres està la primera òpera en alemany "Dafne". Destacà com a compositor de cantates religioses, que tot i ser un gènere que partia de l'àmbit profà, fou utilitzat extensament en l'entorn luterà on el text líric i religiós era acompanyat per un cor i un o diversos solistes. |
|
01/01/1600 | Estrena de Euridice de J. Peri | Primera part de l'òpera (disponible tota en fragments)Va ser estrenada a Florència i es considerada l'obra que inicia de manera simbòlica el barroc. En l'actualitat conservem el llibret i gran part de la música. |
|
01/01/1600 | "Stile moderno" de Claudio Monteverdi | Claudio Monteverdi (1567-1643) fou el compositor italià que marcà el pas de la música del Renaixement a la música barroca amb el seu pròleg del "V Llibre dels Madrigals" on amb l'expressió "stile moderno" marcava les diferències (homofònic, concertant i amb acompanyament musical) amb el que ell anomenava "stile antico" |
|
01/01/1600 | L'escolania de Montserrat | Gràcies a Pere Joan Cererols que visqué a Madrid, Catalunya i en especial l'escolania del Monestir de Montserrat, viu els seus moments d'esplendor superant el cert endarreriment musical que vivia Catalunya degut a l'absència de cort i noblesa. |
| 01/01/1607 | Òpera Orfeo de Monteverdi | Primera part de l'òpera, tota disponible en parts Primera òpera de la qual conservem la partitura, s'estrena a Màntua (itàlia) | |
|
01/01/1608 | Lamento d'Ariadna de Monteverdi | Veronique Gens canta El Lamento d'Ariadna El Lamento d'Ariadna és una ària d'òpera (part de caràcter líric on s'expressen els sentiments dels personatges) és un bon exemple del barroc primerenc on la música queda al servei de la paraula i per descomptat transmet el sentiment propi del barroc, en aquest cas un dolor molt profund. |
|
01/01/1637 | Teatre San Casiano | Obre per al gran públic el primer teatre que representaria òperes, fins aleshores representades a la cort. El teatre San Casiano era a Venècia i fou el primer de molts. |
|
01/01/1660 | Música instrumental. G. Sanz | Gaspar Sanz, violí i guitarra La música instrumental pren un gran protagonisme, els intèrprets s'especialitzen en un insturment concret, els de corda tenen una gran importància. Vídeo: Peça del compositor espanyol Gaspar Sanz (1640-1710) gran intèrpret de guitarra. |
|
01/12/1674 | Neix Giacomo Carissimi | Jephte de G. CArissimi Gran compositor d'oratoris: forma vocal religiosa no litúrgica i narrativa que compta amb les mateixes parts d'una òpera però no es representada, és de caràcter didàctic. |
|
03/04/1678 | Neix Vivaldi | Concert per a dos trompetes de Vivaldi Vivaldi fou un compositor alemany que destacà durant el barroc gràcies als seus concerts que eren innovadors i donaren pas als perfeccionaments que Bach va fer més tard. |
|
02/23/1685 | Neix Händel | Fragment de lòpera RianldoÉs considerat und els grans compositors de música culta anglesa, fou un gran seguidor del compositor H.Purcell. Destaquen les seves òperes i els seus oratoris. |
|
03/21/1685 | Neix Johann Sebastian Bach | Neix el gran compositor del barroc: Bach. Escrigué un gran nombre de peces religioses i profanes excepte òperes, fou un expert organista. Biografia i obra |
| 01/01/1698 | Motet: Te Deum, Charpentier | Te deumEstructura i història de l'obra Charpentier acaba la composició de la seva obra "Te deum" un motet que es beneficia de l'acompanyament orquestral i el baix continu, el fet de que compti amb un preludi és una de les altres diferències amb els motets anteriors. | |
|
01/01/1700 | La Sonata: Sonata da camaera,op. 4 (Corelli) | Sonata da Camera, Coerelli La sonata és una peça, com indica el seu nom, per a ser tocada en comptes de cantada (cantata). Podia ser "sonata da camera" (ritmes de dansa i tocada en un ambient laic) o bé "sonata da chiesa" (tocada a l'església i de moviments més abstractes) Informació sobre el compositor A. corelli |
| 02/02/1700 | Estrena de Dido i Eneas de H. Purcell | Lament de Dido S'estrena la que és considerada la primera òpera nacional anglesa, fou composada en 1682. | |
|
