| Event Date: | Event Title: | Event Description: | |
|---|---|---|---|
| 01/01/300 | musica religiosa | Música vocal monòdica, senzilla sense instruments i amb textos en llatí. Melodies d'influència oriental: melismes (llargues vocalitzacions). Lligam de la melodia amb el text que s'ha d'entendre ritme lliure i uniforme i pauses al final de cada frase.Sentit solemne ,sublim i místic. | |
| 02/05/300 | Ascens de la importancia de la literatua cristiana | ||
| 02/05/350 | Imperi Bizanti | ||
| 02/05/400 | Primeres biblioteques eclesiàstiques i monàstiques | ||
| 02/05/450 | Església romana | ||
| 02/05/500 | producció del llibre | ||
| 01/24/800 | cant gregorià | organum, la polifonia s'estén per Europa i creen el sistema modern de la notacio occidental • Ars Antiqua (SS.XII / XIII): Inici de la polifonia vocal. Introducció de l'ús d'instruments per acompanyar la música vocal. Més complicació tècnica i més ritme. | |
| 01/01/840 | tecnica d'Hucbald | Organum a dues veus paral·leles segons la tècnica d'Hucbald (840-930). Cada sïl·laba va a diferent altura segons l'entonació que correspongui | |
| 01/24/900 | ús del tetragrama | Escriure de manera polifonica, nom de les notes i pentagrama (guido d'Arezzo) | |
| 03/01/900 | Guido d'Arezzo | Inventor del tetragrama | |
| 01/01/1000 | Sta Maria Ripoll | ||
| 01/01/1000 | Sistema de tetragrama | El sistema del tetragrama, ideat per Guido d'Arezzo (s.XI). Permet tenir una idea de l'alçada dels sons. | |
| 01/24/1000 | Segona meitat del renaixement | Gòtic | |
| 01/01/1200 | MUsica civil | Fins el S.XII les cançons són en llatí. Després s'usa la llengua pròpia i les canten els còmics , els músics itinerants (goliards, joglars...). Hi ha les cançons de trobadors (d'amor, de gestes...) i música instrumental per ballar. | |
| 01/24/1200 | Leonin | pentagrama a Espanya, Cantigues de Sta Maria | |
| 02/05/1300 | Notació quadrada | Cant gregorià amb notació quadrada. (s. XIV) | |
| 01/01/1400 | Musica del renaixement | Tècnica de la imitació ( cànon). En el SXV és més complicada i artificiosa i en el XVI més senzilla. Polifonia ( entre 4 i 8 veus) Menys complicació rítmica i preferència per una línia melòdica senzilla i adaptada a la respiració humana i concepció simultània de les veus. Preocupació pel color i pel timbre. Alternança del contrapunt i de l'homofonia. Formes musicals: música religiosa:missa motet (cançó de caràcter lent i solemne en llatí). música profana: madrigal (cançó de caràcter més lleuger | |
| 01/24/1400 | S'incorpora la nota musical "si" | ||
| 01/01/1600 | Música del Barroc | Més importància de la música profana i equilibri de la música vocal i instrumental. L'estil instrumental s'independitza del vocal. Hi ha més demarcació dels estils segons el territori; es diversifiquen els estils i els gustos musicals. Predomina l'estil vertical, homofònic; neix el concepte d'harmonia vertical: Baix continu ( acords xifrats) Melodia acompanyada ( clavicèmbal o orgue, viola de gamba o tiorba) Estil concertant ( diversitat d'individualitats musicals i contrast amb el suport del ba | |
| 01/24/1600 | l'ut passa a dir-se do | ||
| 01/01/1700 | Musica del classicisme | És una música basada en els acords amb moltes repeticions de temes i melodies i una harmonia molt senzilla. Hi ha un excés d'ornamentació que ofega la melodia. Domini de la música profana : òpera i música instrumental. Melodia amb frases quadrades, clares amb algun ornament però menys que en el barroc o el rococó. Ritme: senzill i regular. Harmonia: s'abandona el baix continu. Hi ha poques dissonàncies, sempre resoltes amb suavitat. Sobretot predomina el mode major. Música plenament tonal. Dinàm | |
| 01/24/1800 | Música del romanticisme | Domini de la música profana : òpera i música instrumental. Melodia amb frases quadrades, clares amb algun ornament però menys que en el barroc o el rococó. Ritme: senzill i regular. Harmonia: s'abandona el baix continu. Hi ha poques dissonàncies, sempre resoltes amb suavitat. Sobretot predomina el mode major. Música plenament tonal. Dinàmica: contrastos expressius usats amb mesura. Música instrumental: bases de la instrumentació i orquestració moderna: Combinacions instrumentals. Atenció al colo | |
| 01/01/1900 | Música del s. XX | Trencament de la unitat artística --- superposició d'estils i estètiques. Reacció contra el romanticisme i contra els elements extramusicals; es reacciona contra l'emotivitat, buscant un art més intel·lectual. Melodia: alliberament i independència. Melodies tenses i anguloses. Ritme: independència i elasticitat. Nous esquemes mètrics complexos i variats. Polirrítmies. Superposició de compassos. Harmonia: Trencament de la tonalitat. Dissonància. Nous sistemes harmònics: el dodecatonisme, música p | |
| 03/01/2012 | Partitura clàssica | La notació tradicional pot representar una partitura complexa, amb dinàmiques, instrumentació, etc. | |
| Timespan Dates: | Timespan Title: | Timespan Description: | |
| 03/01/300 to 03/01/1492 |
Edat mitjana | ||
| 03/01/1498 to 03/01/1800 |
Edat moderna | ||
| 03/01/1810 to 03/01/2012 |
Actualitat |
You might like...
- Evolució humana
- Evolució de l'home
- Linia del temps musical
- HISTÒRIA DEL ROCK
- Linea musica del romanticisme
Comments 
Members can tag, rate and comment on timelines. Sign up or log in!




This timeline doesn't have any comments, you could be the first!