01/01/1709 | Invenció del piano | Biografia de l'inventorl L'italià Bartolomeo Cristofori di Francesco inventa el piano |
|
03/08/1714 | Carl Philipp Emanuel Bach | Biografía Neix el fill del compositor barroc per excel·lència Johann Sebastian Bach. Fou un dels compositors destacats del preclassicisme, tenia els coneixements necessaris de la trajectòria musical i sabia adaptar-se a les noves tendències que assenyalaven l'inici del classicisme. Creà la forma allegro-sonata, hi ha dos temes, oposició tomal i un desenvolupament. |
|
01/01/1718 | El clavicembal, suites de Bach | Història de les suites angleses de BachSuite anglesa de Bach n°6 BWV 811 En aquesta peça destaca el virtuosisme de Bach com a compositor i la predominància del clavicembal com un dels instruments característics com l'orgue d'aquest període. |
|
01/01/1722 | "Traité de l'harmonie" de J. P Rameau | Amb aquest tractat quedaven establertes les noves tendències pel que fa a l'harmonia barroca. Els compositors tenen en compte la formació sonora i la superposició d'acords. L'inici i el final de les obres és en tònica i el transcurs tonal es pot modular . Es juga amb distensions i tensions. |
|
01/01/1722 | "El clavecí ben temperat" de J. S., Bach | L'ornamentació es característica d'aquest període musical, en aquesta col·lecció de 24 preludis i fugues en dos parts, Bach demostra amb els canvis de tonalitat que la música ha canviat. |
| 02/22/1722 | Haydn completa els 6 quartets Opus 20 | Haydn Opus 20 no.1Aquest treball es pot considerar l'inici de l'estil clàssic madur ja que tot i que les tècniques polifòniques són antigues en desenvolupa de noves per entrellaçar les idees melòdiques. | |
|
02/02/1724 | Passió segons Sant Joan | Passió segons Sant Joan, J. S. Bach Fou composada per Johann Sebastian Bach per representar la mort de Crist durant la setmana Santa de 1724. És cantada per diversos solistes i un cor acompanyats per l'orquestra. |
|
01/01/1725 | El concert: "Les quatre estacions" de Vivaldi | Les Quatre Estacions El concert és una de les formes musicals característiques del Barroc, és una peça formada per tres moviments on es desenvolupen clarament les contraposicions pròpies del Barroc. Aquesta peça de Vivaldi és una de les obres de la música culta més populars i ens evoca mitjançant els elements musicals (recordem que la música es al servei de la paraula) les quatre estacions de l'any |
|
03/31/1732 | Joseph Haydn | BiografiaNeix Joseph haydn, el gran protagonista dels inicis i responsable de la consolidació del classicisme musical. Fou el primer compositor que deixà de dependre d'un mecenes gràcies al seu viatge a la ciutat de Londres. tot i que gairebé tota la seva vida fou músic de la cort de Viena. És considerat el pare de la simfonia i del quartet de corda. |
| 01/01/1733 | Òpera: La serva Padrona de Pergolesi | Video de la serva padronaL'òpera és el gènere vocal més destacat del classicisme, amb l'estrena d'aquesta obra apareixen per primer cop personatges de classe social baixa. Es creà una gran controvèrsia degut a que l'opinió pública quedava dividida entre el que es considerava l'òpera seria i l'òpera buffa. | |
|
01/01/1745 | La fuga: L'art de la fuga de Bach | L'art de la Fuga de Bach La fuga és una peça insturmental barroca de la que Bach fou un destacat compositor. És polífonica i contrapuntística i té un discurs continu i lineal amb dos temes: un de princial i un altre secundari; està estructurada en tres parts: exposició, desenvolupament i conclusió. |
| 02/02/1748 | Missa en si menor, J. S. Bach | Missa, BachTot i que les misses ja es cantaven abans del Barroc ara es beneficien d'estar acompanyades orquestralment i amb baix continu. L'obra més representativa és la Missa en si menor de Bach. | |
|
02/02/1749 | Música reials focs. Händel: La suite | Història dela peçaMúsica reials focs de Händel La suite és una de les formes barroques orquestrals, són danses de diferent caràctes, ritme i país agrupades. |
|
02/02/1750 | S'estableix a Barcelona una companyia fixa d'òpera | Gràcies al pas del rei de Barcelona Carles III, d'orígen italià, les òperes arriben amb la seva cort a la ciutat de Barcelona on s'establí el teatre de la Santa Creu com el primer teatre d'òpera |
| 07/28/1750 | Mort de Bach | Amb la mort del gran compositor barroc Bach es dóna per finalitzat el període barroc de la música. | |
|
02/23/1754 | Neix Vicent Martí i Soler | Martí i Soler fou un músic valencià que destacà per compondre òperes que aconseguiren un reconeixement internacional. A Itàlia l'anomenaven Martini lo spagnolo. Una de les seves obres és Una cosa rara, ossia bellezza ed onesta estrenada al 1786 |
|
01/27/1756 | Neix Wolfang Amadeus Mozart | Fou un gran intèrpret de violí i clavecí però realment és recordat per la seva faceta de compositor (composà tot tipus d'obres musicals). Donà concerts ben jove per tota Europa i treballà primer sota el mecenatge de l'arquebisbe de Salzburg i després aconseguí independitzar-se i traslladar-se a Viena on composava per encàrrec. |
| 02/22/1759 | Primera simfonia de Haydn | Forma part dels inicis del classicisme, era una simfonia sense minuet i d'estil galant. | |
|
12/16/1770 | Neix Beethoven | Neix Ludwing Van beethoven un compositr que influencià el classicisme i el romanticisme musical. La seva sordera fa que la seva obra sigui encara més miraculosa, fou deixeble de Haydn ja que tot i tenir intenció d'estudiar sota les ordres de Mozart morí abans. |
|
01/01/1774 | Els reguladors d'intensitat | >Biografia de StamitzAmb el classicisme apareixen els reguladors d'intensitat (crescendo i diminuendo) serà gràcies a l'orquestra de Mannheim i el seu director, Stamitz. Una crònica de J. F . Reichardt parla dels sentiments que desperta aquesta nova dinàmica musical. |
| 01/01/1779 | Missa de la Coronació, Mozart | Video Tot i que la música religiosa no destaca damunt de la profana en el període del classicisme, hi ha unes quantes peces de Mozart y Haydn que cal esmentar. | |
|
02/22/1780 | Arribada de Mozart a Viena | Després de lliurar-se del mecenantge de l'arquebisbe de Salzburg, Mozart composarà per encàrrec, gràcies a la seva arribada a Viena el classicisme musical arriba al seu punt àlgid. Mozart destacà per fusionar les tendències italiana i alemanya en composicions melòdic-rítmiques de gran complexitat amb tocs de virtuosisme però amb la coherència característica d'aquesta etapa. |
|
01/01/1785 | Quartets de Mozart dedicats a Haydn. | Quartet n19: les dissonànciesQuartets de Mozart dedicats a Haydnels quartets prenen protagonisme degut a les dificultats per contiuar amb les grans orquestres tot i que aquestes no despareixen i fins i tot aconssegueixen fites pensades impossibles. Existeix un recull de quartets escrits per Mozart i dedicats a Haydn. |
|
01/01/1791 | Rèquiem de Mozart | És una de les peces més solemnes de la música culta, sempre ha estat envoltada d'un gran misteri degut a la petició tan accelerada i exigent que va rebre el compositor per acabar ràpidament l'obra, tot i el seu treball va morir abans i el seu ajudant tingué que terminar-la per facilitar que la dona de Mozart cobrés el treball. |
|
02/23/1791 | Simfonia La Sorpresa de Haydn | La sorpresaLa simfonia és una peça instrumental per a orquestra, de fet és una sonata però per orquestra. Haydn escrigué sis simfonies durant el seu viatge a Londres de 1791 una d'elles és La sorpresa degut al toc de timbal que desencisa a l'oient. |
| 09/30/1791 | Òpera: La Flauta Màgica de Mozart | S'estrena la Flauta Màgica de Mozart és una de les primeres òperes amb llibret en alemany tot i que alguns experts consideraven que aquest no era un idioma per a cantar. | |
|
01/01/1795 | Sonata per a piano opus 2 n.3 en do major - Beethoven | Video Sonatales formes instrumentals predominen damunt de les vocal, la osnata és una peça per a música de cambra per un instrument o més. Aquesta sonata de beethoven estava dedicada a Haydn. |
|
01/01/1796 | Concert- Haydn, Concert per a trompeta | VideoConcert per a tormpeta HaydnEl concert és una peça instrumental per a orquestra i un solista. En aquest cas l'enllaç és d'un concert de Haydn per a trompeta |
|
01/31/1797 | Franz Peter Schubert | Neix a Viena, Franz Schubert. Contonua la línea oberta per Beethoveen i és considerat l'iniciador del romanticisme musical. Estudia piano, orgue i s'interessa per l'harmonia. Va composar nombrosos lieder, música per a cambra, piano i orquestra |
|
03/10/1797 | Telèmac de Josep Ferran Sors i Muntades | S'estrena al Teatre de la Santa Creu l'òpera d'aquest compositor català: Telèmac. Ferran Sors i Muntades també fou un gran compositor i intèrpret de guitarra. |
| 01/01/1798 | Oratori: La Creació de Haydn | Video de La Creació de l'Oratori de Haydn | |
| 01/01/1799 | Sonata n8, op 13 "Patètica", Beethoven | És una sonata on l'instrument predominant és el piano, característica de la primera etapa de l'obra de Beethoven | |
| 01/01/1808 | Cinquena Simfonia de Beethoven | Simbolitza la lluita amb el destí, és una de les obres mé sinterpretades de tots els temps. Pertnaya a la segona etpa d ela producció de Beethoven. Video | |
|
02/03/1809 | Felix Mendelssohn | Hamburg, naixement de F. Mendelssohn. Compositor, director d'orquestra i pianista. Escriu simfonies, música rleigiosa (oratoris), concerts, música per a cambra i peces per a piano (l'instrument més característic del Romanticisme). Fou més conservador que d'altres autors romàntics i un gran admirador de Bach. |
|
02/20/1816 | El barber de Sevilla, Rossini | S'estrena El barber de Sevilla de Rossini, una òpera buffa de lòpera italiana del romanticisme. Vídeo |
|
03/10/1822 | Simfonia inacabada, Schubert | La simfonia inacabada de Schubert, dou una de les nou simfonies que escrigué aquest compositor seguint el model de simfònia romàntica on les formes prenen més llibertat per tal de servir com a transmissors de sentiments. La vuitena és coneguda com La Inacabada. Aquesta obra es va descobrir després de la mort de l'autor i les teories sobre la raó per no acabar-la són diverses. Video |
| 01/01/1824 | Novena Simfonia de Beethoven | Video de la pel·lícula Beethoven on s'interpreta l'estrena de l'obraÉs el primer cop que s'introdueixen veus humanes en una simfonia. | |
|
03/10/1824 | Lieder: La Bella Molinera de Schubert | El lied és una de les formes de música vocal profana del romanticisme. Schubert escrigué més de 600, amb aquesta forma musical s'agermana la veu , el piano i la literatura en forma de texts poètics o cançons tradicionals. La Bella Molinera s'estrena al 1824, està basat en poemes de Wilhelm Müller. Vídeo de fragment de La bella Molinera amb traducció catalana |
|
03/10/1830 | Simfonia Fantàstica de H. Berlioz | La Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz inicia la música pragmàtica: un gènere que segueix l'argument d'una obra literària. Obra completa |
|
03/17/1830 | Concert per a piano n.2, Chopin | Chopin dedicà tota la seva obra a les peces per a piano, escrigué dos concerts, el segon està dedicat a una comtessa i destaca per la seva melodia i ritme. té tres moviments i els instruments que acompanyen al piano són les trompas, trompetes, tombó, timbals i instruments de corda. Vídeo |
| 03/10/1836 | Oratori Paulus op.36 de Mendelsshon | Després del barroc alemany es produí una davallada en l'ús dels oratoris en la música religiosa, Mendelsshon recupera aquesta forma musical, molt influenciada per Bach i traspassarà les parets de les esglésies. Vídeo | |
|
11/29/1836 | Una vida pel Tsar - Glinka | Aquesta obra marca l'inici de la primera escola nacionalista, la russa. És una òpera en quatre actes i llibret en rus que parla d'un heroi rus que com acte patriòtic morí després de lluitar amb l'imperi polonès. |
|
03/10/1840 | Saxòfon | Adolphe Sax inventa el saxòfon Els instruments durant el període del romanticisme pateixen fortes millores tècniques i adquireixen una gran importància. |
|
03/10/1847 | Inauguració del teatre del Liceu a la Rambla de Barcelona | |
|
01/01/1850 | Nacionalisme | La música busca els valors essencials de cada poble, s'investiguen les tradicions i la cultra popular. La música culta es veurà influenciada, apareixen nous instruments, neix el ballet modern. |
| 03/25/1850 | Primera societat coral, Els cors Clavé | Josep Anselm Clavé promogué les societats corals per despertar la sensibilitat de les classes més bixes i donar l'oportunitat de gaudir de l'art. Història a la Wikipedia | |
|
03/06/1853 | La Traviata de Verdi | S'estrena una de les obres més importants del bel canto italià: La Traviata. Degut a l'aspecte físic de la soprano l'obra no va rebre la consideració adient als seus mèrits i el segon i tercer acte tampoc van agradar gaire al públic, necessità diferents canvis i quan es tornà a representar anys després començà a crear l'èxit que encara l'acompanya. |
|
01/01/1860 | Grup dels Cinc | S'inicien les reunions del Grup dels Cinc. Cinc músics russos que representen la línia més pura del nacionalisme. Inlfuenciats per l'estil de Mihail Glinka Borondin, Cui, Balakirev, Mussorgski i Andrévievitx Rimsli-Korsakov. |
|
03/10/1865 | Tristany i Isolda de Wagner | S'estrena l'òpera Tristany i Isolda basada en una llegenda artútica medieval. Vídeo |
|
03/03/1875 | Carmen, Bizet | S'estrena l'òpera-còmica Carmen del compositor francès Bizet ambientada en un paratge exòtic: Sevilla. |
|
03/23/1875 | La meva pàtria - Smetana | Cicle de sis poemes simfònics de Bedrich Smetana (un dels fundadors de l'escola bohèmia). Utilitza cançons i danses folklòriques on crida l'atenció l'estil melòdic. Narren històries i transmeten paisatges i llegendes de la pàtria del compositor. |
| 02/24/1876 | Peer Gynt amb música d' E. Grieg | S'estrena l'obra Peer Gynt d'Ibsen amb música incidental d'E. Grieg (escola escandinava). El protagonista és un personatge típic del folklore escandinau. Vídeo que explica la història de Peer Gynt i la música d'E. Grieg | |
|
03/10/1876 | Simfonies de Brahms | Influenciat per Beethoven, Brahms presenta la primera de les seves quatre simfonies: Primera simfonia op. 68, després de treballar-la durant vint anys. Molts l'anomenaren la Dècima de Beethoven, com si fos la continuació del treball del compositor a cavall entre el classicisme i el romanticisme. Vídeo |
|
03/25/1878 | Aires Bohemios, Sarasate | Vídeo |
| 03/01/1888 | Danses eslaves - Dvorák | Dvorák (escola bohèmia) composà aquest recull de 16 peces per a piano. | |
|
02/17/1889 | Simfonia en re menor de César Franck | S'estrena la única simfonia d'aquest compositor belga que consolidà la seva trajectòria musical els darrers anys de la seva vida i destacà com a organista. Vídeo |
| 03/25/1891 | Es funda l'Orfeó Català | Gràcies Lluís Millet es funda l'Orfeó Català per difondre la cancço popular de la nostra terra. | |
|
01/01/1892 | Txaikovski - El Trencanous | Txaikovski (escola russa) desenvolupa el ballert modern. No va seguir una línia nacionalista tant pura com el grup dels cinc. El Trencanous s'estrena a St. Petersburg i és una adaptació d'un conte d'Alexandre Dumas pare. |
| 03/25/1893 | Simfonia del Nou Món - Dvorák | Composada per Antonín Dvorák durant la seva estància als EUA com a director del Conservatori Nacional de Música de Nova York. | |
|
03/10/1898 | Madame Butterfly de Puccini | S'estrena una de les òperes més recordades en l'actualitat. Es diu que Puccini es basà en fets reals de Nagasaki a principis de 1890; el compositor va fer més de cinc versions i que després de la seva estrena no agradà gens al públic i necessità diferents canvis find que al 1904 encantà al públic i comença a representar-se a diferents parts del món. Fou a Barcelona on arribà al 1907 la primera representació a Espanya d'aquesta obra de Puccini un dels autors que barrejà el verisme amb trets propi |
| 03/25/1899 | Suite Catalonia. Albéniz | Vídeo Biografia del compostior català | |
| 03/25/1901 | Pompa i circumstància, Edward Elgar | Estrena de les cinc marxes populars d'Edward Elgar. Marxes 1-4 en la películ·la Fantasia | |
| 01/04/1902 | Òpera Els Pirineus, Felip Pedrell | S'estrena al teatre del Liceu aquesta òpera de Felip Pedrell, musicòleg i compositor català que formà part del moviment musical del nacionalisme català | |
| 03/25/1905 | Palau de la Música Catalana | S'inicia la construcció de la seu social de l'Orfeó Català: El Palau de la Música Catalana que s'estrenà al 1908 | |
| 03/25/1906 | La sardana, Pep Ventura - Per tu ploro | Pep Ventura dóna forma a la sardana i a la cobla. Va escriure la música de les sardanes més famoses que actuen com a símbol de l'identitat catalana. Vídeo de la sardana "Per tu ploro" amb música de Pep Ventura i lletra de Maragall | |
|
03/25/1911 | Goyescas, Enric Granados | Es considera la seva obra principal, és una suite per a piano (Granados fou un gran pianista) inspirada en diferents quadres del pintor espanyol Goya, amb influències romàntiques. Vídeo L'amor i la mort |
| 03/25/1913 | La procesión del Rocío, Turina | Obra inspirada en la processó religiosa a la verge del Rocío. La obra | |
|
05/24/1918 | El castell de Barbablava - Bàrtok | Òpera de Bèla Bàrtok (escola hongaresa) d'un sol acte amb llibret escrit en hongarès. Destaca perquè només apareixen dos personatges. Està basada en un conte de Perrault. Bàrtok busca les arrels del folklore, etnomusicòleg, i descobreix ritmes i l'escala pentatònica. |
| 03/23/1923 | Psalmus hungaricus - Kodály | Zoltán Koldály (escola hongaresa) composa obres a partir de formes, harmonies, melodies i ritmes de la música popular. Amb l'obra Psalmus hungaricus aconsegueix fama mundial, és una peça coral per a tenor, cor i orquestra i fou composada per celebrar la unificació de Budapest al 1923 | |
|
03/23/1923 | El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla | Obra inspirada en un fragment del gran universal espanyol: El Quixot. Informació de l'obra Vídeo de l'obra completa |
| 10/17/1923 | La Sarsuela, Doña Francisquita (A. Vives) | Gènere teatral musical tipicament espanyol amb parts vocals i musicals. L'obra Doña Francisquita és considerada una de les més importants i aconsegueix representar l'alma madrilenya amb la música. L'obra sencera interpretada al Liceu | |
|
12/13/1928 | An American in Paris, Gershwin | S'estrena el musical An American in Paris amb música de George Gershwin. Vídeo de concert amb la música de la pel·lícula |
| 03/25/1933 | Concierto de Aranjuez, Joaquín de Rodrigo | La obra més coneguda del compositor de l'escola nacionalista espanyola, tot i que una mica més tardà que els seus companys actualment és recordat com un dels grans compositors de la postguerra. Adagio | |
|
03/25/1935 | Porgy and Bess - Gershwin | Òpera de Geroges Gershwin, component de l'escola nacionalista nord-americana que ensenya la vida dels negres nord-americans a principis de la dècada dels 30. Fragments de l'òpera |
|
03/25/1945 | Bachianas brasileiras. Héctor Villalobos | Nou composicions que harmonitzen l'estil de Bach amb el folklore brasiler. Vídeo Vídeo 2 |
| Timespan Dates: | Timespan Title: | Timespan Description: | |
| 01/01/1580 to 01/01/1630 |
BARROC PRIMERENC | Euridice de J. Peri, marca l'inici del Barroc. És la primera òpera que conservem en l'actualitat.Comença el primer període del barroc musical. la música queda supeditada a la paraula i es diferencien la música vocal i la instrumental. | |
| 01/01/1600 to 07/28/1750 |
BARROC | El barroc destaca per ser un estil molt ornamental amb fortes contrpaosicions. És una de les èpoques musicals mé simportants ja que es produgué una gran quantitat d'obres d'una quealitat excel·lent, de fet certs trets del llenguatge musical i de l'harmonia emprats durant el barroc han arriabt fins els nostres dies. De manera simbòlica, l'estrena de l'òpera "l'Euridice" i la morta de Johann Sebastian Bach marquen l'inici i la fi del període. | |
| 01/01/1630 to 12/31/1680 |
BARROC MITJÀ | Segon període del barroc, en destaquen l'òpera o la cantata. L'òpera és una forma musical profana que amb acompanyament musical es representada de manera escènica i la cantata pot ser profana o religiosa, de durada més curta i sense representació escènica. | |
| 12/31/1680 to 07/28/1750 |
BARROC TARDÀ | Concerto Grosso Op 6 Nº 12, G.F. HaendelÚltim dels tres períodes en els que dividim el barroc musical. La música instrmental és la gran protagonista. Le sobres són més llargues i destaca la forma musical de concert que amb tres moviments (allegro, lento i allegro) juga amb les contraposicions característiques del barroc. El concert pot ser grosso (grup de solistes i grup orquestral) o bé concerto solista que és més virtuós (grup orquestra i solista) | |
| 01/01/1730 to 12/31/1820 |
Classicisme | Tot i que el classicisme musical es superposa en el seu inici amb el barroc i més tard amb el romanticisme, aquesta època marca una tendència clara musicalment: la simplicitat ha de ser la protagonista i cal una estructura clara que s'allunyi de la gran ornamentació barroca. El pensament racional i la forma damunt del contingut són les característiques essencials per entendre aquest període. | |
| 01/01/1730 to 12/31/1761 |
Els inicis del classicisme- Preclassicisme | Encara s'utilitzen les formes barroques (ària da capo, simfonia i concerto) però la tendència porta als compositors a simplificar les obres i a tractar d'aconsseguir melodies que es recordin. | |
| 01/01/1760 to 12/31/1775 |
Classicisme primerenc | Encara no és un estil definit i les influències barroques són clares però gràcies als nous centres de producció musical: parís, Viena, Itàlia i Mannheim augmenta la producció de simfonies i destaca l'òpera com a peça vocal profana. Les orquestres clàssiques dupliquen els instruments gràcies a la incorporació de més insturments de corda. | |
| 03/10/1770 to 03/10/1828 |
Bases del Romanticisme | Des del Naixement de Beethoven fins la mort de Schubert | |
| 02/22/1775 to 02/22/1790 |
Classicisme mitjà | Gràcies a les reestructuracions musicals de Haydn el classicisme assoleix un període d'esplendor. Apareix Mozart com a gran virtuós i com la futura clau de la música culta. En aquesta etapa el classicisme ja té unes característiques pròpies allunyades de l barroc musical, tot i que les guerres eviten que les grans orquestres continuïin amb el seu treball, beneficien l'aparició i el desenvolupament de la música de cambra. | |
| 02/22/1790 to 02/22/1825 |
Classicisme tardà | Haydn i Mozart són referents d' una nova generació que neix als voltants del 1770, Beethoven és la gran figura que farà la transicio del classicisme al romanticisme. Les característiques principals d'aquest període són: augment de la duració dels moviments, canvis melòdics, es maximitza l´ús del teclat, el mode menor i l'ambigüitat modal; es canvia de l'escriptura vocal a la pianística i l'acompanyament es fa de manera que resultin diferents textures musicals. La música forma part de la vida. | |
| 01/01/1794 to 12/31/1802 |
Obra Beethoven, primer període | Influència clàssica i predomina el piano | |
| 01/01/1802 to 12/31/1814 |
Obra Beethoven, segon període | Simfonies romàntiques, concerts i òperes | |
| 03/10/1809 to 03/10/1856 |
Primera generació romàntica | Des del naixement de Mendelssohn i la vida de Chopin fins la mort de Schuman | |
| 01/01/1815 to 03/26/1827 |
Obra Beethoven, tercer període | El compositor ja és sord i la seva obra es totalment romàntica. La veu humana apareix per primer cop en una simfonia (La novena Simfonia) | |
| 03/10/1822 to 03/10/1897 |
Segona generació romàntica | Des del naixement de césar Frank fins a la mort de Brahms | |
| 01/01/1850 to 12/31/1900 |
1r Nacionalisme | La música s'inspira en el folklore. Tres escoles: russa, bohèmia i escandinava | |
| 03/10/1860 to 03/10/1943 |
Postromanticisme | Des del naixement de Mahler ifns la mort de Serguei Rakhmaninov | |
| 01/01/1900 to 12/31/1950 |
2n Nacionalisme | Inspiració pròpia amb trets de música popular. Escoles: hongaresa i espanyola |
You might like...
- Literatura Medieval Catalana
- LA MÚSICA I ELS SEUS ORIGENS
- Literatura Medieval
- Època Medieval
- Origen i evolució de l'escriptura musical
Comments 
Members can tag, rate and comment on timelines. Sign up or log in!



This timeline doesn't have any comments, you could be the first!